05.02.2026 - 19:51
|
Actualització: 05.02.2026 - 19:53
L’Ajuntament d’Alacant ha celebrat un ple monogràfic per a analitzar la qüestió de l’adjudicació presumptament irregular dels pisos de protecció pública de la platja de Sant Joan. Diversos d’aquests adjudicataris són o bé treballadors de l’ajuntament o bé familiars i, fins i tot, hi ha una regidora del PP que ha hagut de dimitir.
L’havia demanat l’oposició, però l’equip de govern, encapçalat per Luis Barcala, del PP, s’hi ha sumat. El ple s’ha celebrat en un clima de tensió, i ha començat pràcticament en el mateix moment en què se sabia la dimissió del cap de gabinet de la consellera de Turisme i Indústria, Marian Cano, perquè la mare de les seues filles també ha sigut adjudicatària d’un d’aquests habitatges. Després d’intercanvis durs i peticions de dimissió del batlle, tots els grups han votat, per unanimitat, la creació d’una comissió d’investigació que investigue els procediments per a l’adjudicació dels habitatges en un indret privilegiat de la platja de Sant Joan.
En la seua intervenció, el batlle ha demanat disculpes als ciutadans d’Alacant, “Són situacions que ens d’avergonyir, ha dit, però no ha convençut els grups de l’oposició.
L’oposició demana la dimissió de Luis Barcala
El debat ha començat amb la intervenció d’Ana Barceló, la portaveu dels socialistes. El primer que ha fet ha sigut demanar la dimissió del batlle perquè no ha complert amb l’obligació de controlar el procediment de l’adjudicació. “No hi ha hagut controls, hi ha hagut privilegis. No hi ha hagut política social, sinó el negoci dels de sempre”, ha dit. Barceló ha recordat que a Alacant hi ha més de cinc mil famílies que esperen un habitatge digne i, en canvi, hi ha hagut gent que ha fet negoci amb els de protecció pública. A més, ha recordat que el Consell que presidia Carlos Mazón va apujar el topall de renda fins als 66.000 euros perquè es poguessen sol·licitar els habitatges de protecció.
Rafa Mas, el portaveu de Compromís, ha dit que tenia molta vergonya pel que estava passant a la ciutat amb el que ha considerat una trama corrupta que trafica amb el sòl públic, en referència al fet que els terrenys sobre els quals es van construir els habitatges eren de propietat municipal. S’ha preguntat en veu alta com és que l’administració no té sistemes de control. Com és que no sabia que la seua regidora d’urbanisme, el seu arquitecte municipal, la cap de contractació de l’ajuntament estan entre els beneficiats de la compra dels habitatges amb traster i pistes de pàdel per un preu que ronda els 200.000 euros quan el preu de mercat els situaria vora el mig milió.
Mas ha acusat Barcala de tirar la pilota cap endavant pel fet d’haver dut el cas a la fiscalia, però sense aportar cap dada, ni tan sols, quan va saber de les irregularitats, o si ni tan sols s’ha preocupat de mirar en el padró si els adjudicataris viuen en els habitatges.
El portaveu d’Esquerra Unida-Podem, Manolo Copé, ha advertit el batlle que això s’ha conegut, no és una irregularitat administrativa ni un problema tècnic, i s’ha preguntat amb ironia: “Qui es podia imaginar que el batlle del PP hereu d’Alperi i Castedo faria això? Per a Copé, el sistema no ha fallat, sinó que ha funcionat perfectament com volia el PP, a favor dels seus, no a favor dels més necessitats en una ciutat com Alacant. “Sap que són 66.000 euros? Són 3.000 euros al mes. Vostès han fet habitatge protegit pe a rics. Això és el que vostès proposen”.
El batlle intenta esquitxar el tripartit
En la seua intervenció, el batlle ha tornat a demanar disculpes i s’ha amagat darrere la transparència per a explicar quan va començar el procediment per a alliberar el sòl municipal per adjudicar-lo a la cooperativa que ha construït els 140 habitatges. I per a fer-ho se n’ha anat a l’època del tripartit. Ha relatat mes per mes, any per any, tots els procediments per a acabar dient que l’any 2018, quan ell arriba a la batllia després d’una moció de censura, es va trobar amb l’expedient començat i que, per tant, únicament el va continuar.
Barcala ha volgut separar dels despatxos municipals l’elaboració de llistes d’aspirants o les adjudicacions, per exemple. “L’ajuntament no pot saber a qui s’adjudiquen els pisos, ni si els adjudicataris compleixen els requisits. Això és competència de la Generalitat”, ha dit, per a deslliurar-se de tota culpa.
Únicament Mari Carmen d’España, la portaveu del PP, l’ha cregut, perquè en les rèpliques, tots els grups de l’oposició han insistit en la falta de control, i en el fet d’haver afavorit els seus. “Vostè dispara contra el tripartit, quants membres del tripartit són adjudicataris dels habitatges?”, li ha etzibat Rafa Mas, de Compromís.
En alguns moments, el públic assistent ha protestat o ha aplaudit per algunes afirmacions. Fins i tot, el batlle Barcala ha hagut d’obligar la portaveu de Vox a demanar disculpes per haver insultat greument els regidors de l’esquerra.
Una cap de contractació, un arquitecte o un cap de gabinet
L’escàndol per l’adjudicació dels 140 pisos amb vistes a la mar i pistes de pàdel va esclatar el 29 de gener, quan el diari Informción d’Alacant va destapar el cas i va informar de qui eren alguns dels adjudicataris. La més cridanera era Rocío Gómez, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Alacant. Però també hi havia dos fills i un nebot de Maria Pérez-Hikman, que era directora general d’Organització Interna, contractació pública i Gestió de fons. Totes dues han dimitit dels seus càrrecs, però Pérez Hikman continua en la seua plaça d’alta funcionària municipal relacionada amb temes d’urbanisme.
Avui mateix s’ha conegut la dimissió de Miguel Ángel Sánchez, cap de gabinet de la consellera Marian Cano perquè la mare de les seues filles també ha aconseguit un dels pisos. L’arquitecte municipal també en té un, i segons informacions difoses per elDiario, hi ha fills de notaris i membres de les famílies més conegudes d’Alacant.
200.000 euros en negre
Però el cas no s’acaba amb aquestes informacions dubtoses que fan sospitar sobre la informació privilegiada que van tenir les persones relacionades amb el Partit Popular. Aquesta setmana s’ha sabut que alguns pisos continuen sense ocupar, cosa que prohibeix la legislació que regula els habitatges de protecció pública, perquè només poden ser ocupats per persones que no tenen cap altre pis.
També ha transcendit que alguns pisos estan en portals immobiliaris per a llogar o per a vendre. En tots dos casos, les presumptes irregularitats són flagrants perquè la llei prohibeix de llogar un habitatge de protecció pública.
I quant a la venda, alguns interessats a comprar els pisos han manifestat que les immobiliàries els demanaven el preu taxat en A i escripturat davant notari, i una mitjana de 200.000 euros més en negre.
Davant això, la conselleria d’Habitatge, que dirigeix Susana Camarero, ha anunciat que posarà en marxa mesures de control més estrictes que fins ara.
