El Suprem ratifica condemnes fins a set anys de presó per terrorisme a quatre advocats bascs

El Tribunal Suprem ha confirmat les penes fins a set anys de presó a quatre advocats bascs que va imposar fa gairebé quatre anys l’Audiència espanyola pels delictes d’integració a organització terrorista i de dipòsit d’armes i explosius amb finalitat terrorista. Concretament, ratifica la pena de set anys a l’advocada Arantza Zulueta i la de quatre anys a Jon Enparantza, i rebaixa de tres anys i mig a dos anys la condemna a Naia Zuriarrain i de tres anys a un any i mig a Iker Sarriegi, perquè considera que la seva responsabilitat era “de menor gravetat”. El Suprem els considera tots responsables de formar part del “front jurídic d’ETA”, com ho han anomenat, i els atribueix haver fet d’enllaç entre el 2005 i el 2010 entre els presoners i la part activa d’ETA.

El cas el va iniciar Grande-Marlaska –llavors jutge i actualment ministre d’Interior espanyol– fa més d’una dècada, i acusava els advocats de tenir vincles amb l’anomenada Halboka, que definia així: “Una estructura orgànica de la banda terrorista creada pels volts del 2002 que s’encarrega de gestionar tot allò referent als presos i al seu entorn.” El jutge i la Guàrdia Civil es fonamentaven en notes, documents escrits i arxius trobats suposadament als ordinadors dels advocats per afirmar que els despatxos, dirigits per Zulueta, constituïen “un centre logístic de distribució de comunicacions” entre els presos i l’organització activa. Grande-Marlaska assegurava que Zulueta i el seu equip s’encarregaven, a més, de proposar objectius per a possibles atemptats.

La prova principal era que la Guàrdia Civil havia afirmat que havia confiscat uns fulls amb el segell d’ETA als detinguts, i va dir que això demostrava no tan sols la interrelació del grup Koordinazioa Taldea (“grup de coordinació”) amb la direcció d’ETA, sinó que hi pertanyien. Ni l’Audiència espanyola, primer, ni el Suprem, després, no han estat capaços d’imputar cap atemptat ni cap activitat terrorista als acusats, però considera que els lligams amb el grup quedaven provats amb aquells fulls, i que per tant hom els podia considerar terroristes.

La defensa ha denunciat irregularitats i vulneracions de drets fonamentals, amb el testimoni esgarrifós de Zuriarrain, que denuncià les tortures sofertes a mans de la Guàrdia Civil. Aquestes denúncies han estat desestimades també pel Suprem.