09.05.2017 - 18:15
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
El secretari d’Estat de Pressupostos i Despesa del Ministeri d’Hisenda, Alberto Nadal, ha augurat que el Govern central preveu destinar “parts creixents” a inversions a infraestructures a mesura que en 2018, 2019 i 2020 vagi creixent l’economia i es mantingui l’estabilitat política, ja que fins ara hi havia altres prioritats per la crisi.
En una conferència en la Cambra de Comerç de Barcelona sobre els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) 2017 per a la creació d’ocupació i la sostenibilitat de les finances públiques, ha argumentat que el 2017 encara no hi ha “manxa suficient per a grans quantitats en inversió pública”, però la intenció de l’Executiu central és anar augmentant-la.
Davant les reclamacions de major inversió de l’Estat a Catalunya, ha defensat que “la gran part de la despesa no va a la partida d’infraestructures, va a pensions –en el que Catalunya és actualment deficitària en 4.000 milions d’euros, ha assenyalat– i a les administracions” regionals i locals.
“La part del lleó està en el sistema de finançament autonòmic, en educació i sanitat, que són la base de l’Estat del Benestar”, ha dit, qualificant de lògic que Catalunya estigui sobrerepresentada en la despesa estatal per a programes d’innovació i exportacions pel seu pes en indústria i comerç exterior, i infrarepresentada en despesa social perquè és més rica que altres comunitats autònomes.
Ha recordat que, amb la crisi, Catalunya tenia un volum de deute superior al d’altres comunitats autònomes, gairebé un 50% més, encara que també és una de les autonomies que més va reduir el seu dèficit del 2015 al 2016.
Interpel·lat sobre el llast que poden suposar obres fallides que ha acabat assumint el Govern central com les radials de Madrid, el magatzem de gas Castor o el túnel ferroviari de mercaderies amb França, ha reconegut que “quan s’utilitzen inversions com a argument polític, es fan coses que no s’han de fer o coses que resulten fallides”, i que els errors comesos es trigaran dècades a digerir.
Ha atribuït aquests errors a la bombolla precrisis, i al fet que l’Executiu central no podia permetre el col·lapse del sistema bancari, de transport o d’energia, però ara s’ha d’actuar “amb cap”, prevalent criteris econòmics perquè no es tornin a repetir aquestes fallades.
FLA I CONTINGENT BASC
Preguntat per la possible fi del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i la volta de Catalunya als mercats per emetre deute, ha exposat que els mecanismes de facilitat de finançament per a les comunitats autònomes van ser mesures d’emergència, i que es podrà tornar a la normalitat a mesura que es redueixi el dèficit públic i s’aconsegueixin les fites del pla d’estabilitat: “S’està debatent en el nou marc de finançament autonòmic”.
Respecte a l’acord aconseguit amb el PNB pactant més diners per al contingent basc per aconseguir el seu suport als PGE, ho ha emmarcat en la necessitat de tenir aliats en estar el Govern central en minoria: “Hem obert la negociació a tots els grups de la càmera”.
Ha agregat que l’Executiu català també cerca pactes a Catalunya “que no necessàriament són els més adequats per a l’economia catalana. En el nostre cas crec que no és així”.
IMPOST A LES BEGUDES ENSUCRADES
En referència a la possibilitat de tenir un impost nacional a les begudes ensucrades quan Catalunya acaba d’aprovar un de propi, ha explicat que al Govern central es va plantejar com a “mesura última en cas que la recaptació no fos la prevista, perquè, si no, no hi ha intenció de modificar cap figura tributària”.
Ha confirmat que, de moment, sembla que no hi haurà desviacions de recaptació i per tant “no està previst” crear un impost estatal; que en cas que alguna vegada s’aprovés, s’harmonitzaria amb totes les comunitats autònomes, i que si Catalunya ha aprovat un tribut dins de la seva capacitat normativa, no veu cap problema.
