França, Alemanya i Polònia es reuniran aquesta tarda per tractar l’amenaça de Trump a Grenlàndia

El ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot, ha defensat que Europa doni una resposta conjunta a les intencions del president dels EUA, Donald Trump, sobre Grenlàndia, territori que vol annexionar-se. En una entrevista a Radio France, Barrot ha dit que França volia actuar, però sempre coordinadament amb els socis europeus. Ha afegit que qualsevol forma d’intimidació, vingués d’on vingués, seria abordada col·lectivament, i ha anunciat que ja se’n preparava una resposta comuna. L’objectiu, ha dit, és ser “convincents i impactants” davant de Trump.

En aquest context, ha assenyalat que França tractaria la qüestió aquesta tarda amb Polònia i Alemanya en el marc del triangle de Weimar, una aliança dels tres països en matèria de seguretat fronterera i afers europeus. La idea és poder tancar un gran acord inicial perquè tingui més força quan cerquin l’aprovació de la resta de països europeus. Segons que ha dit Barrot, França farà públic el pla “els dies vinents”, quan estigui enllestit.

Tot i això, ha dit que no volia alimentar “especulacions diplomàtiques” i ha subratllat que no tindria cap sentit que un país de l’OTAN ataqués un altre membre de l’Aliança. Segons ell, seria un disbarat i aniria contra els interessos mateixos dels Estats Units.

Barrot també ha remarcat que Grenlàndia no era a la venda i que pertanyia als grenlandesos. Ha recordat que el futur del territori es definia a partir de l’acord entre Grenlàndia i Dinamarca. En aquest sentit, ha evocat les declaracions del secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, que ja va descartar una intervenció militar.

Ara bé, aquestes darreres hores la Casa Blanca ha dit que, entre l’ampli ventall d’opcions que preveu per a aconseguir el control de Grenlàndia, hi havia l’ús de l’exèrcit. “El president i el seu equip estudien unes quantes opcions per a assolir aquest objectiu clau de política exterior i, naturalment, utilitzar l’exèrcit nord-americà és sempre una alternativa disponible per al comandant en cap”, diu un comunicat difós per la secretaria de Premsa, Karoline Leavitt.

Demana calma

El ministre ha demanat calma arran de les amenaces de Trump i ha insistit que els Estats Units havien donat suport a Grenlàndia com a membre de l’OTAN. Un suport que, ha remarcat, es veuria greument qüestionat en cas d’agressió. Ha recordat que l’OTAN era una aliança basada en el respecte mutu entre els seus membres i ha reiterat que Grenlàndia era territori europeu i ho continuaria essent.

Finalment, Barrot ha negat que els dirigents europeus no haguessin estat prou contundents. Ha dit que Europa no es limitava a lamentar-se, sinó que defensava els principis fonamentals del dret internacional. Alhora, ha afegit que calia reforçar la capacitat de defensa per poder-los garantir.

Les aspiracions expansionistes de Trump sobre Grenlàndia s’han repetit d’ençà que va tornar a la Casa Blanca fa un any, i més encara quan ja ha violat la legalitat internacional amb el segrest del president veneçolà Nicolás Maduro. El president dels Estats Units justifica aquestes pretensions per raons de seguretat nacional i per la presència de vaixells xinesos i russos a la regió.