El fracàs de la llei d’immigració constata el blocatge de la legislatura espanyola

El congrés espanyol rebutjarà avui la proposició de llei per a la delegació de competències en immigració pactada pel PSOE i Junts. Si no hi ha un tomb imprevist de darrera hora, Podem no avalarà l’inici de la tramitació d’una llei que encara s’hauria hagut de debatre i probablement esmenar encara que hagués superat el tràngol parlamentari, perquè la d’avui tot just n’hauria estat la primera votació. El partit de Ione Belarra hi veu racisme institucional, i la promesa dels socialistes espanyols de cedir a Catalunya aquesta competència clau passarà a la llista dels compromisos inviables pactats amb l’independentisme.

La votació d’avui confirmarà el blocatge de la legislatura espanyola. Farà evident allò que fa mesos que s’entreveu com un obstacle difícil de salvar: el PSOE no complirà la majoria dels acords tancats amb l’independentisme. I serà així per la falta d’una majoria parlamentària viable per a fer-ho, com és el cas d’avui amb les competències en immigració, o per falta de voluntat política, la clau de les dificultats amb què topa ERC per a reclamar el compliment de l’acord de l’anomenat finançament singular o el traspàs de la recaptació i la gestió de l’IRPF.

Els incompliments dels socialistes, per passiva o per activa, deixen poc marge a Junts i ERC per a justificar davant les respectives bases i l’electorat una hipotètica negociació pressupostària que no entendria ningú. Ni els independentistes tindran allò que demanaven ni Sánchez podrà fer prosperar els primers comptes de la legislatura si no és capaç de materialitzar els acords previs. Difícilment podrà aprovar un pressupost ni desplegar una agenda legislativa pròpia en aquesta situació. Va tornar a quedar provat amb la negativa de Junts a avalar la reducció de la jornada laboral o la creació d’una oficina anticorrupció espanyola, dues iniciatives importants per a Sumar. Aquest blocatge es torna a fer evident ara, quan Sánchez necessita més que mai acabar la legislatura, tenint en compte les incerteses dels efectes i l’abast dels casos de corrupció que el perjudiquen, amb el de Santos Cerdán al capdavant. A Catalunya, Illa en pagarà igualment els plats trencats. Tots dos fronts s’encavalquen.

La votació no trencarà la relació de Junts amb els socialistes espanyols, que fa gairebé un any que sobreviu amb una mala salut de ferro i, darrerament, a la sortida fulgurant de Cerdán de la taula de Suïssa. Fonts del partit assenyalen que no prendran cap decisió en calent i que serà aquesta tardor quan faran un balanç global del compliment de l’acord de Brussel·les. Junts va reunir ahir a Bèlgica la permanent després de la reunió de la setmana passada a Ginebra i preveient el previsible fracàs d’avui. El partit de Puigdemont ha evitat de situar els socialistes com a culpables de l’incompliment, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, va acusar Podem de catalanofòbia dissabte. A més, Junts també ha situat el focus en el debat de política general al parlament, la segona setmana d’octubre, en un intent que la dependència del PSOE obligui igualment Illa a votar coherentment a la cambra. El PSC ha prioritzat fins ara l’entesa al parlament amb ERC i els Comuns, els seus socis d’investidura, però Junts mira de guanyar influència a la cambra per erigir-se en alternativa, malgrat l’anomalia que Puigdemont no pugui trepitjar l’hemicicle.

La llei d’immigració descarrila i Junts perdrà, precisament, la possibilitat de marcar perfil a Catalunya sobre el model migratori. Ho preveia fer en les discussions parlamentàries de la llei que esperaven que es tramités al parlament a conseqüència de la delegació competencial. És un revés que capgira els plans del grup d’Albert Batet davant l’ascens de l’extrema dreta catalana. Per tombar la proposta, Podem va destacar el racisme de la llei, però els articles tenen més a veure amb qui exerceix les competències que no pas amb el com. Això han defensat la majoria de grups. De fet, la paradoxa és que, en cas que hagués prosperat, hauria estat el govern d’Illa qui l’hauria començat a desplegar, amb permís dels calendaris.

La pèrdua de la delegació d’aquesta competència manté les limitacions de l’autogovern actual i afavoreix una altra realitat: l’ascens del partit de Sílvia Orriols no tan sols perjudica Junts sinó que impossibilitarà qualsevol suma independentista en un parlament que esdevindrà, a més, ingovernable, si tendeix a una aritmètica semblant a la que dibuixava el sondatge de La Vanguardia de diumenge.

S’acosta l’hora de la veritat per a Junts i el PSOE perquè, a banda de la llei d’immigració, cap dels altres grans acords s’ha materialitzat. La negociació de l’oficialitat del català a les institucions europees sembla que ha quedat en un punt mort. Això suggerien les declaracions de dijous del canceller alemany, Frederic Mertz, de la Moncloa estant, quan va ajornar l’aval a l’abaratiment de les traduccions que implicaria el futur desenvolupament de la intel·ligència artificial. Aquest era un altre acord que Junts havia situat com a gran prioritat.

El tercer té a veure amb l’amnistia. L’aprovació de la llei, amb la croada del poder judicial, ha deixat els màxims dirigents del procés i alguns activistes a l’estacada i Sánchez tampoc no ha concedit a Puigdemont la reclamada amnistia política. Encara no s’hi ha reunit. Illa va obrir camí en el seu darrer viatge a Brussel·les, quan s’hi va reunir, tot reconeixent-lo com a interlocutor. Però Sánchez no ha fet el pas i potser aquesta serà la darrera carta que li quedarà per a intentar de conservar la majoria de la investidura en relació amb Junts. Tanmateix, Puigdemont sempre ha deixat clar que no buscava cap fotografia i que no serviria de moneda de canvi dels incompliments. Per Junts, a més, Sánchez ja comença a fer tard.