29.12.2025 - 09:12
|
Actualització: 29.12.2025 - 09:41
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat el nomenament del nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Josep Tomàs Salàs, elegit pel parlament el 17 de desembre. El ple de la cambra va validar que el magistrat ocupés el càrrec gràcies al vot secret i en segona volta de 68 diputats, atès que no es va aconseguir el suport de les tres cinquenes parts dels diputats (81 diputats) necessari a la primera volta. Hi van votar a favor PSC, ERC i Comuns; en canvi, no li van donar suport ni Junts, ni PP, ni Vox, ni CUP ni Aliança, que van retreure al govern la falta de diàleg per a proposar el candidat. Salàs substitueix en el càrrec Miguel Ángel Gimeno, que ha dirigit l’Oficina d’ençà del 2016.
Salàs, nascut a Barcelona el 1961, era fins ara magistrat titular del jutjat penal 22 de Barcelona. Va començar la seva carrera en l’àmbit jurídic com a funcionari en jutjats i després com a advocat del 1996 al 2008. Del 2008 al 2010 va ser lletrat de l’administració de justícia i el 2010 va accedir a la carrera de jutge per la via de l’anomenat quart torn, que permet a juristes de reconegut prestigi de no fer les oposicions tal com les fan els aspirants acabats de graduar en dret. D’ençà d’aleshores ha estat jutge a Manresa i Vic, i lletrat del Consell General del Poder Judicial adscrit a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2011 al 2013, justament quan Gimeno n’era el president. D’ençà del 2015 era el titular del jutjat penal 22 de Barcelona i havia jutjat alguns casos mediàtics, com ara, l’atac a la seu de Catalunya Ràdio el 2017 per part d’espanyolistes radicals, els aldarulls de Can Vies a Sants i manifestacions a favor i en contra del 12 d’octubre.
Perfil discret i continuista
No forma part de cap associació professional de jutges, és doctor en dret i graduat en ciències polítiques i de l’administració i en criminologia. A banda d’haver fet uns quants cursos jurídics, ha estat professor al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de la Generalitat, a l’Escola Judicial, a les facultats de Medicina i Dret de la UB, a la de Dret d’ESADE i als col·legis d’advocats de Barcelona i de graduats socials de Catalunya, sobretot de justícia penal internacional i pràctica processal penal. Ha escrit mig centenar d’articles jurídics i dos llibres.
En la seva compareixença a la Comissió d’Afers Institucionals del parlament, Salàs va dir que volia tenir un perfil “molt discret” i potenciar la feina d’equip, a més de mantenir una línia “continuista” amb la feina feta per Gimeno.
Els qui el coneixen de prop el descriuen com a discret, treballador, estudiós, equànime i valent a l’hora de dictar sentències. De fet, Gimeno, que va treballar amb ell, el qualifica de “persona molt honesta, amb molts coneixements i, sobretot, molt entregada a la tasca pública”. Per això, considera que la nova etapa serà “un èxit”.
Balanç positiu de Gimeno
Coincidint amb el seu comiat al capdavant de l’OAC, Gimeno, que a 75 anys es jubila d’una llarga trajectòria judicial, ha fet un balanç positiu de la seva etapa i ha recordat que era el primer traspàs ordinari que es feia a l’Oficina, després de la mort sobtada del primer director, David Martínez Madero, i de la destitució del segon, Daniel de Alfonso.
En declaracions a l’ACN, Gimeno ha dit que l’Oficina del 2016 i l’actual no tenien “res a veure”, a causa dels canvis legals i socials. En aquest sentit, considera que l’OAC es pot equivocar, però assegura que treballa amb “honestedat” i sense deixar-se pressionar per ningú.
Per Gimeno, una de les fites que va marcar un abans i un després va ser el fet d’acceptar les denúncies anònimes, cosa que ha augmentat notablement els casos que arriben a Antifrau, més de 2.000 aquest 2025. Gimeno recorda que els baròmetres indiquen que els ciutadans tenen la percepció que la corrupció està força generalitzada en l’administració, i per això cal guanyar-se la confiança de la població, com a mínim, donant-li l’oportunitat de denunciar els casos que detecta.
Un altre punt important del seu mandat, diu, és la feina de prevenció de les irregularitats i corrupteles. Recorda que Antifrau va activar mecanismes preventius per a intentar d’evitar les irregularitats en les adjudicacions urgents d’ajuts públics durant la pandèmia de la covid i també en la gestió dels fons europeus NextGeneration. Una de les intencions era que cap col·lectiu social quedés fora de les ajuts públics per desconeixement dels seus drets.
El darrer dels punts importants en la trajectòria d’Antifrau fins ara és la llei 2/2023 de protecció dels alertadors, que ha convertit l’OAC en l’autoritat independent a Catalunya encarregada d’aquesta matèria i de la supervisió dels canals interns de denúncies en empreses i administracions públiques.
De fet, aquestes noves competències afegeixen molta feina a l’OAC, que, amb les limitacions pressupostàries, legals i de personal actuals, ha d’optar en el futur per les eines informàtiques per mirar d’automatitzar els processos tant com sigui possible i deixar la supervisió humana per a les tasques menys rutinàries.
