El TC atura en el darrer moment la decisió sobre la inhabilitació de Junqueras i Turull

El Tribunal Constitucional espanyol ha ajornat en el darrer minut el debat i votació sobre la petició d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull de suspendre’ls la inhabilitació de manera cautelar mentre no es resolen els seus recursos contra la negativa del Tribunal Suprem espanyol d’amnistiar-los. Els magistrats estan d’acord a no concedir aquesta mesura cautelar a cap dels ex-presos polítics condemnats per malversació, però, com que han de respondre les demandes per separat i cadascuna ha estat assignada a un magistrat diferent, volen unificar totes les respostes. Cerquen la unanimitat, no volen que hi hagi cap escletxa entre ells en la negativa a aixecar-los la inhabilitació. 

Així ho ha avançat La Razón i ho han confirmat fonts del TC a l’agència EFE, que afegeixen que la qüestió es debatrà en el darrer ple de l’any, el 16 de desembre vinent.

Sigui com sigui, sembla clar que el tribunal mantindrà la pena d’inhabilitació que compleixen d’ençà de la condemna per sedició i malversació per part del Tribunal Suprem. No es podran presentar a eleccions ni exercir cap càrrec públic d’aleshores fins al 2030 o el 2031. Hauran deixat passar, finalment, tot un any per a resoldre aquestes cautelars.

I és important que coincidiran en la negativa a concedir les mesures cautelars tant magistrats afins al PP com al PSOE, perquè hi haurà tres resolucions signades per tres ponents diferents: el president, Cándido Conde-Pumpido, la de Dolors Bassa; el magistrat José María Macías, la de Jordi Turull; i César Tolosa, la d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva. No hi haurà cap habilitació política provisional, i tots quatre demandants hauran d’esperar a la resolució sobre el fons del recurs d’empara. I no hi ha cap previsió sobre quan serà, perquè el ritme de resolució en aquest tribunal és sempre –i sobretot en aquest afer– polític.

Un dels arguments que adduiran és que la doctrina constitucional diu que s’han de rebutjar les peticions de suspensió d’una pena quan el temps que resta per complir és superior al que trigarà el TC a resoldre els recursos. I no s’espera pas que la sentència sobre el fons arribi més tard del 2030.

I hi afegeixen un altre argument, sobrevingut: l’advocat general del TJUE va dir, en les conclusions que va fer públiques recentment sobre la llei d’amnistia, que convindria que els òrgans jurisdiccionals estatals no aixequessin mesures cautelars d’un cas en què s’hauria d’aplicar l’amnistia mentre hi hagi pendent de resolució un procediment pre-judicial a Luxemburg. I ho presenten com un element de pes per més que aquesta causa en concret no estigui pendent de resolució pre-judicial.

La fiscalia del TC ja es va oposar a la concessió de cautelars, amb l’argument que no veia cap dany irreparable en els drets fonamentals dels demandants en cas de denegar-les.

Però sí que hi haurà un efecte clar en aquesta negativa: cap d’ells no podrà ser encara candidat a unes eleccions. I això que Junqueras va anunciar que volia ser el candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat i ha començat una ronda d’actes per a promocionar la seva candidatura. Si la sentència del TC trigués gaire, o si acabés essent negativa, al president d’ERC li restaria la carta del segon indult parcial, que va presentar al govern espanyol un professor de secundària perquè li perdonessin la condemna per malversació i li deixessin sense efecte la inhabilitació.

I al TC encara li restaran per resoldre les peticions de mesures cautelars dels exiliats en la demanda contra la negativa del Suprem d’amnistiar-los. Conde-Pumpido ja va dir que no s’hi pronunciarien fins entrat l’any vinent, però en l’ambient jurídic madrileny ja fa setmanes que tenen ben clar que tampoc no concediran les cautelars a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.