06.11.2025 - 10:19
|
Actualització: 06.11.2025 - 13:01
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sentenciat que el Regne d’Espanya no va vulnerar els drets fonamentals de Jordi Turull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez durant el seu empresonament pel referèndum del Primer d’Octubre i les eleccions catalanes del desembre del 2017.
Ho ha fet públic avui el tribunal, que en la nota que ha difós diu, textualment: “El Tribunal ha considerat, en particular, que les autoritats espanyoles van ponderar els diversos interessos en joc d’una manera que no es podia qualificar d’arbitrària i sense interferir en la lliure expressió de l’opinió del poble. Ha conclòs, entre més coses, que la presó preventiva dels demandants, el rebuig de les seves sol·licituds de llibertat provisional i la suspensió del primer demandant [Jordi Sànchez] del seu càrrec com a membre del parlament –una vegada la inculpació havia esdevingut ferma– no van ser incompatibles amb l’essència mateixa del seu dret, reconegut a l’article 3 del protocol núm. 1, és a dir, el de ser elegits i de tenir escó al parlament.”
Judgment Sanchez i Picanyol and Others v. Spain – Political rights of three Catalan elected officials not infringed during their pre-trial detentionhttps://t.co/CSz8SEc9fh#ECHR #CEDH #ECHRpress pic.twitter.com/t4Y6y1Hubb
— ECHR CEDH (@ECHR_CEDH) November 6, 2025
Els arguments del tribunal
El tribunal considera que la decisió del Suprem de mantenir en presó preventiva aquests tres membres del govern fou proporcional i adequada a la gravetat de les acusacions contra ells i al poc temps que havia transcorregut d’ençà dels fets pels quals eren perseguits.
Diu que hi havia hagut “una justificació detallada de la necessitat d’evitar el risc de fugida i de reincidència dels demandants” i que “els tribunals havien tingut cura de limitar qualsevol interferència amb els drets de representació dels demandants permetent-los de votar per delegació durant les sessions parlamentàries, amb la finalitat de preservar el contingut essencial del dret d’ocupar l’escó”. I afegeix: “Aquesta mesura havia garantit el respecte per la distribució dels vots al parlament tal com l’havien decidida els ciutadans en exercir el seu dret de vot.”
Quant al rebuig per part de Llarena de les sol·licituds de Jordi Sànchez per a assistir a la sessió d’investidura –com a candidat al càrrec de president de la Generalitat–, el TEDH diu: “Atesa la naturalesa dels fets del 20 i 21 de setembre de 2017 i el grau de responsabilitat que li atribuïen, no era pas desenraonat de considerar que el seu trasllat a la seu del parlament podia causar nous incidents d’una certa intensitat.”
Tanmateix, aquesta no és pas la sentència definitiva sobre l’1-O per part del TEDH. És previsible que aquests mesos vinents el tribunal dictamini sobre les demandes de tots els ex-presos polítics contra el judici pel qual el Suprem els va condemnar a presó pels delictes de sedició i de malversació. La sentència d’avui pot anticipar un determinat enfocament sobre alguns dels drets humans vulnerats al·legats, però resta per saber què dirà sobre aquell que pot desactivar els fonaments del judici i de tota la causa, el del dret del jutge predeterminat per la llei.
Què denunciaven els tres demandants?
Els tres dirigents independentistes van presentar un recurs al TEDH l’any 2020, després d’haver exhaurit totes les vies judicials a Espanya. Les seves demandes denuncien la vulneració d’uns quants drets fonamentals –entre els quals, el dret de llibertat, de llibertat d’expressió i d’unes eleccions lliures– durant la seva detenció preventiva i les restriccions polítiques imposades en plena campanya electoral.
Jordi Turull va denunciar davant el TEDH la vulneració del dret de llibertat i de representació política, i també un abús de dret per les autoritats espanyoles arran del seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum del Primer d’Octubre de 2017. En el seu cas, amb un fet especialment greu, perquè fou empresonat el 23 de març del 2018 per ordre de Llarena, quan tenia pendent una segona votació en el ple d’investidura al parlament com a candidat a presidir la Generalitat. El TEDH considera que Jordi Sànchez, ex-president de l’ANC i número dos de Junts a les eleccions del 2017, al·legava que la seva situació de presó li havia impedit de participar en la campanya electoral, assistir al parlament i ser present a la sessió d’investidura. En el recurs, denuncia que aquestes restriccions van vulnerar el seu dret d’exercir de diputat i de participar en la vida política en condicions d’igualtat.
Oriol Junqueras, president d’ERC i vice-president del govern durant l’1-O, denuncia que els tribunals espanyols li van impedir d’assistir a la sessió constitutiva del parlament del 17 de gener de 2018, després d’haver estat elegit diputat a les eleccions del desembre del 2017. Junqueras sosté que aquesta decisió va significar una vulneració dels seus drets fonamentals com a representant electe.
