El diari The Financial Times publica avui un article sobre la CUP, titulat ‘El partit minoritari CUP emergeix per conduir Catalunya a la independència‘ (cal subscripció). Presenta el partit com una formació radical independentista i anticapitalista que té a les seves mans el poder de decisió sobre Catalunya, a desgrat d’haver obtingut un nombre reduït d’escons al parlament. Explica la importància de la seva actuació al parlament dilluns i el to social i d’esquerra que va imposar a la resolució de la desconnexió que aprovà amb Junts pel Sí.

Inclou unes declaracions de Lluis Orriols, professor de ciència política a la Universitat Carlos III de Madrid, que defineix la CUP com un partit antisistema, però l’únic d’Europa veritablement dirigit per les bases.

El diari econòmic anglès defineix la CUP com el partit incòmode però necessari per a Artur Mas si vol aconseguir una majoria independentista al parlament: ‘La CUP és un soci profundament incòmode per a Mas i els independentistes més moderats. El president català ha estat el favorit de la comunitat de negocis de Barcelona i dels votants catalans de classe mitjana, molts dels quals han arribat a veure Mas com un líder en qui confiar en moments de crisi. Tanmateix, l’auge de la CUP amenaça de crear un buit de poder en un moment crític. Els seus líders han deixat clar que donarien suport a Mas en la causa comuna de la resolució per la independència, però no l’investiran president pels casos de corrupció del seu partit.’

Entre les línies polítiques que destaca de la CUP, hi ha l’oposició a la permanència d’una república catalana dins la Unió Europea i a l’OTAN, bo i cercant aliances amb països com ara Cuba, Veneçuela, Bolívia, Palestina o el Kurdistan. També fa referència al projecte de nacionalització de les entitats financeres i la suspensió del pagament del deute.

D’aquesta manera defineix el lideratge dins el partit: ‘Formalment, la CUP té un líder parlamentari, Antonio Baños, un escriptor, periodista i cantant de rock ocasional barceloní. Però el partit sempre ha posat gran èmfasi en el lideratge col·lectiu, tant dins la CUP mateix com en l’ampli moviment independentista.’

Finalment, tracta del conflicte que hi ha per a la investidura d’un president i esbossa la possibilitat d’unes segones eleccions al març en cas que no s’arribi a cap acord. I acaba amb una sentència sobre l’important paper de la CUP: ‘Pot ser que aquestes setmanes vinents s’arribi a un acord, possiblement a costa d’Artur Mas. Però no hi ha dubte que l’aparició d’un nou actor radical ha fet més volàtil el conflicte de Catalunya amb Espanya.’

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.