Estocada a la llei de canvi climàtic. El Tribunal Constitucional (TC) ha sentenciat que la Generalitat no té potestat per a establir objectius vinculants de reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle ni en la transició energètica cap a les renovables. Tampoc li permet que pugui disposar dels ingressos procedents de la participació del sistema de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle de la Unió Europea, que gestiona l’estat espanyol i que la Generalitat pretenia que es descentralitzessin per destinar-los a polítiques ambientals. Són dues qüestions nuclears de la llei que retallen considerablement el marge de la Generalitat per a combatre el canvi climàtic amb polítiques de mitigació i d’adaptació, i que la supediten a les decisions que prenguin el govern i el congrés espanyol. Entre més competències, el TC també ha anul·lat la prohibició del fracking, perquè el govern no concedeixi permisos d’exploració per a l’obtenció de gas i petroli d’esquist per fracturació hidràulica horitzontal, i deixa en paper mullat el propòsit d’establir un pla de tancament de les centrals nuclears per al 2027. El govern espanyol ja havia pactat amb les elèctriques d’allargar-ne la vida útil més enllà del calendari fixat per la llei catalana. En canvi, el TC ha avalat l’impost sobre les emissions dels vehicles, que l’executiu preveu que entri en vigor el 2020, i el fons climàtic, nodrit amb els ingressos de l’impost esmentat i els altres prevists a la llei que encara no s’han desenvolupat.

Reportatge: Crisi climàtica: totes les traves que frenen el combat urgent a Catalunya

El govern català no esperava que el TC anés tan enllà en la retallada a la norma catalana, pionera en la lluita contra el canvi climàtic. Els objectius per a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i per a la transició energètica són l’espina dorsal que articulava la transformació progressiva de model. El Constitucional ha anul·lat els topalls perquè les emissions a Catalunya es redueixin un 40% el 2030, el 65% el 2024 i el 100% el 2050, malgrat que s’hauria d’arribar a un model neutre en emissions de carboni, en consonància amb l’Acord de París i amb l’estratègia europea fixada a llarg termini. Considera que ho ha de fer l’estat espanyol, tot i que el congrés no ha aprovat encara cap llei sobre el canvi climàtic i la transició energètica equivalent a la catalana i Pedro Sánchez va guardar la proposta del seu govern en un calaix amb la convocatòria d’eleccions avançades.

El TC nega la capacitat del govern de la Generalitat d’establir objectius quantificables en matèria d’energia o d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. ‘Vénen a dir que podem fer tot allò que vulguem pel que fa als acords voluntaris, però que no tenim capacitat per a imposar o sancionar activitats que vagin per sobre d’aquests objectius quantificables’, ha lamentat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. No obstant això, ha assegurat que continuarien essent ‘objectius a desenvolupar per part del govern’.

Calvet ha criticat que el PSOE no retirés el recurs que el govern de Mariano Rajoy va interposar a la llei de canvi climàtic. Els articles impugnats es van suspendre el desembre del 2017, però el maig de l’any passat, el TC va aixecar la majoria de les suspensions, tret de la del fracking. Per al govern, el fet que l’executiu de Sánchez no retirés el recurs demostra la voluntat compartida del PP i del PSOE de deixar el govern català sense competències. Calvet ho va demanar a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que havia lloat la llei catalana de canvi climàtic abans d’accedir al càrrec, però el recurs es va quedar al TC, i ara les conseqüències de la sentència sobre la llei catalana són letals. ‘L’emergència climàtica no entén de fronteres. Nosaltres anem a l’avançada, com ens passa en moltes ocasions. Si l’estat fins ara no ho ha regulat, que ho faci, però que no ens neguin la capacitat de fer-ho a Catalunya, perquè la societat ho demana’, ha al·legat el conseller.

125 milions anuals perduts

A la Unió Europea, les indústries paguen per emetre gasos d’efecte hivernacle. Tenen uns topalls màxims i, per superar-los, han de ‘comprar’ crèdits a unes altres companyies que contaminen per sota del seu límit. Si el TC hagués permès la territorialització dels ingressos provinents del sistema de comerç dels drets d’emissió, el govern calcula que disposaria de 125 milions d’euros anuals per a destinar a la lluita contra el canvi climàtic. Però el Constitucional impedeix que el fons climàtic incorpori els ingressos obtinguts de la subhasta d’aquests drets que s’acordin amb l’estat.

Malgrat això, el govern descarta explorar la incorporació de nous imposts ambientals en el pròxim pressupost. Manté el calendari previst per a aplicar, l’any vinent, el tribut sobre les emissions dels vehicles de tracció mecànica i no ha establert data per a l’entrada en vigor dels altres dos imposts que regula la llei de canvi climàtic i en què el govern encara treballa internament: el de les emissions de les activitats econòmiques més contaminants i el de les emissions portuàries de grans vaixells. Aquests dos imposts no han estat mai afectats per les impugnacions al TC.

La sentència també limita la capacitat de la Generalitat d’elaborar els anomenats pressuposts de carboni, com a mecanisme de planificació i de seguiment perquè es puguin integrar els objectius de reducció d’emissions en les polítiques sectorials. D’acord amb la llei, aquests pressuposts han de contenir els objectius a complir els anys vinents, i els ha de vigilar el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic. Comprenen períodes de cinc anys i s’aproven amb una antelació de deu anys. Però el TC no permet que la Generalitat fixi la quantitat total d’emissions permeses a Catalunya ni quina part correspon a les indústries sotmeses al sistema de comerç de drets d’emissió, regulat globalment per la Unió Europea, i quina part correspon als sectors que no estan sotmesos a aquest sistema de comerç. ‘Difícilment podrem aplicar bones polítiques ambientals sense competències i sense recursos, però malgrat tot, l’emergència climàtica és tan important per a la societat que nosaltres continuarem treballant en el mateix sentit’, ha dit Calvet, i ha afegit: ‘Sembla que l’única manera de treballar eficaçment contra el canvi climàtic és essent una república.’ El govern va tenir coneixement de la sentència del Constitucional ahir a la tarda. Té 92 pàgines i encara n’avalua detalladament l’abast.

La tisora del TC afecta altres aspectes de la llei. Anul·la la previsió de declarar la Mediterrània zona lliure de prospeccions i activitats d’extracció i explotació d’hidrocarburs, i impedeix que el govern faci un pla d’electrificació progressiva dels principals ports per a facilitar la connexió dels vaixells amarrats a la xarxa elèctrica local. També torpedina l’intent de regular que els vehicles nous no siguin de combustió interna fòssil a partir del 2030 i perquè el sector de l’automoció passi d’un model exclusiu de cavalls fiscals a un d’emissions contaminants. A més, elimina l’obligatorietat perquè el transport rodat i els ports de mercaderies i esportius redueixin en un 50% la dependència dels combustibles fòssils, especialment dels derivats del petroli.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb