31.01.2017 - 12:35
BARCELONA, 31 (EUROPA PRESS)
Les obres del pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de Venècia de l’any passat s’exhibeixen des d’aquest dimarts a Barcelona, i plantegen un “diàleg” entre el llenguatge arquitectònic i el cinematogràfic, han anunciat els organitzadors aquest dimarts en un comunicat.
Aquestes creacions queden recollides en l’exposició ‘Aftermath. L’arquitectura més enllà dels arquitectes’, des d’aquest dimarts 31 de gener fins al diumenge 26 de març a l’Arts Santa Mònica de Barcelona.
La mostra recrea el pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, que es va fer entre el maig i el novembre del 2016, i “unifica les dues arts”, l’arquitectura i el cinema, segons els organitzadors.
L’eix són set obres d’arquitectura catalanes que tenen en comú “haver creat un lloc, que millora la vida dels usuaris i les condicions del territori on s’implanten”, sent moltes d’elles construccions de caràcter públic.
Són set obres al llarg del territori català i francès: la recuperació medioambiental del riu Llobregat, l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, els habitatges per a gent gran de la Torre Júlia de Barcelona, el teatre L’Atlàntida de Vic (Barcelona), l’aparcament Saint-Roch de Montpeller (França), el Servei de Distribució d’Aliments del Campclar de Tarragona i la rehabilitació de Can Batlló, a Barcelona.
“Abans d’optar per fer una selecció més àmplia, hem preferit centrar-nos en conceptes, estratègies, materials i usos per explicar una manera de fer arquitectura que consideremo representativa de la condició actual de l’arquitectura catalana”, expliquen els organitzadors de l’exposició: Isaki Lacuesta, Jaume Prat i Jelena Prokopljevic, per als qui el caràcter del públic era el requisit fonamental.
“FUGIR” DE LES IMATGES DE CATÀLEG
El diàleg d’aquestes obres arquitectòniques amb el cinema es produeix amb la filmació d’aquests espais, tot i que per fer-ho han volgut “fugir de l’estil dominant en les imatges de catàleg i revistes d’arquitectura”, per evitar els espais buits, l’ús d’actors i els punts de vista que no siguin accessibles als visitants.
Així, no han volgut filmar amb helicòpters ni drones, ja que “no són accessibles als habitants de les obres, és a dir, a totes les persones que no saben volar, ni tenen raigs X als ulls, ni són capaços de travessar parets”, tot i que admeten que això els hagués facilitat explicar les relacions i dimensions d’espais complexos, cosa que han solucionat creant recorreguts en el muntatge.
En canvi, han volgut mostrar els edificis tal com se’ls troba un visitant, amb les persones que els fan servir diàriament, i s’han negat alhora a amagar errors de l’edifici.
