23.03.2026 - 14:28
|
Actualització: 23.03.2026 - 15:31
El subdirector general d’Emergències de la Generalitat, Jorge Suárez, ha comparegut avui al matí a la comissió d’investigació de la gota freda al congrés espanyol. Suárez és enginyer forestal i funcionari de la Generalitat d’ençà del 1993. El 24 d’octubre de 2024 era el càrrec tècnic de més rang. Segons que ha explicat al congrés, la seua tasca era informar i proposar solucions.
En la declaració com a testimoni a la jutgessa, Suárez va dir que alguns debats dins el CECOPI havien estat massa llargs. I en això, justament, s’han centrat alguns dels interrogatoris d’avui. Qui primer l’ha interpel·lat ha estat la diputada de Compromís, al grup mixt, Àgueda Micó, que li ha preguntat qui era el responsable en un nivell 2 d’emergència. Suárez li ha respost que era la directora del pla. Amb aquest sintagma s’ha referit en tot moment a la consellera Salomé Pradas, a qui només ha esmentat pel nom una volta o dues.
Suárez no ha volgut respondre la pregunta de si convocar el CECOPI a les cinc de la vesprada era massa tard i ha dit que hi havia unes altres figures de coordinació que s’haurien pogut activar. També ha llevat importància al fet de la suspensió de la reunió durant aproximadament tres quarts d’hora.
L’enviament de l’Es-Alert
El tema central de la compareixença ha estat el retard en l’enviament del missatge Es-Alert, que va arribar als mòbils a les 20.11. A pesar que ell va avisar de paraula la consellera a les 17.15 i que en va escriure un esborrany a les 17.30, ha estat molt contingut a l’hora d’atribuir les responsabilitats del retard en l’enviament. Sí que ha dit que, en tot moment, Pradas va voler que hi haguera consens i que el missatge fos assumit per tots els presents a la reunió.
Suárez ha concretat que l’avís de paraula a les 17.15 el va fer referint-se a la situació que es vivia a la comarca d’Utiel-Requena i que ell va proposar d’enviar un missatge només a aquella comarca.
Quan el va escriure, a les 17.30, hi havia la instrucció que la gent pujara a les plantes altes dels edificis. Llavors el cap de bombers en aquell moment, José Miguel Basset, va considerar que podria ser massa alarmista i originar reaccions contraproduents en la població.
Finalment, a les 18.14, ja hi havia un text consensuat que demanava a la gent que romanguera a casa i eliminava l’esment de pujar a les plantes altes. Segons Suárez, aquest missatge ja es va escriure pensant que s’havia d’enviar a una àrea de la població més àmplia, perquè es tenia en compte el perill de trencament de la presa de Forata.
La pregunta clau que han repetit tots els diputats ha estat per què no es va enviar fins un parell d’hores més tard. Una primera resposta de Suárez ha estat que els funcionaris tenien sempre molt present la cadena de comandament i que mai no prendrien una decisió si no tenien el vist-i-plau de l’autoritat política. En aquest cas, la consellera Salomé Pradas.
Ha citat, per exemple, els dubtes de Pradas sobre si tenia capacitat de limitar els moviments de la població i les consultes que va dir que faria. Segons Suárez, la consellera també va dir que abans d’enviar el missatge volia avisar els batlles de les zones afectades i, per això, ell mateix va convocar una videoconferència que finalment no es va arribar a fer.
L’Es-Alert es va enviar a les 20.11, quan ja s’havia rebut el mail de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre el creixement exponencial del cabal al barranc de Torrent. El diputat de Junts Josep Maria Cervera ha preguntat a Suárez com era que no es van afanyar a enviar-lo tenint en compte això. La resposta ha estat que la redacció del missatge ja incloïa aquesta afectació perquè es va enviar a tota la demarcació de València i ja es tenia informació de Picanya o de Paiporta.
L’ordre d’enviar el missatge, la van rebre a les 19.50 amb la instrucció concreta que quan el tinguessen pujat al sistema, abans de prémer la tecla, avisassen la consellera. Segons Suárez, la pujada al sistema es va fer de manera molt ràpida perquè hi havia els dos tècnics necessaris preparats. El temps que encara va transcórrer entre aquest moment i el de l’enviament, uns vint-i-un minuts, es va deure als retocs de la consellera Pradas d’un parell de paraules i un terme de la traducció a l’anglès.
Falta de consciència de la realitat de l’impacte
En un moment donat de la compareixença, Jorge Suárez ha dit que, durant les primeres de la reunió, Forata va tenir el CECOPI pràcticament segrestat i que ningú dels qui eren allà no era conscient de l’impacte que podia tenir el risc: “Va fallar la capacitat de ser conscients, per la informació que teníem, de l’impacte que després hi va haver.”
Ha dit, per exemple, que a Emergències no hi havia la capacitat d’analitzar les 19.000 trucades que van entrar aquella vesprada i que tampoc no hi havia ningú que els diguera que els missatges automàtics del SAIH que enviava la Confederació Hidrogràfica del Xúquer marcaven un ascens del cabal. Tothom va ser conscient d’allò que passava al barranc quan es va rebre el correu de la Confederació a les 18.43.
La càrrega de profunditat del PP contra les agències estatals
Tot l’interrogatori del diputat del PP Víctor Clavell era pensat perquè les respostes de Jorge Suárez apuntassen directament a les agències estatals, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l’AEMET. Suárez li ha dit que la CHX no va fer cap anàlisi que traduïra en cabals les precipitacions estimades; que no sabia per què el president de l’agència no va anar al CECOPI presencialment, tot i que la seua presència hauria fet que la informació haguera estat més fluida; que els correus automàtics del SAIH no analitzaven la informació, sinó que només donaven dades; que el president de la CHX no li va trucar en cap moment, i que mai no es va parlar de la perillositat dels rius.
En el cas de l’AEMET, ha passat el mateix quan Suárez li ha respost que l’agència no va fer una anàlisi de l’impacte de la pluja sobre els rius i barrancs o sobre les conseqüències sobre el terreny, i que va faltar informació específica sobre tot allò que va passar aquell dia.
