El PSOE es desentén ara de la comissió sobre l’espionatge a l’independentisme

La investigació parlamentària dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils i de la guerra bruta contra l’independentisme des de la claveguera policíaca fou un dels compromisos assumits pel PSOE a canvi del suport de Junts per Catalunya i d’ERC a la investidura de Pedro Sánchez. I ara que Junts acaba de trencar la negociació amb els socialistes pels incompliments reiterats d’uns altres compromisos, com ara l’oficialitat del català a la UE, l’amnistia efectiva de tots els represaliats i l’amnistia política del president Carles Puigdemont, la publicació de les dades de les balances fiscals i de la transferència de les competències en immigració, el PSOE ha deixat abandonades sengles comissions d’investigació. Fa mesos que resten aturades, sense cap previsió de reactivació, i amb desenes de compareixents proposats, alguns dels quals acordats, pendents de desfilar per les corts espanyoles. El PSOE, en un moment de forta convulsió per la fragilitat parlamentària i els casos de corrupció que el tenallen, ha deixat de banda la investigació d’alguns dels fets més obscurs d’aquesta darrera dècada. 

I en el cas de la de l’operació Catalunya ho fa just quan se n’acabava de prorrogar un any més la feina i quan tocava entrar a fons sobre el gran escàndol d’espionatge contra l’independentisme, el Catalangate, del qual van ser víctima prop d’un centenar de persones el 2017, encara amb el PP al govern espanyol, i, sobretot, entre el 2018 i el 2020, amb Pedro Sánchez com a president. Són els anys en què es concentra l’activitat repressiva més dura contra l’independentisme, tant judicialment com policíaca, arran de les protestes per l’empresonament i l’exili dels dirigents de l’1-O i per la sentència del Suprem que els va condemnar. 

Qui tenia la màxima responsabilitat en el Ministeri d’Interior era Fernando Grande-Marlaska, una de les persones que els partits independentistes al congrés havien demanat que comparegués, a més de Sánchez, el jutge Manuel García-Castellón, responsable de la persecució per terrorisme dels presumptes ideòlegs del Tsunami Democràtic; també l’actual comissari general d’informació de la policia espanyola, Eugenio Pereiro; el director del laboratori canadenc Citizen Lab, que va revelar el Catalangate, Ron Deinbert, i més investigadors que hi estan vinculats, com ara el català Elies Campo, la família del qual fou víctima d’espionatge; la ponent de la comissió Pegasus del Parlament Europeu, Sophie In’t Veld; el periodista del New Yorker Ronan Farrow; la ministra de Defensa, Margarita Robles (que va arribar a justificar públicament al congrés l’espionatge per la necessitat de l’estat de defensar-se); el ministre de Presidència, Félix Bolaños; l’ex-directora del CNI Paz Esteban; l’informàtic Joan Arús i els advocats Gonzalo Boye i Andreu Van den Eynde, tots ells també víctimes de l’espionatge amb programari espia. 

La comissió d’investigació sobre el Catalangate es va diluir dins la comissió sobre l’operació Catalunya, relativa a la guerra bruta que va iniciar el 2012 l’anomenada policia patriòtica durant el govern de Mariano Rajoy i amb Jorge Fernández Díaz com a ministre d’Interior. Després d’un any en què el PSOE ha empès l’activitat de la comissió quan s’investigava l’activitat irregular dels cossos policíacs quan depenien del Partit Popular, ara que havia de començar la segona fase d’aquesta comissió, en què tocaria aprofundir en l’espionatge il·legal per part de la policia i dels serveis secrets quan depenien del PSOE, la comissió resta aturada. 

I no és l’única: la comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 també té aturada l’activitat, tot i que fa poc ha rebut una part de la documentació desclassificada que va demanar al govern espanyol sobre els contactes entre el CNI i l’ex-imam de Ripoll Abdelbaki Es-Satti, el cervell dels atemptats. Entre aquesta documentació hi ha l’expedient d’expulsió d’Es-Satti que es va aturar el 2014, després d’haver passat quatre anys a la presó a Castelló de la Plana per tràfic de drogues. Segons els documents, la revocació de l’expulsió, amb l’argument que ja no constituïa “cap amenaça real” i perquè va demostrar “esforços d’integració amb la societat espanyola”, es va donar poc després de les visites que va rebre per part d’agents del CNI, tal com va avançar El Món.

La feina que ha fet aquesta comissió d’ençà de l’inici de la legislatura ha permès de confirmar, entre més coses, que efectivament el CNI va tenir Es-Satti com a confident fins molt poc abans dels atemptats del 17-A. Les tasques de la comissió es van aturar aquest estiu, però tampoc no han reprès, amb compareixences acordades i pendents de fer com ara les del president Carles Puigdemont, l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría.