23.01.2017 - 14:07
BARCELONA, 23 (EUROPA PRESS)
El Museu Can Framis de Barcelona s’ha omplert de “minimalisme sensible” al fil de l’exposició ‘Esborradís’ protagonitzada per obra recent de l’artista català Jordi Alcaraz fins a l’11 de juny, ha explicat el crític d’art i col·laborador de la mostra J.F. Yvars en roda de premsa.
La pintura hàbil i suggerent d’Alcaraz (Calella, Barcelona, 1963) és un “joc d’equívocs i ambigüitats” d’aparent senzillesa, però d’una complexitat profunda, en paraules d’Yvars, qui va arribar a l’artista fruit d’un treball d’inducció després de conèixer l’obra.
“Llegeixo més que miro quadres de pintura, i en canvi sóc incapaç d’escriure i de parlar del meu”, assenyalava l’artista al presentar l’exposició, que homenatja a tots els quadres que mai pintarà amb una obra plena de comptagotes de tinta després d’un transformat metacrilat titulat ‘Reduir les idees a pintura’ (2015).
Segons el parer d’Alcaraz, que feia quatre anys que no exposava a Barcelona, l’esmentada obra podria ser considerada com una ‘biblioteca d’errors’: “Tots els quadres que podria fer i tots els qui no podria, perquè no sé, queden aquí guardats; reduïts a tinta”.
La seva tècnica artística es mou entre un expressionisme matèric i el minimalisme, en processos que poden ser sensuals i altres fruit de llançaments violents i tensionats contra estructures de cartró que mostra foradades amb alguns miralls amagats per il·lustrar –per exemple– un diàleg interior.
Després d’un mirall mínimament distorsionat per una estructura de metacrilat manipulat amaga l’obra ‘Història d’una pintura’ (2014) que, per a Alcaraz, parla de “totes les pintures figuratives possibles”.
Un autoretrat amb l’oval buidat es converteix en una de les obres d’introducció del recorregut, que també mostra una escultura amb ferro forjat que va fer per homenatjar el seu amic i ajudant d’Eduardo Chillida, Carlos Lizariturry, amb el qual coincidia en una fira internacional.
Després d’aquesta exposició, mostrarà les esmentades obres en una galeria i museu de Berlín, ha explicat l’artista, que ha destacat que les seves obres apareixen sempre molt bé emmarcades, ja que el seu procés creatiu comença amb la selecció d’un marc clàssic.
MARC, PÀGINA EN BLANC
“El marc és com la superfície en blanc”, ha comptat Alcaraz, que en la seva obra recent també utilitza llibres antics –alguns de 1700– com objecte creatiu que manipula o mostra sacralitzats en un marc antic o bé, suposadament, tacats d’una tinta brillant que sembla estar líquida.
Els llibres sempre apareixen amb pàgines en blanc, mai amb elements gràfics, que no interessen a l’artista i que beu de conceptes com la ‘poètica del silenci’ de la filòsofa María Zambrano com a font d’inspiració, tot i que també de moltes altres autors, escriptors i filòsofs, ha dit.
