01.02.2017 - 18:28
|
Actualització: 01.02.2017 - 19:24
PSE planteja que “el problema” català el resolguin els representants polítics mitjançant “negociació i pacte” i seguint la legalitat
BILBAO, 1 (EUROPA PRESS)
El Parlament basc debatrà aquest dijous, a iniciativa d’EH Bildu, si dona suport a l’expresident de la Generalitat catalana Artur Mas, i a les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, que seran jutjats a partir del pròxim 6 de febrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la celebració de la consulta del 9 de novembre del 2014.
Per la seva banda, el PSE-EE ha presentat una esmena a la totalitat –és l’únic grup que ha esmenat la iniciativa–, en la qual es reconeix que existeix “un problema polític i de convivència” a Catalunya, que ha de ser “resolt pels representants escollits pels ciutadans per un procediment de negociació, pacte, tramitació i aprovació amb el màxim consens, seguint les normes i els procediments jurídic-legals vigents”.
Malgrat que els socialistes mantenen un acord de govern amb el PNB, en ell s’especifica que en aquesta qüestió els socis de l’Executiu mantenen les seves pròpies posicions.
Per aquesta raó, el partit dirigit per Idoia Mendia ha presentat aquest text, amb una posició semblant a la qual defensa sobre la possible reforma de l’Estatut al País Basc, amb la finalitat que es reflecteixi aquesta posició particular del grup socialista, segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries.
La proposició no de Llei presentada per EH Bildu, que es votarà en primer lloc en el ple de la Cambra, es trobarà amb el rebuig del PP, mentre que el PNB i Elkarrekin Podem encara no han revelat quin serà el sentit del seu vot.
“LA CONSULTA AL POBLE”
En la seva iniciativa, la coalició sobiranista reclama que el Parlament basc mostri el seu suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, perquè “no es pot encausar el compromís i l’obligació que tenen els representants de la societat de consultar el poble”. “Consultar no pot ser delicte”, assegura.
En aquest sentit, pretén que es faci una crida “al Govern d’Espanya perquè segueixi el camí que va emprendre el Govern britànic a Escòcia perquè Catalunya, Euskal Herria o qualsevol altre poble que així ho volgués, pugui decidir lliurement el seu futur en funció únicament de la voluntat de la ciutadania”.