El gaèlic i l’escocès ja són llengües oficials: Escòcia activa la llei que les ha d’impulsar

El gaèlic i l’escocès ja formen part del marc legal oficial d’Escòcia. Coincidint amb la diada de Sant Andreu, ha entrat en vigor l’Scottish Languages Act, una llei històrica aprovada per unanimitat al parlament escocès el juny passat. El text reconeix per primera vegada el gaèlic i l’escocès com a llengües oficials i obre un període de transformació jurídica i educativa que, segons el govern, ha de garantir-ne la continuïtat.

La vice-primera ministra escocesa, Kate Forbes, ha qualificat el moment de fita històrica i ha remarcat que la llei “accelerarà el creixement” del gaèlic i l’escocès amb nous poders, més finançament i un suport institucional més estable. “És un reconeixement del lloc vital que tenen aquestes llengües en la cultura i el patrimoni d’Escòcia”, ha dit. El govern hi destina enguany 35,7 milions de lliures.

Nous drets educatius i zones de rellevància lingüística

Una de les novetats més destacades és que les famílies podran exigir a les autoritats locals l’obertura d’una escola de llengua gaèlica a la seva zona. La llei també estableix estàndards docents específics per al gaèlic i l’escocès i amplia l’oferta de titulacions en ambdues llengües. A més, preveu la creació de zones de rellevància lingüística als territoris on la transmissió del gaèlic és més fràgil, amb l’objectiu de concentrar-hi recursos i polítiques específiques.

Aquesta figura, inspirada en models de protecció lingüística d’altres països, permetrà de focalitzar ajuts i programes en comunitats com les Hèbrides Exteriors (Na h-Eileanan Siar), on el 57,2% dels habitants tenen alguna competència en gaèlic. A les comarques del nord d’Escòcia el coneixement és molt més reduït: a les Highlands arriba al 8,1% i a Argyll and Bute al 6,2%.

Un creixement lent però consolidat

Les dades del cens del 2022 han estat decisives per a reforçar l’argument polític del govern. Segons les xifres, 130.161 persones a Escòcia tenen algun grau de competència en gaèlic –43.105 més que no pas el 2011. Pel que fa a l’escocès, hi tenen alguna habilitat 2.444.659 ciutadans, un increment de 515.215 en onze anys.

Aquestes xifres arriben just quan la llei de la llengua gaèlica del 2005, que fins ara era la pedra angular del suport institucional al gaèlic, compleix vint anys. La nova legislació n’amplia profundament el contingut i situa a la mateixa alçada el gaèlic i l’escocès, amb més instruments jurídics i un marc de finançament més estable.

Crítiques per manca d’ambició

Tot i el consens parlamentari, no totes les veus han estat favorables. El Partit Laborista ha advertit que el text és insuficient per a revertir la situació del gaèlic en les comunitats on la transmissió familiar ja és crítica. El diputat Michael Marra ha dit que “la millor cosa que se’n pot dir és que no farà cap mal”, i ha remarcat que, sense desenvolupament econòmic als territoris històrics del gaèlic, “les perspectives són fosques”.

Amb tot, el govern escocès defensa que la llei és un pas imprescindible per a consolidar el futur del gaèlic i l’escocès i que, per primera vegada, el país disposa d’un marc jurídic que situa les dues llengües al centre de les polítiques públiques.