13.01.2026 - 12:52
|
Actualització: 13.01.2026 - 13:18
El consell executiu ha aprovat el protocol entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona per a la compra dels terrenys on s’ha de construir el futur Campus de Salut Clínic de la UB, a l’entrada de l’avinguda de la Diagonal de Barcelona. L’operació, valorada en 135,25 milions d’euros, estableix que la compravenda s’ha de formalitzar abans del 31 de desembre i és un tràmit imprescindible per a fer realitat el complex.
Les finques són situades a l’avinguda de la Diagonal, 695-797, on ara hi ha el Servei d’Esports de la UB. Són 10 hectàrees (100.000 m²) en total, però, si es té en compte el sostre edificable, l’espai arribarà a 30 hectàrees (300.000 m²). El campus agruparà en un únic àmbit assistència sanitària, docència i recerca, amb el nou hospital, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i equipaments assistencials, universitaris, científics i de recerca.
El protocol estableix que la UB mantindrà la possessió de les finques i l’activitat esportiva fins el 2030 –o un any abans si la Generalitat ho necessita–, moment en què es preveu de començar les obres. Ahir es va presentar el Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l’òrgan que governarà el desenvolupament del nou campus, on hi haurà representats les administracions i els organismes implicats.
Segons que va explicar ahir el rector de la UB, Joan Guàrdia, ja es treballa amb l’Ajuntament de l’Hospitalet perquè els universitaris puguin utilitzar unes instal·lacions esportives situades a uns 100 metres, i també en un pla per a repartir l’activitat esportiva entre facultats. “La pràctica esportiva queda garantida”, va dir.
Transformació del Clínic de Villarroel
Fins que no s’hagi enllestit el nou campus, l’Hospital Clínic farà una transformació adaptativa de la seu actual del carrer de Villarroel. El director general, Josep Maria Campistol, va dir que el Clínic de l’Eixample no desapareixeria i que mantindria activitat assistencial, amb un CAP amb especialistes, cirurgia major ambulatòria i zona diagnòstica. A més, una part de l’actual hospital es reconvertirà, molt probablement, en un centre sociosanitari, tenint en compte l’envelliment de la població de l’Eixample. L’activitat més complexa i terciària es concentrarà al nou hospital del Campus.
Un consorci per a pilotar el projecte
La compra dels terrenys arriba l’endemà de la constitució del Consorci Porta Diagonal- Campus Clínic, en un acte al Palau de la Generalitat encapçalat pel president, Salvador Illa. El consorci és l’òrgan de governança i coordinació del projecte i aplega nou institucions: la Generalitat, l’Hospital Clínic, el CatSalut, la UB, la Diputació de Barcelona, l’AMB i els municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
La missió serà pilotar i executar totes les actuacions necessàries per a fer realitat el nou campus, amb un paper central en les licitacions, la gestió operativa i l’execució material. Illa va reivindicar la voluntat de crear “el millor hospital d’Europa” en atenció, recerca i formació, i va subratllar que cada euro invertit retornaria en benefici de la ciutadania.
Concurs d’arquitectura i calendari
Una de les primeres actuacions destacades serà el concurs internacional d’arquitectura, que s’avança i es convocarà al juliol, mig any abans de la previsió inicial. La primera fase, amb presentació d’equips i acreditació tècnica, es farà entre el setembre i el novembre. Posteriorment, s’obriran fases successives amb deu equips seleccionats fins l’abril del 2027, cinc equips amb propostes detallades fins el desembre del 2027 i, si escau, una fase final amb dos equips. El guanyador es decidirà el primer trimestre del 2028 i rebrà un contracte d’uns 109 milions d’euros.
Els equips hauran de ser multidisciplinaris, amb perfils d’arquitectura, enginyeria i especialistes en sostenibilitat, eficiència energètica, BIM, logística, neuroarquitectura i equipament mèdic. El jurat el formaran deu membres: sis arquitectes, tres enginyers i un representant de CatSalut.
Metro, urbanització i entorn
En paral·lel, la Generalitat treballa en el pla director urbanístic per reconvertir les pistes esportives de la UB i transformar un àmbit de 70 hectàrees, sumant-hi l’entorn immediat. El pla preveu habitatge, equipaments, espais verds i activitat econòmica vinculada a la ciència, a més d’una nova estació de metro de la L3 i una xarxa de corredors verds que connectaran Collserola amb la ciutat i el Bioclúster d’Innovació i Salut de Bellvitge.
La segona meitat del 2028 és la data prevista per a començar dues obres clau: l’allargament de la L3 del metro de Zona Universitària a Esplugues Centre, amb dues noves estacions, i les obres d’infrastructures i urbanització de l’entorn. El projecte del metro, pressupostat en uns 500 milions d’euros, preveu que les obres durin uns cinc anys i que s’acabin el 2033. El batlle d’Esplugues, Eduard Sanz, ha celebrat la concreció del calendari i ha confiat que el metro arribi al municipi aquell any.
Facultat de Farmàcia i inversió
A banda la compra dels terrenys, el govern atorgarà una subvenció directa de fins a 17,5 milions d’euros a la UB per finançar parcialment la construcció de la nova Facultat de Farmàcia, pressupostada en més de 152 milions. El nou edifici se situarà molt a prop del campus, al carrer Baldiri Reixac, en terrenys de la universitat, i es vol que sigui un equipament estratègic per a reforçar la formació i la recerca en l’àmbit farmacèutic i biomèdic.
El calendari general es manté: inauguració del nou Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona el 2035, amb una inversió total de 1.700 milions d’euros la dècada vinent.
