El Tribunal Suprem accepta els enregistraments de càmeres de videovigilància com a prova en un judici per acomiadament

  • Destaca que no es viola cap dret si el treballador coneix l'existència del dispositiu

VilaWeb
06.03.2017 - 15:37

Destaca que no es viola cap dret si el treballador coneix l’existència del dispositiu

MADRID, 6 (EUROPA PRESS)

El Tribunal Suprem ha acceptat l’ús dels enregistraments de càmeres de videovigilància com a prova en un judici per justificar un acomiadament en entendre que aquestes imatges no violen la protecció de dades si el treballador coneix l’existència d’aquest dispositiu.

L’alt tribunal ha estimat un recurs presentat per una empresa contra la decisió de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va rebutjar l’ús d’aquestes càmeres com a prova en un judici en entendre que es vulnera el dret a la protecció de dades d’un treballador per falta d’informació prèvia sobre la finalitat i l’objectiu de la seva instal·lació.

No obstant això, la sentència del Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat José Manuel López García de la Serrana, afirma que la limitació “dels drets constitucionals en joc” estava justificada, sobretot perquè els treballadors estan informats de la instal·lació de d’aquest dispositiu. És més, reconeix que la instal·lació de càmeres de seguretat suposa una “mesura justificada” per raons de seguretat “idònia, necessària i proporcionada” per controlar els cobraments.

La resolució destaca que en aquest cas concret, en el qual un dependent va ser acomiadat per la manipulació de tiquets i furt de diferents quantitats en diverses ocasions, les imatges es van obtenir d’una càmera que enfocava la caixa registradora o Terminal Punt de Venda (TPV), i de la ubicació de la qual era conscient l’empleat.

El Tribunal Suprem subratlla que és “diferent” l’ús que es fa dels dispositius instal·lats per controlar l’activitat, sent els treballadors “plenament conscients” els treballadors –encara que no informats de la utilització de les imatges– de la finalitat i utilitat “pública i notòria” d’aquestes càmeres, dels aparells destinats a un “ús genèric”, com el control d’accessos i les imatges de les quals són aprofitades a posteriori per l’empresa per realitzar un control de compliment de la jornada laboral.

A més, recorda que tal com va dictaminar en una resolució el Tribunal Constitucional (TC), que quan hi ha una relació laboral entre les parts no cal el consentiment individual dels treballadors, ni del col·lectiu, ja que en avisar de l’existència d’unes càmeres no es viola el dret a la protecció de dades.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor