07.03.2017 - 13:38
BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha portat davant les Nacions Unides (ONU) els “dèficits” estructurals detectats a Catalunya en matèria d’infància, tant en la falta de polítiques transversals com en els recursos escassos, a través d’un informe que complementa l’estatal, ha explicat en roda de premsa en el Parlament aquest dimarts.
Al costat de l’adjunta al Síndic per a la defensa dels nens, Maria Jesús Larios, Ribó ha assenyalat que a pesar que la creació de la Llei de drets i oportunitats de la infància i l’adolescència del 2010 i del Pacte per la infància del 2013 han suposat un avanç, ambdues mesures “no s’han desplegat suficientment”.
Les restriccions pressupostàries durant la crisi s’han traduït en una “inversió escassa” en infància, que va ser del 0,8% del PIB el 2014 a Catalunya –anteriorment se situava al voltant de l’1%–, molt per sota de la mitjana europea del 2,4%, justament en un col·lectiu que ha vist augmentar el seu risc de pobresa, que afecta el 27,9% dels menors.
Les polítiques d’austeritat, sumades a l’augment de les necessitats de nens vulnerables, han contribuït al fet que s’impulsi una intervenció més assistencial, que ha dificultat que es donin avanços significatius cap a un abordatge més integral i transversal dels drets dels nens, han alertat.
Ribó ha detectat dèficits en la valoració i anàlisi de l’impacte que tenen les polítiques en els drets dels nens, en el qual és el primer informe que presenta sobre l’aplicació de la Convenció de l’ONU sobre els drets dels nens, complementant els informes estatals V i VI, sobre els quals ha criticat que el Govern central els ha presentat conjuntament, quan haurien de tenir una periodicitat de cinc anys.
INSTITUCIONALITZACIÓ EXCESSIVA
Larios ha observat que el sistema de protecció a la infància “segueix tenint dèficits estructurals, amb importants dificultats per assignar nens amb desemparament recursos alternatius a la família” que s’ajustin a les seves necessitats, amb una institucionalització excessiva, que afecta més del 50% dels nens.
Encara que ha trobat positiva la campanya del 2016 de la Generalitat per promoure l’acolliment familiar, ha destacat que es desconeix el seu impacte i que segueixen havent-hi en el sistema manques importants no revertides en els últims anys: “Els recursos residencials no sempre tenen les condicions adequades”, fins i tot en les seves condicions materials.
Sobre la prevenció del maltractament i abusos sexuals a menors, Larios ha destacat que a pesar que fa sis anys que es va aprovar la llei, moltes de les previsions per combatre-ho “no han estat suficientment desplegades ni implementades adequadament”, i ha recomanat més formació a professionals, més mesurades de prevenció i detecció i coordinació institucional.
Han assenyalat que l’actuació de les institucions davant nens especialment vulnerables, com el col·lectiu de migrants no acompanyats, “no sempre fa prevaler el seu interès superior”, per exemple realitzant abans les proves d’edat amb policia, en lloc de la seva protecció, així com que alguns centres de la Dgaia estan sobreocupats.
PRIVADESA DE MENORS
L’informe ha alertat també que en determinats casos, tant els mitjans de comunicació com la pròpia administració “no han garantit” la privadesa d’alguns menors, posant el dret a la informació per davant dels de la intimitat i honor.
Larios ha subratllat la gravetat d’aquesta falta de garantia de la privadesa en el context de les noves tecnologies, en el qual tota la informació pot quedar a la xarxa durant tota la seva vida, i ha explicat que ja ha obert actuacions d’ofici, com va ser la del cas Nadia.
A pesar que han qualificat d’avanç la constitució d’un Consell nacional de la infància i l’adolescència, han constaten necessitat que es consolidi com altres òrgans de participació.
