21.03.2017 - 17:18
El Tribunal Suprem aplica el nou agreujant de traïdoria domèstica
MADRID, 21 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Suprem ha donat a conèixer aquest dimarts tres sentències en les quals confirma tres contundents condemnes per delictes per violència de gènere, en una de les quals aplica a més un nou agreujant de “traïdoria domèstica” basada en la relació de confiança provinent de la convivència. En aquest cas, es condemna a 27 anys un home que va matar la seva dona de 54 ganivetades al seu domicili conjugal a Barcelona.
La segona de les sentències notificada imposa 20 anys de presó a un home que va assassinar la seva dona embarassada de cinc mesos i en el tercer dels casos s’imposen 10 anys de presó a un home que va entrar en l’habitatge de la seva exparella i la va violar repetidament.
En el cas de Barcelona existeix traïdoria, segons el Suprem, perquè la citada confiança va ser “generadora per a la víctima de la seva total despreocupació respecte d’un eventual atac que pogués tenir el seu origen en accions de l’acusat”.
Per a la Sala, aquest tipus especial de traïdoria “deriva de la relaxació dels recursos defensius com a conseqüència de la imprevisibilitat d’un atac protagonitzat per la persona amb la qual la víctima conviu dia a dia”.
Els fets considerats provats per un tribunal del jurat de l’Audiència Provincial de Barcelona es remunten a la matinada del 28 de març del 2014.
L’acusat va aprofitar que la seva companya es trobava tombada al llit, desprevinguda i sense possibilitat de defensar-se, amb el propòsit de fer-la patir innecessàriament per matar-la, li va clavar repetides vegades un ganivet de cuina i una navalla que sempre portava damunt, causant-li almenys 54 ferides, incisions la majoria, 15 en la cara i set en el coll, una d’aquestes amb compromís vital, en provocar un xoc hipovolèmic i una hemorràgia massiva que va provocar la seva mort.
Segons aquests mateixos fets, després d’apunyalar i assegurar-se de la mort de la dona, que tenia sis fills –tres d’ells amb ell–, l’acusat va tancar amb clau la porta de l’habitació i va fugir del domicili per agafar un tren amb destinació a Granada, d’on es va desplaçar fins a Mengíbar (Jaén) on va ser detingut.
Durant els gairebé 30 anys que l’acusat va mantenir la relació amb la seva parella, era freqüent que discutís i es barallés amb ella, arribant a amenaçar-la de mort i propinar-li pallisses en algunes ocasions.
La Sala considera provat que va haver-hi també acarnissament perquè les ferides que tenia el cadàver, segons l’autòpsia i la declaració dels metges forenses, “van ser causades ante mortem i mentre la víctima mantenia la capacitat de sentir dolor i, en qualsevol cas, una mort ràpida no és incompatible amb el sofriment de dolors innecessaris si, durant aquest breu lapse de temps, l’agressor no cessa d’inferir-li ferides òbviament doloroses” i, “d’altra banda, la visible concentració i l’evident falta de necessitat d’algunes, com les que es van produir en el costat esquerre del rostre, no deixen lloc a dubtes que l’acusat va actuar amb el propòsit d’incrementar inhumanament el sofriment de la víctima. Es tracta del que doctrinalment s’ha denominat com causar un luxe de mals”.
VA SOL·LICITAR L’ATENUANT DE GELOSIA
La sentència, amb ponència del magistrat Julián Sánchez Melgar, rebutja aplicar com a atenuant la gelosia al·legada pel condemnat per justificar la seva conducta.
En aquest sentit, afirma que la gelosia no pot justificar l’atenuant d’obrar per un impuls d’estat passional, ja que excepte els casos en què tal reacció tingui una base patològica perfectament provada, de manera que es disminueixi sensiblement la imputabilitat de l’agent, les persones han de comprendre que la lliure determinació sentimental d’aquelles amb qui es relacionen no pot comportar l’exercici de cap violència en matèria de gènere”.
En aquest cas, indica, “la gelosia no constitueix justificació de l’arravatament o obcecació” i afegeix que els pressupostos de l’atenuació han de ser lícits i concordes amb les normes de convivència.
“Per aquest motiu no pot acceptar-se com a digna de protecció una conducta que no fa sinó perpetuar una desigualtat de gènere”, subratlla la sentència.
Per al TS, l’acusat va confiar tota la seva defensa a la falta de memòria del que va succeir entre les 21.30 hores, en què es va ficar al llit al dormitori que compartia amb la víctima, i les 3.00 o 4.00 hores de la matinada següent, en què, segons diu, es va despertar en el mateix llit al costat del cadàver ensangonat de la seva dona.
No obstant això, conclou que del seu relat dels fets que van precedir a aquesta seqüència, especialment, de la discussió amb la víctima sobre el temps suposadament invertit a fer una sopa i les raons de la seva absència del domicili en un moment determinat d’aquella tarda, així com, sobretot, de les circumstàncies de la seva fugida precipitada del lloc dels fets amb tren, el jurat va entendre que els fets no van poder ser comesos per cap altra persona i que, a més, l’acusat va assumir clarament la seva autoria enfront de tercers com quan en la tarda dels fets va mantenir la següent conversa telefònica amb un familiar:
“COM QUALSEVOL MARIT”
(Familiar) Si el que has fet tu, no ho fa cap home a la terra, José. (Acusat) Ja ho sé, ja ho sé. (Familiar) Home, jo em pensava que era una punyalada a la cama, o al braç, jo que sé, com qualsevol marit; però tu saps el que és acarnissar-te amb ella? (Acusat) Però tu saps el que estava fent ella amb mi? Se me’n va anar el cap, de debò. (Familiar) Li has pres la vida a aquesta dona, els has pres la vida al seu pare, a la seva mare, al seu germà perquè hi son tots. Ja te’n pots anar a l’altra banda del món, ho saps, no? (Acusat) Sí.
En el segon dels casos, la Sala penal ha confirmat una pena de 20 anys de presó per un delicte d’assassinat en concurs ideal amb un d’avortament a un home que va matar de 16 punyalades la seva dona, embarassada de cinc setmanes, a Galícia el 24 de febrer del 2014. El Suprem rebutja íntegrament el recurs de l’home, que pretenia que se li apliqués l’atenuant d’obcecació, basant-se en què havia discutit amb la seva esposa abans del crim, i que se li anul·lés l’agreujant de traïdoria.
Els fets provats recullen que el dia 24 de febrer del 2014 l’home, que viatjava en un vehicle al costat de la seva dona, amb el propòsit d’acabar amb la seva vida, li va copejar repetidament en el cap i cara, ocasionant-li ferida incisa-contusa en el pont del nas, fractura desplaçada d’ossos propis, hematoma periorbital dret i diverses contusions a la regió frontal del cuir cabellut i, amb un instrument tallant, li va assestar tres punyalades al coll, una en un canell i dotze a la regió anterior del tòrax, produint-se la mort immediata per la laceració cardíaca amb hemopericardi.
El Suprem rebutja el recurs de l’home contra l’agreujant de traïdoria, i subratlla que es va tenir en compte per aplicar-la que l’atac va ser sorprenent i inesperat, que la víctima presentava setze punyalades; que, segons la prova pericial forense, el cos de la víctima no presentava cap ferida de defensa; i que en les ungles de la víctima no apareixen restes d’ADN del recorrent.
Per via de responsabilitat civil, l’acusat haurà d’indemnitzar els fills menors de la víctima, al temps de la defunció, en la quantitat de 60.000 euros i en 30.000 euros als majors.
En la tercera resolució donada a conèixer aquest dimarts, l’acusat va obtenir una clau per entrar al juny del 2016 en el pis en el qual residien la seva exparella i el fill de tots dos, de cinc anys i després d’insultar-la i amenaçar-la de mort la va violar.
En aquest cas l’Alt Tribunal confirma la pena de deu anys i un dia que li va imposar l’Audiència Provincial de Madrid, desestimant tots els motius del seu recurs de cassació.
