20.10.2025 - 21:40
Les xarxes van plenes de vídeos que mostren robots humanoides fent gestes extraordinàries, a més de les possibles aplicacions que pot tenir la intel·ligència artificial en el nostre dia a dia. La cosa més impactant de tot plegat és que a la Xina gran part d’aquestes noves tecnologies ja s’apliquen més enllà de les proves de laboratoris, i afecten el dia a dia dels xinesos d’una manera que a Occident encara no som conscients. La distància política amb el gegant asiàtic oculta la distància que hi ha, també, en innovació tecnològica. El meu darrer viatge a aquest país m’ho ha demostrat.
Milions de persones a la Xina ja tenen intel·ligència artificial a casa, a les cuines i a les joguines, o robots capaços de passejar el gos, netejar o anar a fer la compra al supermercat. La policia, els bombers, les escoles, els hospitals i el govern també utilitzen la tecnologia més puntera. Tot plegat ens permet d’entrellucar el futur que pot esperar a la resta del planeta, amb un nou paradigma tecnològic que obre la porta a nous desafiaments socials, ètics i laborals.
La primera cosa que em va sorprendre va ser la presència de robots cambrers a tots els hotels on vaig ser. Si algú necessitava que li portessin res a l’habitació, li ho portava un robot de forma cilíndrica amb rodes i una pantalla que representava la cara. Aquests dispositius eren capaços de connectar-se amb els ascensors per moure’s per les diferents plantes i veien el seu entorn i l’entenien. És destacable com d’estesa era aquesta tecnologia. Pels xinesos, qualsevol hotel de tres estrelles o més ha de tenir aquests robots, gairebé com si es tractés d’un segell de qualitat. Si no, són vists com a antiquats.
Més enllà d’això, com més va més persones tenen robots a casa, atès que el mercat és tan gran que els preus són força assequibles. Un robot-gos, per exemple, es pot comprar per 1.500 euros, si bé el seu ús es limita a controlar-lo com si fos un dron. Ara bé, aquest tipus de robots quadrúpedes ja es troben àmpliament implementats en sectors com l’industrial, on s’utilitzen per carregar objectes pesats, o com els parcs de bombers: en ciutats com Qingdao s’encarreguen de tasques de rescat i d’extinció d’incendis, equipats amb canons d’aigua i càmeres, aprofitant que poden accedir a llocs complicats i treballar en temperatures molt elevades sense posar en perill la vida dels bombers.
La indústria de la robòtica evoluciona any rere any amb avenços i millores importants. Aquesta mateixa setmana, l’empresa Unitree ha presentat el seu nou model humanoide, l’H2 Destiny Awakening, d’1,80 metres i amb moviments àgils i precisos. Aquesta empresa és coneguda per haver organitzat el primer campionat de boxa en què els lluitadors eren tots robots del model G1, més baix i barat (uns 12.000 euros a la Xina), un tipus d’unitats també present en milers de llars, que l’han volgut adquirir perquè assisteixi en feines, com ara, anar a comprar, passejar el gos o en vigilància.
Unitree és de la ciutat de Hangzhou, un dels nuclis més importants quant a innovació tecnològica del país, i la meva destinació principal en el meu darrer viatge a la Xina. Allà vaig visitar una altra corporació capdavantera del sector, Robam, on vaig veure i provar les seves cuines equipades amb intel·ligència artificial. Per exemple, comercien un forn que, amb una càmera, és capaç de saber quin tipus de producte s’hi ha ficat i, segons la recepta escollida per l’usuari, cuinarà aquell aliment a la temperatura, el mode de cocció i el temps perfectes, ja que és capaç de distingir no tan sols el menjar, sinó també el punt de cocció. Així doncs, només cal posar-ho dins el forn, prémer un botó i esperar a rebre una notificació al telèfon amb el menjar a punt. Passa igual amb una olla intel·ligent, connectada als fogons i a la campana, que regula la potència del foc i barreja els ingredients segons la recepta que es vulgui fer. Asseguren que han venut més de dos milions d’unitats de cadascun d’aquests productes.
Aquest és tan sols un exemple de com la IA impacta de ple en la vida dels xinesos. Passejant per les ciutats, hom es troba amb robots policies que patrullen per estacions i centres comercials, o que dirigeixen el trànsit en zones afectades per algun accident. Això, afegit als sistemes intel·ligents que gestionen els semàfors en temps real de les ciutats, fan que el trànsit al país hagi millorat moltíssim aquests darrers anys i que sigui molt més complicat trobar-se embussos.
Una de les experiències més interessants quan es visita la Xina en l’actualitat és aturar-se en una àrea de servei, que solen tenir dotzenes d’estacions per a carregar els cotxes amb motors elèctrics. Però els sortidors d’energia i de combustibles fòssils no són els únics mètodes que hi ha per a omplir el dipòsit. Una marca de cotxes que es diu NIO ha popularitzat un sistema de substitució automàtica de bateries. Qui tingui un cotxe NIO pot anar a una de les seves 3.200 estacions per canviar la bateria per una de completament carregada en menys de tres minuts, en compte d’haver d’esperar mitja hora o una hora a carregar-la. Aquest és un sistema que resol el principal inconvenient dels vehicles elèctrics respecte als de combustió. A més a més, és d’allò més habitual trobar-se vehicles que es condueixen tots sols en autopistes i zones d’aparcament, i també taxis sense conductor. Sense anar més lluny, l’últim trimestre de l’any passat es van registrar més d’un milió de trajectes de robotaxis de Baidu, una de les empreses que ofereix aquest servei. Com que no tenen conductors, disposen de tarifes molt més assequibles (entre 0,5 euros i 2 euros per un trajecte de 10 km).
A les cases, com més va més famílies tenen joguines amb IA que són capaces d’adaptar-se a l’edat, el gènere i les circumstàncies de la criatura que hi juga, a més de respondre-li a preguntes. En molts casos, s’utilitzen amb finalitats educatives, com ara, per aprendre anglès, però també n’hi ha que poden entendre les emocions dels infants, de manera que els acompanyen si, per exemple, els expliquen una mala experiència a l’escola.
De fet, als centres educatius i als hospitals també es troben força aplicacions tecnològiques difícils de veure enlloc més del món. És habitual que hi hagi quaderns d’exercicis personalitzats per IA, sistemes de correcció automàtica de deures i exàmens o tutors virtuals per a reforçar matèries, unes eines que permeten d’oferir una educació més individualitzada a l’estudiant, i avaluen cadascú de manera diferent segons les seves aptituds i necessitats. Fins i tot, ja hi ha dos-cents instituts que tenen unes cabines de teràpia amb IA en què els estudiants poden conversar amb confidencialitat de qüestions que potser no s’atrevirien a parlar amb un adult. De fet, la intel·ligència artificial és tan important a la Xina, que fa poc es va aprovar a Pequín que cada estudiant rebés, com a mínim, vuit hores anuals de formació en IA, incloent-hi programació bàsica i robòtica.
Però també és a les aules on s’ha generat una part important de dilemes morals amb la implementació de noves tecnologies. Per exemple, molts centres han repartit uns bolígrafs intel·ligents que registren tota l’escriptura que els alumnes fan durant les vacances, i envien les dades a un núvol on la intel·ligència artificial elabora una anàlisi per a informar els professors del temps dedicat i del progrés de cada alumne. Això, juntament amb la presència de càmeres que analitzen les expressions facials i el llenguatge corporal dels estudiants per veure si estan concentrats o no ha fet que molts pares hagin protestat per la manca de privacitat dels seus fills.
Aquesta qüestió de la privacitat és, sens dubte, una de les principals preocupacions que es deriven d’algunes de les noves aplicacions tecnològiques. Com és ben sabut, a la Xina hi ha un extens sistema de videovigilància als carrers. El 2023 ja s’estimava que hi havia més de 700 milions de càmeres, més de la meitat de les que hi ha a tot el planeta. Amb el sistema de reconeixement facial, el govern xinès ha aconseguit de reduir moltíssim la criminalitat i atrapar ràpidament els qui cometien algun delicte, però també se n’ha criticat l’ús com a eina de control de la població. El seu sistema de crèdit social, que en algunes poblacions i llistes administratives puntua els ciutadans segons les infraccions greus que cometin, o la morositat, i que pot fer, per exemple, que no puguin agafar bitllets d’avió o de tren, s’ha vist com una greu vulneració del dret de la privacitat dels xinesos i com una eina de pressió social mai vista fins ara. En algunes localitats, es va provar un mètode de puntuació social en àrees més anecdòtiques, com ara, restar punts per escoltar la música alta o treure el gos sense corretja, però amb el temps el govern central va frenar aquests excessos i es va focalitzar en violacions severes de les lleis i reglaments. De totes maneres, també s’ha criticat que s’hagin utilitzat aquests sistemes de videovigilància per perseguir i oprimir minories ètniques, com els uigurs de Xinjiang.
De la mateixa manera, l’arribada d’aquestes noves tecnologies també ha encès les alarmes en uns altres sectors, com el de l’ocupació, perquè es preveu que moltes persones perdin la feina per l’automatització d’alguns processos. Sense anar més lluny, la companyia Foxconn, una proveïdora elèctrica, va arribar a substituir 60.000 persones amb robots, i la província de Zhejiang, d’on és Hangzhou, abans esmentada, va anunciar que s’havien reemplaçat a dos milions de treballadors per màquines en determinades indústries. L’expert en seguretat social Zheng Gongcheng va advertir que prop del 70% del sector manufacturer xinès perillava perquè podria ser substituït per la tecnologia. Això no tan sols és perillós per als treballadors que perdran la feina, sinó també perquè pot significar una reducció dels ingressos de la seguretat social i un augment de les desigualtats socioeconòmiques, perquè les feines que més perillen són les menys qualificades, i, en canvi, la demanda d’altres posicions on es requereix més formació, com ara programació o mecànica, es preveu que augmenti molt. Tanmateix, la narrativa oficial xinesa sol posar èmfasi en els beneficis a llarg termini: els mitjans estatals han suggerit que, igual que en revolucions industrials prèvies, la tecnologia crearà nous llocs de feina en el futur que superaran els danys immediats de la destrucció d’ocupació.
El meu primer viatge a la Xina a ser el 2003, quan encara era un país caòtic. D’aleshores ençà, he tingut la sort de visitar-la més d’una dotzena de vegades, i fins i tot de viure-hi una temporada. Cap d’aquests viatges m’ha impressionat tant com aquest últim, on he vist una realitat que sembla de ciència-ficció. Ja no hi ha gairebé ni rastre d’aquelles grans ciutats contaminades, brutes i sorolloses. En compte d’allò, les megalòpolis semblen ara de Blade Runner i àmbits com el transport públic, les infrastructures, la seguretat i les eines de pagament funcionen a la perfecció. A la Xina, ja hi podem veure allò que a la resta del món pot arribar en un futur en l’àmbit tecnològic, però també els nous desafiaments que acompanyen una revolució com la que hi ha en aquests moments.
