16.02.2017 - 18:23
Raona que resolucions com la que impulsa un referèndum per 2017 tenen efectes jurídics i les anul·la per inconstitucionals
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Constitucional ha fet públic aquest dijous la sentència per la qual dimarts passat va declarar parcialment nul·les les resolucions aprovades pel Parlament el passat mes d’octubre que impulsen el denominat ‘procés constituent’ mitjançant, entre altres accions, la celebració d’un referèndum en 2017.
Raona que els acords aprovats no només produeixen efectes polítics sinó jurídics i que l’autonomia parlamentària no pot servir de pretext per vulnerar la constitució.
Mitjançant l’acord, el TC remet actuacions a la Fiscalia perquè estudiï la possibilitat d’obrir una nova via penal contra la presidenta de la Cambra catalana, Carme Forcadell i pugui procedir, si també ho estima oportú, contra quatre membres de la Mesa per permetre que les resolucions es discutissin.
La decisió afecta Forcadell i els membres de la Mesa que, segons la impugnació presentada pel Govern espanyol, van permetre la tramitació impugnada, que són el vicepresident primer de la Taula, Lluís Corominas (JxSí); les secretàries primera i quarta, Anna Simó i Ramona Barrufet (JxSí) –votant-hi a favor– i el secretari tercer, Joan Josep Nuet (SíQueEsPot), que es va abstenir. Contra tots ells podrà actuar a partir d’ara la Fiscalia.
L’acte assenyala que la resolució parlamentària d’octubre “contravé i menyscaba” anteriors pronunciaments del Tribunal Constitucional, ja que “plasma la voluntat del Parlament de Catalunya d’eludir els procediments de reforma constitucional per portar endavant el seu projecte polític de desconnexió de l’Estat espanyol”, la qual cosa suposa” intentar una inacceptable via de fet incompatible amb l’Estat social i democràtic de Dret que es proclama en l’article 1.1 de la Constitució Espanyola”.
En contra de les afirmacions dels lletrats de la Cambra autonómica, el Tribunal assenyala que la Resolució 306/XI afectada per la decisió del TC no només produeix efectes polítics, sinó també jurídics, ja que “reclama el compliment d’unes actuacions concretes per part dels poders públics”, totes destinades a la posada en pràctica del denominat ‘procés constituent’
“Es tracta de directrius clares i concretes dirigides al propi Parlament i al Govern de la Generalitat” que inclouen els preparatius d’un referèndum d’independència i que, si no s’anul·len, produiran efectes jurídics “immediats”, afegeix la resolució de l’òrgan de garanties constitucionals.
Sobre la convocatòria d’un referèndum, el Ple recorda que, segons el que es disposa en tres resolucions dictades el 2015, la Comunitat Autònoma de Catalunya no pot celebrar ni consultes referendàries (competència que la Constitució atribueix a l’Estat) ni consultes que, sense tenir caràcter referendari, incideixin “sobre qüestions fonamentals relacionades amb el procés constituent”.
Per tant, afirma, “el Parlament de Catalunya no pot desconèixer que la Comunitat Autònoma de Catalunya manca de competències per convocar i celebrar un referèndum”.
El Tribunal reitera que els representants públics estan obligats a complir la Constitució; que “no pot oposar-se una suposada legitimitat democràtica d’un cos legislatiu o d’una Comunitat Autònoma a la primacia incondicional de la Constitució”; i que, “en una concepció democràtica del poder, no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional, ja que aquesta es funda en el respecte a la democràcia i els seus valors”.
“Sense conformitat amb la Constitució no pot predicar-se cap legitimitat”, afegeix, per precisar que no “pot servir de pretext perquè la Cambra autonómica arribi fins a l’extrem d’atorgar-se la potestat de vulnerar l’ordre constitucional”.
Tots els pronunciaments i advertiments anteriors realitzats al Parlament per altres acords emmarcats en el denominat ‘procés de desconnexió’ eren coneguts per la Cambra autonómica abans que procedís “a debatre i votar en el Ple del 6 d’octubre del 2016 l’aprovació d’aquestes concretes propostes de resolució”, recorda el TC.
En aprovar-les, el Parlament va confirmar, segons el TC, “la seva antijurídica voluntat de continuar amb el ‘procés constituent a Catalunya’ al marge de l’ordenament constitucional i sense supeditar-se a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol i en particular d’aquest Tribunal Constitucional”.
NOTIFICACIONS PERSONALS
El Tribunal estima també la petició de l’Advocacia de l’Estat relativa a la notificació personal de la present resolució a la Presidenta del Parlament de Catalunya, als membres de la Mesa, el Secretari General de la Cámara autonómica, així com al President de la Generalitat i als altres membres del seu Consell de Govern, “advertint-los del seu deure d’abstenir-se de realitzar qualssevol actuacions tendents a donar compliment” a les directrius del Tribunal.
Igualment, se’ls adverteix “del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directa o indirectament pretengui o suposi ignorar o eludir la nul·litat” acordada; tot això amb expressa prevenció “de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les quals poguessin incórrer en cas d’incompliment de les ordres” del Tribunal.
