30.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 01.12.2025 - 08:13
Hi ha moments en què el termòmetre verbal d’una societat marca temperatures inquietants. Per exemple, a Espanya, ahir, mentre el PP afirmava –com si res– que ETA és a punt de conquerir el País Basc i qualificava el govern espanyol de màfia, vam tornar a presenciar com el llenguatge polític podia abandonar de manera molt perillosa qualsevol pretensió de rigor per instal·lar-se en el paroxisme més irresponsable, per incitar les baixes passions més perilloses.
La precisió i la concisió no són tan sols regles estilístiques que s’ensenyen a les facultats de periodisme. Són, també, eines per a la convivència. I –enmig d’aquest temps fosquíssim que comencem a viure– cal ser contundents: quan un polític confon deliberadament una organització dissolta fa més d’una dècada amb els resultats legítims d’unes eleccions, no tenim davant una simple hipèrbole retòrica, sinó una demolició conscient del significat de les paraules. Que sap què cerca.
A la dreta espanyola el guerracivilisme dialèctic els ve del bressol, és clar –això ja ho sabem. Durant els anys trenta del segle passat, la Segona República espanyola va viure una escalada verbal sistemàtica dels avis de la dreta i l’extrema dreta actuals, que va contribuir decisivament a destruir-la. El vocabulari que feien servir no pretenia descriure la realitat sinó dinamitar-la: cada paraula era una metxa encesa. I això intenten reproduir-ho ara.
José Calvo Sotelo, al seu escó del congrés, no parlava d’adversaris polítics o d’idees equivocades, sinó de “enemics de la pàtria”. Mentre Gil Robles clamava contra la “revolució en marxa” cada vegada que el govern republicà aprovava una llei de reforma agrària. I la CEDA construïa amb els seus diaris un relat apocalíptic en què qualsevol mesura progressista era l’avantcambra de la implantació d’un règim soviètic, que en el seu llenguatge equivalia al caos i la destrucció. Aquell llenguatge, aquelles paraules –cal dir-ho avui sense matisos, això, perquè l’avís històric és important– van precedir les bales. Perquè quan s’abandona la precisió lingüística, no solament es perd la capacitat d’analitzar la realitat: es perd també la possibilitat de respectar l’altre, de considerar-lo digne de res.
És per aquesta raó que són tan importants les paraules justes i el llenguatge precís. No pas per purisme lingüístic, sinó per supervivència democràtica. Però també perquè quan el llenguatge polític perd els estreps i es desboca, la història ens demostra que allò que ve després sol ser una cosa molt pitjor que les paraules. Els qui van escoltar les proclames incendiàries contra la Segona República espanyola ho van aprendre massa tard, això, per desgràcia nostra.
Això –si m’ho permeteu– és un avís, i el faig de la manera més seriosa que puc i que sé: la democràcia necessita paraules precises com necessita urnes netes o si no el debat públic esdevé impossible. I quan el debat és impossible –que és el que cerquen totes les extremes dretes, la catalana inclosa–, per a desgràcia de tots, aleshores només queden, si tenim sort, els crits. I si no en tenim, les bales.
PS1. Xavier Montanyà afegeix avui també el seu advertiment, basat en un llibre de Laurence Rees: “Mentalitat nazi: dotze advertiments històrics per a avui”.
PS2. Els nostres col·legues de The Washington Post Alex Horton i Ellen Nakashima han publicat una exclusiva que crea un gran debat als Estats Units. Segons el seu relat, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, va ordenar de matar els onze integrants d’una llanxa al Carib que els Estats Units sospitava que transportava droga. Sense més comprovacions ni prevencions: matar-los tots. Us l’oferim avui en català: “‘L’ordre era matar-los a tots’: el Pentàgon ha comès crims de guerra al Carib i al Pacífic?”.
PS3. Thomas Mann és conegut sobretot per La muntanya màgica i per La mort a Venècia, però ara, finalment, arriba per primera vegada en traducció catalana la seua obra més monumental: Josep i els seus germans. La publica Comanegra en una traducció de Ramon Monton en quatre volums, tal com explica Sebastià Benassar en aquest article.
PS4. Dimarts presentaré a l’Ateneu Barcelonès el nou llibre de la col·lecció de VilaWeb: Entendre els mapes. Hi queden uns quants seients, encara, si hi voleu assistir. Si us interessa, heu d’escriure abans a inscripcions@vilaweb.cat. He rebut també, per diversos canals, moltes preguntes sobre com organitzar presentacions del llibre en uns altres pobles i ciutats. Però per evitar el caos i poder-me ordenar jo mateix us demane, per favor, que me les feu arribar només per correu a director@vilaweb.cat.
