02.02.2017 - 20:03
Cada membre ha de ser votat per almenys 210 diputats, i això suposa que els independentistes necessiten el PP o Cs per entrar-hi
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
El Ple del Congrés preveu escollir abans que acabi el mes de febrer els diputats que poden accedir a secrets oficials i que, per tant, formen part aquesta legislatura de la Comissió de Despeses Reservades, un òrgan que també controla el Centre Nacional d’Inteligencia (CNI) i al qual podrà tornar ERC, que aquesta vegada no es toparà amb el veto del PP com fa dues legislatures.
Tradicionalment els integrants de la coneguda com a Comissió de Secrets Oficials s’escullen a l’inici de cada legislatura però, més de mig any després de la seva arrencada, encara no s’ha convocat la sessió plenària en la qual han de ser designats. En l’anterior, frustrada per la falta d’acord per a la investidura, ni tan sols es va crear.
Davant aquesta situació tant el PSOE com ERC han urgit la presidenta del Congrés, Ana Pastor, a convocar ja el Ple on es designi els membres d’aquest selecte club amb accés a la informació reservada.
NOMÉS UN PER GRUP
D’acord amb el Reglament de la Cambra baixa, els diputats autoritzats per accedir a secrets oficials han de ser elegits pel Ple del Congrés i comptar amb el suport d’almenys tres cinquens de la Cambra (210 diputats) en una votació secreta mitjançant papereta en urna. Només pot entrar-n’hi un per grup parlamentari, que habitualment és el portaveu.
Tenint en compte l’actual repartiment d’escons a la Cambra, els independentistes d’ERC i del PDeCAT (pel Grup Mixt) només podrien ser escollits si reben vots de diputats del PP i de Ciutadans, ja que ni sumant la resta de grups arribarien a aquesta barrera de 210 vots.
Des del PSOE ja van avançar que no posaran peròs a l’entrada de cap grup a la Comissió de Secrets, mentre que fonts populars han informat a Europa Press que aquesta vegada no vetaran els republicans com sí van fer quan tenien majoria absoluta, en la legislatura 2011-2015.
Esquerra formava part llavors del Grup Mixt, però el PP es va negar a donar suport a l’entrada dels tres candidats que es van sotmetre a votació en el Ple al·legant que els independentistes catalans podien traslladar la informació reservada als membres de la coalició abertzale Amaiur, que integrava els hereus de l’antiga Batasuna.
La primera i última vegada que Esquerra va formar part de l’anomenada Comissió de Secrets va ser entre el 2004 i el 2008, quan va estrenar grup parlamentari propi al Congrés. En la següent legislatura (2008-2011) compartia grup amb IU-ICV i el seu representant va ser Gaspar Llamazares d’IU.
EL PDECAT PODRIA QUEDAR FORA
Amb aquests precedents, els populars assumeixen que ara no poden negar-se a donar via lliure a ERC perquè té grup propi, però sí tenen clar que si el Grup Mixt proposa com a candidat un diputat d’EH Bildu o de l’antiga Convergència (actual PDeCAT) no en facilitaran l’ingrés, i encara menys si el proposat és el portaveu dels catalans, Francesc Homs, processat pel Tribunal Suprem per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre del 2014.
De moment, el Grup Mixt no ha triat quin del seu membres optarà a estar en la Comissió de Secrets Oficials, però si el PDeCAT vol el lloc pot aconseguir-lo perquè és el partit majoritari en aquest conglomerat parlamentari.
El PP, per contra, no posaria pegues a deixar entrar a la Comissió de Despeses Reservades representants de la resta de partits del Mixt: Compromís, Unió del Poble Navarrès, Coalició Canària, Nova Canàries o Fòrum Astúries.
Pel que fa a Ciutadans, a l’inici d’aquesta legislatura també va posar objeccions a permetre l’accés dels independentistes als secrets oficials i van assegurar que no pensaven facilitar-ne l’elecció prestant diputats. Ara bé, assumeixen que no és el mateix vetar un grup parlamentari legalment constituït.
Una vegada s’escullin els diputats amb accés a matèries classificades es podran complir les previsions legals relacionades amb aquesta comissió. D’una banda, els ministres que gestionen despeses reservades (Presidència, Interior, Defensa i Exteriors) han de comparèixer semestralment per donar compte de l’ús d’aquestes partides i, d’una altra, la Llei que regula el CNI preveu que la comissió de despeses reservades sigui informada d'”els objectius d’intel·ligència establerts anualment pel Govern espanyol” i de l’informe sobre les seves activitats que, també amb caràcter anual, elaborarà el director del centre.
