Hi ha ideologies que es poden dur amb una certa comoditat com qui porta posada una corbata: te la poses per anar a un acte i te la lleves quan arribes a casa. El feminisme, tanmateix, pertany a una altra categoria. És d’aquelles adhesions que –com la moral calvinista, per exemple– et persegueixen fins al dormitori i et jutgen exactament pel que fas quan ningú no et veu. I és per aquesta raó que el PSOE, que havia cregut que convertir-se en capdavanter d’aquesta causa li faria bé –potser responent a les enquestes, potser responent a la capacitat de mobilització al carrer–, ha quedat ben retratat, ara que tots hem descobert que les banderes morades no li poden tapar la vergonya.

Ja fa dies que se succeeixen els casos que salten a la llum pública. Un dirigent del partit que tenia les seues companyes en tensió permanent per ací, un batlle que s’extralimitava per allà, el president d’una diputació gallega –que ha hagut de dimitir fa poques hores, perquè ha estat acusat d’agressions sexuals… Una estructura sencera, i aquesta és la més grossa, que ha callat durant anys i no ha respost ni a les queixes. La contradicció és tan flagrant que fins i tot resulta sorprenent. Sembla que el PSOE no ha entès que el feminisme –a diferència del socialisme– no et permet d’esperar a la revolució per canviar de vida. El feminisme exigeix la revolució ara mateix, a tots els despatxos, a totes les reunions, a totes les converses, a cada casa, a cada moment del dia.

Naturalment, el problema excedeix els límits d’unes sigles. En realitat, això que passa al partit de Pedro Sánchez és el símptoma d’un mal molt més estès: el de la política contemporània, entesa com a representació teatral. L’esquerra contemporània –i dic l’esquerra perquè la dreta no sol fingir tant sobre allò que no és– ha perfeccionat l’art de viure instal·lada en la contradicció. Al PSOE, per exemple, professen el feminisme mentre practiquen descaradament el patriarcat. N’hi ha prou de recordar aquelles converses crues i insultants sobre prostitutes, precisament de la gent més afí al president del govern espanyol, per a entendre quin pa s’hi dóna.

El drama del PSOE és que sembla que s’ha cregut que bastava produir declaracions, protocols, lleis, consignes, pancartes i campanyes públiques, però el feminisme –que en definitiva és la revolució més sòlida d’aquestes darreres dècades– és praxi pura: el feminisme existeix solament en l’acte mateix de practicar-lo. I ja ho sé, que té teoria, i que és una teoria molt interessant, però la gran diferència és que el feminisme no pot existir en el pla teòric i prou, com la natació no pot existir en el pla teòric i prou: o nedes o t’ofegues. Això mateix.

L’esquerra europea pateix, de fa dècades, d’una perillosa inflació retòrica que és profundament cínica. Com aquelles monedes que perden valor a còpia d’encunyar-ne, paraules com “feminisme”, “igualtat”, “justícia” van restant devaluades per l’abús i esdevenen allò que el perspicaç senyor Barthes anomenava “signes buits”: significants sense significat, soroll que ja no comunica res, pantalla buida. I la cosa pitjor és que ho saben i ho continuen fent. Continuen repetint les fórmules, les consignes, potser per inèrcia, potser per por del buit, segurament per no haver de confessar que l’emperador va nu.

I en aquest terreny el cas del feminisme és particularment aclaridor perquè no admet subterfugis dialèctics. Algunes altres ideologies permeten malabarismes conceptuals als quals per desgràcia estem acostumats: pots ser ecologista i viatjar amb avió per a passar les vacances en unes illes exòtiques, al·legant que lluites per un canvi sistèmic i que on viatges tu és una anècdota. Pots ser anticapitalista i gestionar alhora l’empresa familiar o treballar en un banc en l’àrea de desnonaments. Pots dir-te independentista i justificar amb vinga parauletes per què canvies de llengua o t’emociones amb un partit de futbol de la selecció de l’imperi. Ah!, però no pots dir-te feminista i tapar un cas d’assetjament, com ha fet tan sovint la cúpula del PSOE.

Ací no hi val cap teoria de la transició ni estratègia a llarg termini. Perquè el feminisme és radicalment presentista. Tant li fan les teues lluites antifranquistes, i el centenar d’anys del partit, i les teues promeses de futur. Vol saber què fas ara amb la teua secretària, la teua companya de partit, la teua dona. La lliçó, per tant –si és que algú vol aprendre-la, que aquesta és una altra–, és ben clara. En temps de transparència radical, quan qualsevol contradicció pot esdevenir viral en qüestió de minuts, ja no es pot mantenir més la ficció de les vides paral·leles. O ets feminista o no ho ets. O canvies tu com a persona o no canvies. De manera que la tercera via –eixa especialitat socialdemòcrata consistent a voler anar a missa i repicar– en aquesta qüestió topa, sense discussió possible, amb el seu límit.

PS1. Enguany la grip s’ha avançat. La subvariant K de l’H2N2 és més transmissible i té un cert escapament vaccinal, cosa que n’ha fet augmentar més ràpidament els contagis. Com hem d’actuar? En parlem amb Robert Güerri, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar de Barcelona.

PS2. El fiscal general espanyol, Álvaro García Ortiz, ha estat sotmès ara a un càstig amb humiliació inclosa que ja van aplicar, amb escreix, contra dirigents i militants independentistes, a qui es va investigar, jutjar i condemnar sota la presumpció de culpabilitat. Ho explica en aquest article Josep Nualart Casulleras: “Un forat de cuc espantós en la sentència contra el fiscal general”.

PS3. Sobre aquest mateix tema, avui publiquem també l’opinió de l’advocat i eurodiputat dels Comuns Jaume Asens, que fa una reflexió comparativa sobre com es comporta la cúpula judicial espanyola de manera tan diferent segons qui siga, i segons quina ideologia política tinga: “Marchena i la justícia de l’entorn”.

PS4. La possibilitat d’un referèndum d’independència al Quebec abans del 2030 han fet encendre les alarmes del govern canadenc, que ja ha començat a maniobrar amb reunions per a definir l’estratègia si arribés el cas. Ens ho explica Alexandre Solano en aquest article.