El govern israelià accepta el pla de Netanyahu per a ocupar la ciutat de Gaza i buidar-la de palestins

El gabinet de seguretat israelià ha aprovat per majoria un pla del primer ministre Benjamin Netanyahu per a ocupar la ciutat de Gaza, en una estratègia que ha dit que serviria per a posar fi a la guerra.

El document, que ell mateix ha anomenat “els cinc principis per a acabar la guerra”, preveu de desarmar Hamàs, retornar a Israel tots els ostatges vius i morts, desmilitaritzar la franja, mantenir-hi el control de seguretat d’Israel i establir-hi una administració civil alternativa que no sigui ni Hamàs ni l’Autoritat Nacional Palestina, sense aclarir quina legitimitat tindria.

Segons mitjans israelians i americans, l’objectiu del govern israelià seria buidar completament de palestins la ciutat de Gaza abans del 7 d’octubre, aniversari de l’atac d’Hamàs contra Israel, i obligar-los a traslladar-se a unes altres zones de la franja.

La decisió, presa de matinada després d’una reunió que s’ha allargat tota la nit, és un pas més en l’escalada de l’ofensiva israeliana contra Gaza. Poc abans Netanyahu havia declarat que Israel volia prendre el control de tot Gaza i després transferir-lo a forces àrabs “amistoses”, contràries a Hamàs. Tanmateix, el pla final s’atura ara com ara en l’ocupació de la capital, un canvi que pot reflectir la renuència de l’exèrcit i, en particular, del cap de l’estat major, Eyal Zamir, que ha advertit que una operació d’aquesta magnitud pot fer perilla la vida de la vintena d’ostatges vius que encara hi ha i afegir tensió a unes forces armades esgotades després de gairebé dos anys de guerres a la regió.

Les famílies dels ostatges han expressat una oposició frontal al pla, convençudes que qualsevol nova ofensiva a gran escala condemnarà els seus parents i tancarà qualsevol possibilitat de negociació per alliberar-los. Les protestes d’aquests familiars s’han afegit a les crítiques de sectors de l’oposició israeliana, que acusen Netanyahu de prendre decisions guiades més per interessos polítics i per la pressió dels socis de govern de la ultradreta que no pas per criteris estratègics o humanitaris.

Hamàs ha reaccionat ràpidament a la cadena de televisió Al Jazeera Mubasher, advertint que considerarà qualsevol força creada per governar Gaza segons la proposta de Netanyahu com una “força ocupant” vinculada a Israel, i ha insistit que la resistència armada continuarà mentre persisteixi l’ocupació. A Jordània, un alt funcionari ha replicat que els països àrabs solament donaran suport a una solució que compti amb l’aval dels palestins, i ha descartat de facto la idea que forces àrabs “amistoses” prenguin el control del territori sense un consens previ.

Mentrestant, organitzacions internacionals i agències humanitàries han advertit que l’ocupació de la ciutat de Gaza agreujarà encara més una crisi humanitària ja extrema, amb milers de morts, desplaçaments en massa i una greu escassetat d’aliments, aigua i medicaments. L’ONU ha fet una crida urgent a la contenció i ha recordat que qualsevol operació militar en zones densament poblades implica un gran risc de vulneració del dret internacional humanitari. L’escalada també preocupa alguns altres actors internacionals, que alerten que una ocupació prolongada pot obrir un nou capítol de guerra llarga i d’insurgència a la franja, amb conseqüències imprevisibles per a la seguretat regional i mundial.

Aquest moviment, que Netanyahu defensa com una passa imprescindible per a derrotar Hamàs i “garantir la seguretat d’Israel”, accentua la divisió interna i internacional sobre el futur de Gaza i allunya encara més qualsevol possibilitat immediata d’alto-el-foc o de procés polític de resolució del conflicte.