El recanvi de Mazón: el PP, decidit a donar-se al Vox més golafre a canvi de la investidura

D’ençà que dimarts va presidir una reunió del consell a Alacant, Carlos Mazón continua sense agenda pública. S’ha replegat als palaus d’hivern, a Alacant, on diuen que rep el suport de la família. No l’hem tornat a sentir després d’aquell discurs de dimissió en diferit. Dimarts, dia 11, de vesprada, reapareixerà en la comissió d’investigació de les Corts Valencianes. Serà a les 16.00. El PP està molt satisfet amb aquest fet. Els socialistes li han demanat que aporte la factura d’El Ventorro i el registre de les trucades d’aquell dia, però no ho farà. Compromís desconfia que aquesta intervenció servesca de res perquè el format de la comissió impedirà que els grups parlamentaris puguen interpel·lar directament Carlos Mazón.

Amb el president dimitit fora dels focus, hi ha dues negociacions paral·leles. L’una és la que té el Partit Popular del País Valencià amb el Partit Popular espanyol sobre qui substituirà Mazón. L’altra és la que tenen a Madrid les direccions espanyoles del PP i Vox per a arribar a un acord per a la investidura del candidat triat. El dirigent espanyol del PP parla poc, de les converses, però els ultres sí que en parlen i hi suquen tant de pa que cada frase que pronuncien serveix per a demostrar el nivell d’humiliació a què el PP serà capaç d’arribar per continuar al capdavant de la Generalitat.

En un comunicat de set línies, Vox va exigir divendres al PP que s’aclaresca, que diga qui vol que siga el president i que, una volta el PP l’haja designat, Vox negociarà directament amb ell per veure fins on accepta les polítiques ultres.

Comunicativament, no es pot ser més eficient. Per una banda, retrau al PP que han tingut un any per a preparar aquest dia que, sens dubte, havia d’arribar, i que no tenien res previst, que improvisen i que, a més, hi ha una certa divisió dins el partit. Per una altra, recorden als de Núñez Feijóo que si volen continuar presidint la Generalitat, hauran de passar per l’adreçador de les polítiques xenòfobes, secessionistes i negacionistes del canvi climàtic.

Confrontació total

Ningú no dubta, i Vox no se n’amaga, que la llista d’exigències dels ultres serà llarga. Damunt la taula hi ha les dues línies roges dels d’Abascal, que són les polítiques verdes europees i la política d’immigració. Aquestes imposicions ja van ser assumides per Carlos Mazón el mes de març, quan va assolir el suport de Vox al pressupost del 2025, però ara els ultres no en tenen prou i volen anar molt més enllà. Un dels portaveus del partit, José María Figaredo, ha usat l’expressió “confrontació total” per il·lustrar fins on volen que s’arrossegue el PP si volen obtenir els seus vots en la investidura del nou candidat a la presidència de la Generalitat.

Ja va passar el 2023, quan PP i Vox van arribar a un pacte exprés que donava la presidència a Carlos Mazón que va incloure militants de Vox dins el consell: el País Valencià és el banc de proves de les polítiques d’extrema dreta que vol implantar Vox a tot l’estat. Ara que el PP ha engolit una dosi prou gran d’aquesta medicina i l’ha metabolitzada sense problemes aparents, l’experiment continua amb un augment considerable de la dosi.

Quant a arribar a un acord, els ultres no tenen pressa. El rellotge va començar a córrer a partir de les 15.24 de dilluns, 3 de novembre, quan Mazón va signar la renúncia, i va contra el PP. Aquell dia va començar un termini de dotze dies hàbils, que s’acaben el dia 19 de novembre, perquè la presidenta de la cambra faça una ronda de consultes entre els partits polítics i propose per a la investidura el candidat que pense que pot tenir més vots. Si s’arriba al topall del 19 novembre, el ple d’investidura es faria entre el 24 i el 28 de novembre. Si el candidat no assoleix la majoria, la cambra ho ha de tornar a intentar i si al cap de dos mesos no hi ha acord, es convocarien eleccions automàticament.

Vox no hi guanya res d’accelerar el procés. Aquests dies d’interinitat, de paràlisi, juguen a favor seu i afebleixen el PP, que no vol unes eleccions. Tots els sondatges li pronostiquen una caiguda molt important en vots i en escons. Són els vots que Vox arreplegaria per a augmentar la seua representació a les corts. Ara hi té tretze diputats. Per tant, a ells ja els aniria bé una cita amb les urnes.

Juanfran o María José?

La primera petició de Vox al PP és que diga qui ha de ser el candidat. Diumenge passat, quan, oficialment, la direcció dels populars espanyols va dir que Alberto Núñez Feijóo i Carlos Mazón parlarien durant el dia, en realitat el que va passar van ser trucades d’anada i tornada que no feien més que accentuar la desavinença entre tots dos. Feijóo no volia que Mazón dimitira dilluns perquè faria invisible el trumfo del judici contra el fiscal general de l’estat. Però Mazón volia amagar la compareixença de Maribel Vilaplana al jutjat. Feijóo volia guanyar temps i doblegar la direcció valenciana del partit, que ha triat Juanfran Pérez Llorca per succeir Mazón. Feijóo preferia María José Català. Ha passat una setmana i la qüestió no s’ha resolt. Juanfran Pérez Llorca s’ha apartat dels focus, s’ha retirat a Finestrat, on és el batlle, i d’allà estant segueix de prop les negociacions. En canvi, María José Català ha tingut una setmana fulgurant. Per una banda, ha assolit un acord amb Vox per aprovar el pressupost municipal. Per una altra, ha participat en actes a Madrid al costat de Núñez Feijóo. A pesar de dir i de repetir que ella vol ser batllessa del cap i casal, s’ha deixat fotografiar somrient i ha presumit de la bona relació que té amb “el seu president nacional”, com anomena Feijóo.

Encara que evita de dir-ho, per a Vox, Juanfran Pérez Llorca és el candidat preferit. Amb ell van pactar els acords del 2023 per formar govern, la reforma legislativa que abolia el botànic el març del 2024, i el pressupost del 2025. Els populars valencians també el prefereixen. El fet de ser amic de Carlos Mazón, probablement garantiria que no faria gaires canvis en l’estructura de govern. Tot el consell està en funcions, i també hi estan els segons i tercers graons. Tota aquesta gent aspira a continuar treballant a la Generalitat, si més no, fins al 2027. Hi ha molts sous que depenen de la decisió que es prenga i del president que s’elegesca. Aquests càrrecs confien que si Pérez Llorca és el nou president, respectarà l’estructura creada per Carlos Mazón.

Per si el panorama no fos prou diabòlic, hi ha un altre factor a tenir en compte. La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de la gota freda ha citat a declarar com a testimoni Juanfran Pérez Llorca. El vol veure el divendres 21 de novembre. Si hi ha acord entre Vox i PP, és possible que caiga de ple enmig de les sessions d’investidura a les corts.

Pressió per a anar a les urnes

Enfront d’això, PSPV i Compromís, els dos partits de l’oposició, aprofiten per minar, de bon començament, les negociacions i, de passada, el nou president, siga qui siga. Tots dos partits critiquen la gestió de tot el consell enguany, què ha passat d’ençà de la gota freda, i demanen eleccions. Diuen que al País Valencià no li convé gens un recanvi i que cal donar veu al poble.

Els socialistes han començat una campanya per escampar poble per poble el lema “Volem votar” que van començar a difondre el mes de març. La secretària general, Diana Morant, multiplica els actes i les rodes de premsa per llançar missatges a l’opinió pública sobre la necessitat de tornar a les urnes. Del Brasil estant, el president espanyol dels socialistes, Pedro Sánchez, ha demanat eleccions al País Valencià. L’ex-president Ximo Puig també ha parlat de la qüestió i entén que un recanvi hauria estat lògic en els primers dies després de la desgràcia, però no ara, quan ja ha passat un any i s’han sabut tantes coses sobre la gestió, el dia de l’emergència i els posteriors.

La coalició Compromís també demana eleccions. En aquesta entrevista publicada ahir a VilaWeb, el síndic, Joan Baldoví, deia que no tenia por d’unes eleccions, i ahir mateix, Més-Compromís, el partit majoritari de la coalició, va fer un consell nacional per posar en marxa la maquinària. La secretària general, Amparo Piquer, va dir que els equips de campanya i tota la xarxa territorial estan en marxa. “PP i Vox hauran d’explicar per què tenen por de les decisions dels valencians i les valencianes”, va dir.

En tot cas, la setmana que comença demà tornarà a ser d’alt voltatge polític.