28.03.2017 - 15:56
Veu les morts en el Mediterrani pitjors que l’Holocaust: “No podrem dir que no ho sabíem”
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
L’únic metge que resideix a la illa italiana de Lampedusa, Pietro Bartolo, retrata les històries de “dolor i esperança” de les milers de persones migrants que ha assistit a la seva arribada per mar a Europa, en els últims 25 anys, en el llibre ‘Llàgrimes de sal’ (Debate/Ara Llibres), escrit al costat de la periodista Lidia Tilotta.
El llibre narra també la història de Bartolo, fill d’una família humil de pescadors, que de jove va estar a punt de morir en el mar i va decidir dedicar-se a salvar els altres, han explicat en roda de premsa aquest dimarts, en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on a la tarda oferiran un diàleg després de la projecció del documental ‘Fuocoammare’.
Han recalcat que la crisi dels refugiats no és puntual, sinó que arriben migrants des de fa dècades, i el nombre ha anat creixent de forma exponencial fins a donar-se situacions com la tragèdia de Lampedusa el 2013, quan van morir 368 persones en un naufragi.
“No eren un número, eren persones a les quals vaig haver d’examinar. Que estaven ja gairebé en el port però que no van poder explicar la seva història”, ha lamentat el metge, que ha admès que possiblement té el trist rècord de ser el metge que més identificacions a cadàvers ha realitzat.
En la identificació, no només certifica la mort, sinó que cerca tots els elements identificatius del cos –des de si porta implants dentals o tatuatges, fins a si està circumcidat o ha sofert ablació– amb l’objectiu d’apropar-se a la seva identificació, donar-los un nom i, sobretot, “dignitat”.
Bartolo ha lamentat que la presència de bucs europeus després d’aquesta tragèdia del 2013, al costat de diferents ONG que salven els refugiats enmig del mar, ha fet “guanyar el Bingo” als traficants, que inverteixen cada vegada menys diners en els pots, amb el que augmenten els naufragis i les morts.
“Escolto que es diu que porten malalties, són delinqüents, vénen a robar la feina… No és veritat”, ha afirmat, i ha dit que no ha trobat en tots aquests anys una malaltia infecciosa greu, i que davant la caiguda de la natalitat a Europa, són persones que en tot cas suposen una oportunitat, perquè vénen disposats a treballar.
Ha lamentat que el viatge que fan acostuma a comportar una mitjana de dos anys, i que si bé molts moren travesando el desert –més encara que en el mar–, també són víctimes de violència, sobretot a Líbia, “un infern”: totes les dones són violades, ha assegurat.
MESCLA D’AIGUA I GASOLINA
També en les dones ha vist una patologia que es dóna en barrejar-se gasolina i aigua dins dels pots, en els quals elles solen viatjar en el terra amb els nens a sobre: aquesta mescla produeix a l’inici una sensació plaent i càlida, en cossos que sofreixen hipotèrmia, però a la llarga produeix cremades.
Tilotta ha reivindicat que el metge és un “emblema” del que està ocorrent a Lampedusa, on dóna una primera atenció en un moll que ell qualifica com una porta a Europa que mai s’ha tancat.
Bartolo ha dit que en el moment de la roda de premsa, probablement estaven morint nens en el mar, davant els ulls d’Europa, una situació pitjor que l’Holocaust: “No podrem dir que no ho sabíem. I no estem intervenint”, ha lamentat, i ha cridat a crear corredors humanitaris i al fet que Europa es responsabilitzi, repartint unes arribades que, en un any, suposarien si només els absorbís Itàlia, dos migrants per cada mil habitants.
HISTÒRIES ATROCES
Bartolo ha explicat que en un inici rebutjava la idea de Tilotta de fer el llibre perquè sentia que seria trair la privadesa d’aquestes persones, però finalment va decidir que havia de donar a conèixer aquestes “històries atroces” per aconseguir l’empatia i el coneixement, i va decidir explicar també la seva història, violant la pròpia privadesa, per estar al mateix nivell que ells.
La periodista, cap regional de la televisió pública italiana RAI que condueix un programa sobre el sud del Mediterrani, ha destacat que el llibre té un enfocament “polític”, amb una voluntat d’incidir en l’opinió de la ciutadania.
