“Aconsellaria a tothom que no escali en conflictes que no pot guanyar”, va advertir Oriol Junqueras a Salvador Illa. Però el president de la Generalitat ja havia “escalat” el dia abans, flanquejat pels sindicats majoritaris i la patronal, anunciant que divendres el govern aprovaria el pressupost i l’enviaria al parlament. I ahir va mantenir la posició sense vacil·lar. Illa esperava que dissabte Junqueras s’avingués a negociar, però el president d’Esquerra va sortir de la reunió prèvia amb Pedro Sánchez convençut que no es complien les condicions. Diu que no hi ha garanties que els socialistes cedeixin la recaptació i la gestió de l’IRPF, tal com va comunicar al consell nacional del partit. Si el pressupost arriba a la cambra divendres, com es preveu, el primer debat al ple es podria fer l’11 de març, la data clau perquè el desafiament mutu s’estovi. Si no, ERC es trobarà forçada a defensar una esmena a la totalitat i amb els vots de la resta de l’oposició vetaria els comptes. Seria un revés de l’alçada d’un avançament electoral. Però ningú no el desitja ni l’espera.

El PSC en podria sortir debilitat. Encara no s’ha refet de la crisi de Rodalia i dels serveis públics i seria de desmemoriats oblidar que van aplegar seixanta-vuit diputats amb ERC i els Comuns en un escrutini ajustat. “És impossible que un govern convoqui unes eleccions si sap que perdrà el govern”, etzibava Junqueras ahir a Catalunya Ràdio, llançant el missatge que no serien pas ells que cedirien. A Esquerra tampoc no li convenen eleccions, perquè Junqueras continua inhabilitat, sense notícies públiques del Tribunal Constitucional ni de la concessió del segon indult, amb el futur polític dependent de la voluntat del PSOE. Si els socialistes saben que no es poden arriscar a passar un any més amb els comptes sense aprovar, perquè l’any vinent hi haurà eleccions municipals i el següent les catalanes i acabarien el mandat amb una pròrroga, els republicans consideren que ja els han falcat prou per a reclamar una contrapartida coneguda, signada i compromesa.

De fet, ERC ja va assumir l’argument del govern que era impossible que l’Agència Tributària de Catalunya recaptés i gestionés l’IRPF enguany, malgrat que ho disposava l’acord d’investidura, i va acceptar el calendari de l’executiu de començar el 2028, disposada a negociar fases futures que superaven la legislatura, amb les incerteses de compliment que això implica. També van acordar un model de finançament allunyat del finançament singular que havia definit el govern de Pere Aragonès, malgrat no admetre la distància i defensar-ne els beneficis. Si ERC avala els comptes a Illa sense cap compromís fiable, perdrà l’única palanca real que té sobre el govern.

L’executiu esperava que Junqueras en tingués prou amb l’enèsim compromís d’Illa d’aconseguir l’IRPF. Una declaració pública per a moure la posició, tenint en compte l’entesa amb el consorci d’inversions. Però ERC no creu que els socialistes catalans hagin pressionat prou el PSOE per aconseguir el traspàs de la gestió de l’impost, mentre les eleccions a Castella i Lleó condicionen els moviments dels socialistes i la candidatura a les eleccions andaluses de la vice-presidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, continua interferint en les voluntats i els calendaris. Això no implica que ERC deixi el govern català a l’estacada. Junqueras ha tornat a oferir a Illa de negociar ampliacions de crèdit per a adaptar la pròrroga pressupostària i garantir així l’estabilitat al govern. Mentrestant, insisteix que ERC vol el pressupost més que ningú: “Qui no fa tot el possible és qui no compleix els acords.” El govern va avançar a l’ACN que els comptes augmentarien de 9.100 milions la despesa prevista el 2023.

Junqueras transmet que no és ell l’incomplidor sinó el govern. “ERC vol el pressupost més que ningú”, deia ahir. La consellera i portaveu Sílvia Paneque, sense afluixar el torcebraç, hi insistia: “Tenen la paraula del president i hi ha una trajectòria demostrada de compliment dels compromisos.” Segons Paneque, Catalunya no pot esperar més. I, de fet, creu que dilatar-ho no conduïa enlloc. “Hi ha coses que no poden ser d’un dia per un altre i requereixen esforços i més temps”, explicava. El govern està decidit a enviar els comptes al govern i en responsabilitzarà ERC si no els hi aproven.

Els Comuns, amb qui ja van tancar un acord, esperen que tot torni a lloc. “Vull pensar que res no està perdut”, declarava Jéssica Albiach al faristol del parlament. Una esmena a la totalitat es pot retirar a l’últim moment, com van fer els Comuns el 2022. El 13 de març de 2023, en canvi, ells mateixos van refusar el pressupost a Aragonès i ERC va avançar les eleccions. Aquell dia, el PSC va fer pinya amb Esquerra però no n’hi va haver prou. No és una situació tan diferent de la d’ara, però amb els acompanyants canviats i sense incentius polítics. Un altre precedent: el juny del 2016, quan la CUP va vetar els comptes de Carles Puigdemont. El president va anunciar llavors que se sotmetria a una qüestió de confiança. Així és com van incloure el referèndum al full de ruta de la legislatura.

Una dècada més tard, el finançament es pot reformar però no transformar en un acord bilateral que atorgui a Catalunya la clau de la caixa, Rodalia ha entrat en crisi i els serveis i els treballadors públics reclamen més recursos. Els socialistes confien a refer-se electoralment amb la mobilització contra l’extrema dreta. És el que ara mou el món.

Des que va ser investit president, el programa de govern d’Illa ha estat els acords de la investidura. Diu sempre que una bona oposició ajuda a fer un bon govern. Ha passat un any i mig, no falta tant per a l’equador. El president s’ha cansat de l’estira-i-arronsa i se sent fort en el torcebraç. Junqueras també es ressent del desgast de les negociacions i ahir va subratllar que ell tampoc no claudicaria: “Si hem aguantat quatre anys de presó, algú s’imagina que no aguantarem quatre setmanes de pressió?”

Qui cedirà primer? La legislatura tremola però encara són a temps de signar un pacte amb què ni l’un ni l’altre no hi surtin perdent, aparentment.