El nombre d’ITS arriba a un màxim històric registrat a Europa

  • L'OMS va registrar a Europa 17 milions de casos nous d'infeccions de transmissió sexual bacterianes el 2019, i un augment del 49% de nous diagnòstics del VIH entre el 2010 i el 2019

VilaWeb
Arnau Lleonart
26.10.2023 - 22:00
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Europa ha experimentat un augment d’infeccions de transmissió sexual (ITS) aquests darrers anys malgrat els avenços en els diagnòstics i en el tractament. El 2019, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va registrar a la regió europea 17 milions de casos notificats d’ITS, una xifra que es considera un màxim històric dels seus registres. A més, entre el 2010 i el 2019 hi va haver un augment del 49% dels nous diagnòstics de VIH, que representen 1,5 milions de casos nous.

Ho destaca una sèrie de quatre articles publicats per The Lancet Regional Health – Europe, que va reunir un grup d’experts per fer una revisió exhaustiva de les ITS emergents i reemergents a Europa. La sèrie ha estat coordinada per Oriol Mitjà, de la Fundació de Lluita contra les Infeccions/Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, en col·laboració amb l’Institut de Recerca sobre la Sida (IrsiCaixa) i el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre infeccions de transmissió sexual i el VIH/Sida de Catalunya (CEEISCAT). La sèrie d’articles cobreix quatre aspectes clau: l’epidemiologia actual a Europa, les estratègies de prevenció en curs, els enfocaments per a la gestió d’infeccions asimptomàtiques i els tractaments d’última generació.

Els resultats revelen variacions significatives en la notificació de les ITS d’origen bacterià. D’una banda, les regions nord i oest d’Europa mostren taxes més altes de casos per cada 100.000 habitants, possiblement per l’existència de sistemes de vigilància i notificació de casos més rigorosos, segons els investigadors. A causa dels canvis en el context sociopolític d’Europa, s’han identificat noves poblacions clau en les polítiques de control d’ITS, però que poden tenir accés limitat a serveis de salut. Aquests grups de població, diuen, són migrants, refugiats, treballadors sexuals i homes que tenen sexe amb homes.

A més de diagnosticar l’estat de les ITS a Europa, els experts també fan recomanacions per a prioritzar un control eficaç d’aquestes malalties. Remarquen la importància de mantenir l’educació sexual i la promoció de l’ús del preservatiu, però també unes altres intervencions biomèdiques. Destaquen, especialment, l’accés equitatiu a la profilaxi prèvia a l’exposició del VIH, coneguda com a PrEP, un fàrmac que protegeix temporalment d’una infecció del VIH. La PrEP s’ha introduït a 38 països dels 53 que formen part de la regió europea de l’OMS, però continua infrautilitzada, especialment als països d’Europa central i oriental. També recomanen, especialment, el Cabotegravir, un antiretroviral d’acció perllongada que facilita fer PrEP, atès que en compte d’haver de prendre una pastilla cada dia s’administra com una injecció cada dos mesos.

A més, destaquen innovacions com ara els avenços en vaccins per al control de les hepatitis virals A i B, i del virus del papil·loma humà. També parlen de manera esperançadora de les investigacions per al control de la gonorrea mitjançant la immunitat creuada generada pel vaccí contra el meningococ B i els vaccins basats en ARNm per a la infecció contra el VIH.

Resistència als antibiòtics

Els investigadors avisen que el maneig terapèutic de les ITS bacterianes, com ara la gonorrea, el micoplasma i la sífilis, té com a gran desafiament la resistència creixent antimicrobiana. Diuen que, en certs casos, no hi ha solucions per la poca investigació científica en aquest àmbit. Tot plegat, avisen els investigadors, posa èmfasi en la necessitat de trobar nous enfocaments, com ara proves de diagnòstic ràpid per a reduir l’ús excessiu d’antibiòtics quan no hi ha una infecció confirmada, proves moleculars per a identificar patògens resistents als medicaments i reutilitzar antibiòtics antics per als tractaments de les ITS.

En síntesi, els investigadors que han elaborat els quatre documents subratllen la necessitat d’enfortir els serveis de salut pública, harmonitzar els sistemes de vigilància i notificació, promoure l’accés fàcil i de franc a estratègies de prevenció i tractament i abordar determinants estructurals, com ara l’accés universal als sistemes de salut i la reducció de l’estigma associat a les ITS.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any