El vi i el relleu generacional als cellers

La sisena Barcelona Wine Week (BWW), que s’ha desenvolupat del 2 al 4 de febrer als pavellons 1 i 8 de Montjuïc de Fira de Barcelona, ha superat les xifres de l’any passat, segons l’organització: 10.800 metres quadrats d’ocupació (l’any passat en van ser 10.000), 1.350 expositors (l’any passat, 1.266) i 962 compradors internacionals convidats (l’any passat, 770). Segons Fira de Barcelona, hi han passat enguany 25.953 visitants, un 20% dels quals provenien de fora de l’estat: això significa uns 5.200, procedents d’una vuitantena de països.

La BWW és una fira comercial, però més enllà de l’àmbit dels negocis i les vendes, també hi té cabuda un programa amb una vuitantena d’actes i la participació de 136 experts. L’eix temàtic d’enguany era “El factor humà, el llegat a preservar”, un títol obert que ha donat joc a encarar-lo de molts punts de vista. Un d’aquests, molt interessant, era el del relleu generacional als cellers. 

De pares a fills

El relleu generacional s’ha tractat en unes quantes sessions amb títols tan suggeridors com ara “Canvi generacional: revolució o evolució?”, “Evolució: línia recta o cercle?” i “Continuïtat o ruptura: el repte generacional del vi”. Deia un ponent: “No hi ha revolució sense evolució.” Podria ser la frase que resumeix millor la majoria d’intervencions dels joves que han fet o que fan el relleu al capdavant de cellers fundats per les generacions anteriors. Néixer entre vinyes i entre vins i formar-se amb el pare o la mare en l’àmbit vinícola és el principi del principi: és la solidesa que dóna una tradició, unes dinàmiques establertes, una part de coneixements que s’adquireixen a partir de la naturalitat i la quotidianitat del dia a dia. I la part emocional, la que activen els records gaudits, que també formen part del motor que porta cap a una transició tranquil·la.

Tanmateix, també els joves que fan avui aquest relleu generacional necessiten ser ells mateixos, volen imprimir la seva personalitat. I és aquí on apareixen projectes propis i completament personals que van en paral·lel als dels pares, als de la família, i que els donen llibertat i la possibilitat de descobrir-se ells mateixos.

Una generació valenta

Entrem al detall. La periodista vinícola Ruth Troyano va moderar una bona part dels debats dedicats al relleu generacional. Considera que aquests diàlegs han servit per a “constatar que hi ha una generació d’elaboradors joves molt lligada a la terra, una generació plena de coratge”: “Saben que remen en contra de molts elements (canvi climàtic, geopolítica, descens del consum de vi…), però no per això deixen d’omplir de valors i principis els vins, que cada vegada parlen amb una identitat més important del patrimoni vegetal que tenim.”

Continua Troyano: “He vist el respecte que aquests joves tenen per la generació anterior i per les altres. En recullen tot el llegat, però al mateix temps han anat fent vins de caràcter més contemporani, més adaptats al nostre temps i al clima, incorporant-hi més varietats autòctones, un treball en viticultura ecològica, com a mínim, i molta creativitat enològica, per fer vins més purs, autèntics i singulars. Alguns també parlen d’humilitat, que per damunt de tot hi ha la terra i com es cultiva. Tenen present la idea de sostenir i construir el paisatge. En aquest sentit, s’ha parlat molt també de reivindicar els vins de poble, els vins de parcel·la.”

“Hi veig una generació molt valenta –afegeix Troyano–, amb moltes ganes activades en la part comercial. Saben que en aquesta part s’ho juguen tot. Tot i que estan més a sobre que mai de la viticultura, classificant sòls i mirant d’entendre’ls, perquè saben que els primers trenta centímetres de terra són decisius (pH baixos, percentatge de matèria orgànica alt…). I amb la idea de crear mosaics agroforestals. També saben que és el moment amb més vins de prestigi al país i això n’eleva el valor.”

Roc i Leo Gramona, cosins, sisena generació i fills dels també cosins Xavier i Jaume Gramona, són avui el relleu al celler Gramona. Roc Gramona n’és el director tècnic i vice-president de Corpinnat, del qual Gramona va ser una de les marques fundadores. I Leo Gramona és membre del consell d’administració del celler. A Gramona mantenen una continuïtat amb la línia engegada pels pares, que van implantar la biodinàmica a la vinya, que van entendre que el degollament s’havia de fer en el moment adequat i que calia deixar temps a l’ampolla perquè l’escumós es tornés a posar a lloc per aconseguir vins més perfilats i incisius. O també la claredat de premsar el raïm sencer, un procés que ja van començar el 2014, i introduir l’ampolla màgnum al catàleg. Xavier i Jaume Gramona van ser els artífexs de fer el salt internacional amb els seus escumosos de qualitat. 

Roc Gramona explica que no s’ha de perdre la identitat, l’estil històric de Gramona, i que cal tenir cura de totes les parts del conjunt, sobretot la vinya. Però, quan van començar a incorporar-se al negoci familiar, els cosins necessitaven el seu propi espai. Explica Leo Gramona: “Necessitàvem trobar-nos a nosaltres mateixos i poder equivocar-nos. I vam muntar Clos de Peralba, el nostre celler. Aquí sí que hi ha revolució. Hi fem vins tranquils del Penedès, vins que són mediterranis, tot recorrent a les varietats històriques.”

Precisament, una de les diferències en general més clares que marca l’última generació de vitivinicultors respecte de l’anterior, la dels vinicultors que ara tenen setanta anys en amunt, és que els joves han tornat a la vinya i opten per les varietats antigues, amb la voluntat de dignificar-les i treure’n el millor rendiment. Això fan els joves cosins Gramona amb la introducció de la varietat sumoll als vins, una varietat que els seus pares ja havien deixat de banda.

Qui també necessita espai propi és René Barbier fill, actualment al capdavant de Clos Mogador, un dels grans vins del Priorat, dels anomenats Cinc Magnífics. També va fundar Venus la Universal amb la seva dona, Sara Pérez, actual responsable de Mas Martinet, un celler establert pel seu pare, Josep Lluís Pérez, que també va ser un altre dels Cinc Magnífics. Doncs bé, René Barbier fill explica: “He estat molts anys treballant amb el pare. No el vaig matar. Però en paral·lel vaig necessitar trobar el meu espai. Quant a Clos Mogador, he anat afinant el vi sense que d’un any a l’altre es noti. No es poden fer els mateixos vins que abans, perquè el clima ha canviat. Cada any, Clos Mogador ha anat canviant una mica, per mirar d’evitar l’agressivitat dels tanins. Hi he anat posant menys percentatge de cabernet, menys fusta, i hi he introduït el premsatge directe. D’any a any no es nota, però en un tast vertical sí que s’aprecia. Ara l’interrogant és saber com envellirà aquest nou vi.”

Continua: “M’agrada que les coses canviïn. Potser per això engego projectes que em generin il·lusió i excitació com al principi.” Darrerament, acaba de posar en marxa una iniciativa a la Conca de Barberà amb el vi Puños Fuera, un nom que remet a la seva infantesa: potser fruit de la crisi dels cinquanta, confessa. El cas és que fa un vi de la varietat trepat, de poc color i graduació, a un preu assequible. És un vi del tot diferent del que elabora a Clos Mogador: és l’expressió de la llibertat i d’eliminar el llast de la responsabilitat heretada.

L’evolució en espiral

Una de les singularitats d’aquesta generació vitivinícola és que les dones s’hi han incorporat en tots els àmbits i comencen a tenir una visibilitat que no havien tingut. Segons Ruth Troyano: “Els últims anys hi ha hagut una incorporació plena de la dona en tot el procés d’elaboració del vi, de l’enologia a la vinya, la comunicació, la distribució i la comercialització. És una generació que ha canviat estructures molt masculines per a crear-ne unes altres de molt més horitzontals, transversals, riques i diverses.”

Mireia Pujol-Busquets és la segona generació del celler Art Laietà i ha coprotagonitzat la ponència “Evolució: línia recta o cercle?” Parla d’evolució en espiral: “Sovint pensem l’evolució com un camí lineal (avançar, progressar, fer alguna cosa nova). Uns altres l’entenem com un moviment circular (tornar a l’origen, recuperar maneres de fer). Però, si observem la naturalesa, veiem que no funciona exactament així. A la natura no hi ha línies rectes. Tampoc no hi ha cercles perfectes. Les estacions tornen cada any, però no són mai exactament iguals. El temps avança, però ho fa tornant. Això no és ni lineal ni circular: és una espiral. A la vinya, hi passa exactament el mateix. Cada any tornem a podar, tornem a treballar la terra, tornem a veremar. Les tasques són les mateixes, el lloc és el mateix, però nosaltres no som els mateixos. Tenim més experiència, més coneixement, més memòria viscuda. A vegades, això es tradueix en canvis en l’elaboració. Unes altres vegades canvien les persones. A vegades no canvia gairebé res, però el temps ha fet la feina. L’origen es manté, però la mirada s’aprofundeix. Per això, per nosaltres, l’evolució no és sols avançar ni tornar enrere. És avançar en el temps tornant als mateixos llocs i amb més experiència. I això passa a la natura, a la vinya i al vi.”