13.03.2017 - 17:27
MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha rebutjat els dos recursos plantejats per la magistrada Àngels Vivas Larruy contra la designació d’Antonio Ramón Recio Córdova com a nou president de l’Audiència Provincial de Barcelona l’abril del 2016.
Vivas, que va signar el denominat “manifest dels 33” pel dret a decidir a Catalunya, al·legava que s’havia vulnerat el seu dret a la llibertat ideològica i d’opinió i que se l’havia discriminat també per raó de sexe, cosa que rebutja l’alt tribunal, que recorda el deure de “neutralitat política” que han de tenir els jutges.
Quan Córdova va ser triat, cinc vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) van presentar un dur vot particular contrari a aquesta decisió en assenyalar que creien que Vivas tenia més mèrits i que havia estat discriminada per ser una de les persones que va signar el denominat “manifest dels 33” pel dret a decidir a Catalunya.
Amb aquesta opinió va expressar el seu acord l’associació progressista Jutges per a la Democràcia (JpD), que va acusar el CGPJ de sectarisme en sostenir que hi ha diferències notables de mèrit entre un candidat i un altre: ella té una antiguitat de 33 anys i està en el lloc 159 de l’escalafó, mentre que ell compta amb una de 25 anys i està en el lloc 1.359.
En la sentència que s’ha conegut aquest dilluns, el tribunal rebutja que el CGPJ vulnerés el dret a la llibertat ideològica de Vivas i afegeix “fins i tot admetent que els jutges i magistrats no tenen restringida la seva llibertat d’expressió sobre temes polítics i que, més en concret, la signatura del ‘Manifest dels 33’ va ser exercici legítim d’aquest dret fonamental –cosa que aquesta Sala ni afirma ni nega–, és la veritat que d’aquesta premissa només se segueix que no cal imposar cap sanció (penal o disciplinària) per aquesta presa pública de posició”.
Això no implica, segons el Suprem, que l’òrgan constitucional encarregat de valorar la idoneïtat dels candidats a places judicials de provisió discrecional, que és el CGPJ, “no pugui tenir en compte les actuacions i manifestacions d’índole política que, sent legítimes, hagin realitzat els diferents candidats”.
La sala tercera del Suprem argumenta que “ningú obliga els jutges i magistrats a expressar públicament les seves opinions sobre qüestions socialment controvertides, ni menys encara sobre iniciatives polítiques de molt dubtós encaix constitucional. Però, si ho fan, no poden esperar un tracte de favor.
“Qui voluntàriament baixa a la sorra política i participa al debat i la lluita propis d’aquest àmbit, no pot raonablement esperar que s’oblidi aquesta dada”, afegeix el Suprem.
“DEURE NEUTRALITAT POLÍTICA”
Així, la sentència recorda que sobre jutges i magistrats pesa un deure neutralitat política, especialment intens i exigent quan, com és el cas, el temps i el lloc són molt delicats.
Explica que, en una conjuntura d’extremada turbulència polític-institucional a Catalunya, de la Presidència de l’Audiència Provincial de Barcelona, que és cap i imatge del Poder Judicial en aquesta provincial, “ha d’esperar-se que estigui al marge de tota polèmica pública”. Que aquestes circumstàncies s’apliquessin a la magistrada Vivas Larruy no va ser per tant irraonable, segons el parer de l’alt tribunal.
Respecte a l’al·legada discriminació per raó de sexe, per haver estat postergada en el nomenament malgrat ser notablement més antiga en la carrera judicial que el candidat home triat, el Suprem recorda que el cas d’Àngels Vivas té diferències respecte al de la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, on l’alt tribunal va donar la raó a una candidata i va anul·lar el nomenament d’un jutge home perquè el CGPJ no va motivar les raons en les quals s’havia basat per no aplicar la regla de preferència de la dona en cas d’igualtat de mèrits.
El Suprem diu també que una de les diferències és que, en el present cas, es dóna la molt peculiar circumstància de la presa pública de posició de la recurrent sobre un tema de crucial importància política i institucional, amb la seva participació en el ‘Manifest dels 33’.
D’altra banda, la Sala també rebat l’al·legació de la recurrent que el nomenament no va haver de considerar-se vàlid perquè no va comptar amb 11 vots afirmatius dels 21 membres del Ple del Consell (el resultat va ser de 10 vots a favor de Recio, 8 en favor de Vivas, i 3 vots en blanc).
La sentència recorda que l’article 630.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial estableix que els acords dels òrgans col·legiats del CGPJ “seran adoptats per majoria simple dels membres presents”. En conseqüència, l’acord es va prendre amb el quòrum suficient.
El Suprem indica que l’expressió “majoria simple” s’oposa al de “majoria absoluta”, per la qual cosa exigir 11 vots dels 21 membres presents seria demanar una majoria absoluta on la Llei només parla de majoria simple. Aquesta última la té, sense més, qui té més vots a favor que en contra, cabent en aquest tipus d’acords de nomenaments els vots en blanc, segons indica la sentència.
VOT PARTICULAR DISCREPANT
Les dues sentències donades a conèixer aquest dilluns –una referida al recurs ordinari de la jutge, i una altra al presentat al procediment d’especial protecció de drets fonamentals– s’han acordat per quatre vots enfront d’un.
Compten amb el vot particular del magistrat José Manuel Sieira, que va considerar que sí va haver-hi lesió del dret fonamental a la no discriminació per raó de sexe, per la qual cosa va haver de declarar-se nul el nomenament.
En el seu moment, els vocals del CGPJ Roser Bach, María Victoria Cinto, Clara Martínez de Careaga Concepción Sáez i Enrique Lucas van criticar l’elecció del candidat que va obtenir la plaça, Antonio Recio Còrdova, pertanyent a la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), i que va obtenir 18 suports enfront de 8.
En un contundent escrit de 26 pàgines, aquests vocals incidien la “discriminació ideològica” que va sofrir la seva candidata malgrat que la investigació sobre el manifest pel dret a decidir que va realitzar el promotor de l’Acció Disciplinària del CGPJ va ser arxivada en no haver-se benvolgut que els signants perseguissin una finalitat diferent “que el mer trasllat a la ciutadania d’una opinió sobre un tema d’interès jurídic, social o polític”.
Criticaven igualment d’una clara discriminació de gènere en aquest cas i que no era la primera vegada que s’ha donat la circumstància que quan “una magistrada amb antiguitat, trajectòria professional i prestigi sobrats es postula per ocupar una d’aquestes presidències és relegada per un candidat home que ocupa un lloc escandalosament molt més baix en l’escalafó”.
L’acord del CGPJ destacava que el nomenament de Recio es va fonamentar en els mèrits i capacitat del candidat nomenat, que ha complert més d’11 anys ha servit en l’Audiència Provincial de Barcelona, dada que es considera d’especial rellevància.
