El magistrat del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, ha admès ara que sí que investigava els preparatius de l’1-O, una volta el juliol de l’any passat denegués a la CUP la seva personació a la causa al·legant que no investigava el referèndum. Per això, el col·lectiu de juristes Drets estudia presentar una querella per prevaricació, falsedat documental i vulneració de drets fonamentals contra el jutge i la secretària judicial.

El juliol de 2017 la Guàrdia Civil va remetre diverses citacions judicials a treballadors i funcionaris de la Generalitat fent constar que ho feien a requeriment del Jutjat d’Instrucció número 13, però el propi jutjat va dir, a través del gabinet de premsa del TSJC, que els interrogatoris eren ‘diligències de policia judicial i no sol·licitades’ per ell. Arran d’això, el col·lectiu de juristes Drets va presentar una querella contra la Guàrdia Civil per falsedat documental, que va ser admesa a tràmit per l’Audiència de Barcelona el passat juliol. La pròpia Audiència va determinar que fos el mateix Ramírez Sunyer qui certifiqués si el 21 de juliol del 2017 tenia una causa oberta pels dominis i web del Pacte del Referèndum i si havia encomanat a la Guàrdia Civil alguna investigació sobre el fets relacionats amb la convocatòria del referèndum.

En resposta a aquest requeriment, el passat 23 d’agost la lletrada judicial del Jutjat 13 ha lliurat un certificat judicial en el qual s’admet que, efectivament, la Guàrdia Civil investigava des de el 15 de maig del 2017 a tots aquells ‘que poguessin haver intervingut en l’autorització, creació i desenvolupament del web ‘pactepelreferendum.cat”, per la qual cosa es va prendre declaració a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona durant el mes de juliol de 2017 a Joaquim Nin, secretari general de Presidència, a Jaume Clotet, director general de comunicació, i a Jordi Graells, director general d’atenció ciutadana, i finalment el magistrat va ordenar el setembre del 2017 el tancament del web ‘pactepelreferendum.cat’.

El Jutjat 13 també admet que des el mes de març del 2017 la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil estava investigant els delictes de malversació de fons públics, desobediència, revelació de secrets, infidelitat en la custòdia de documents, prevaricació, rebel·lió, sedició i contra la pau i independència de l’estat, pel que fa a les ‘actuacions i despeses directament encaminades a la celebració del referèndum d’autodeterminació’.

Per tant, segons Drets, el propi jutjat ‘reconeix que va faltar públicament a la veritat’ quan el 19 de juliol del 2017 va dictar una interlocutòria rebutjant la personació del partit polític Candidatura d’Unitat Popular (CUP) amb l’argument que la investigació que el jutjat duia a terme no tenia ‘per objecte l’organització política ni la convocatòria d’un referèndum ni és una causa general contra els que directa o indirectament tinguessin interès en ell’.

També es demostra, segons Drets, que era ‘fals’ el comunicat de premsa i les piulades del TSJC del 27 de juliol del 2017 on assegurava: ‘les diligències que s’estan fent aquest dies a la caserna de la Guàrdia Civil són diligències de policia judicial i no han sigut sol·licitades pel magistrat d’Instrucció 13 de Barcelona’ i on afegia que la querella que instruïa girava al voltant de Santiago Vidal, Carles Viver i Pi-Sunyer i Josep Lluís Salvadó com a persones investigades.

‘Resulta evident, doncs, que el Jutjat 13 estava instruint una causa general contra el moviment independentista per evitar la convocatòria del referèndum de l’1-O, com ha defensat sempre Drets, i que per algun motiu el jutjat sempre ho havia negat, faltant a la veritat públicament, cosa que podria comportar la nul·litat de tot el que hagi investigat aquest jutjat. És per això que Drets estudia presentar una querella contra el Jutge del 13 davant el Tribunal Superior de Justícia -atesa la seva condició d’aforat–, i contra la lletrada judicial per prevaricació i/o falsedat i vulneració de drets fonamentals.

Aquest mateix jutge, Juan Antonio Ramírez Sunyer, així com la lletrada judicial del 13 són els qui el dia 20 de setembre del 2017 van acordar i dur a terme les 41 entrades i escorcolls a diferents conselleries de la Generalitat, organismes públics i despatxos particulars, entre les quals la de la Conselleria d’Economia de la Rambla de Catalunya. A més, la lletrada judicial és un dels testimonis clau de les acusacions en el judici que es celebrarà properament davant el Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans, i serà important saber quina va ser la seva actuació aquell dia dins la Conselleria d’Economia, ja que va denunciar que els manifestants no l’havien deixat sortir tranquil·lament de l’edifici, i per què des del Jutjat 13 es va negar que s’estigués investigant el referèndum de l’1-O, quan ella mateixa ha acabat certificant que sí que ho feia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb