Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els advertiments s’han complert. Perquè no hi ha res més previsible que saber que a cada nou temporal d’hivern el delta de l’Ebre perd un llençol. I si només fos un llençol rai, perquè en realitat hi ha en joc un ecosistema, una flora i una fauna, i tot un territori.

Just quan falta poc per a complir un any del Glòria, que va posar sobre el mapa de manera gràfica la fragilitat letal del delta, el temporal Filomena ha tornat a trencar la barra del Trabucador, de manera que s’han desdibuixat totalment les obres d’acumulació de sorra de fa pocs mesos. Dissabte la primera meitat de la barra ja era pràcticament inundada i ha empitjorat aquestes darreres hores. A la segona meitat s’hi ha detectat un trencament profund. “Podria ser l’afectació més gran de la barra des que en tenim constància”, ha declarat el director tècnic de la Taula de Consens del Delta de l’Ebre, Rafa Sánchez, que ha explicat que s’afegeix a les llevantades més lleus de la tardor i la primavera.

Això posa sobre la taula un raonament ben bàsic: que les poques mesures d’emergència que van desplegar-se després del Glòria son ineficaces i  cosmètiques i responen a interessos privats. És cert que van servir per a millorar el pas a les Salines d’INFOSA situades al final de la barra, però no van resoldre el problema del delta, que té en aquesta llengua de terra un dels punts més fràgils. Potser en aquesta repetició es torna a demostrar allò que alguns fa temps que diuen: posar-hi sorra o barreres dures és llançar els milions de les obres a la mar.

La clau, segons els experts i els ecologistes, continuen essent els sediments. I fer que tornin a arribar sediments al delta no és impossible, com s’ha volgut fer creure. Certament, no és fàcil, perquè, com totes les dinàmiques del capitalisme, afecta les butxaques, els marcs mentals, els transvasaments i les estructures que s’han anat alimentant i consolidant durant els anys, com s’explica aquí. Els sediments atrapats al fons dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix no arriben al final del trajecte i no alimenten les terres del delta. El problema del delta no és, clarament, ambiental, sinó polític, en el sentit més ampli, de consciència, i també més concret, de polítiques públiques de les administracions pertinents.

Per contra, distrets com estaven la majoria de mitjans destacant els episodis de neu a tot l’estat espanyol, la mobilització ciutadana a les xarxes socials, hereva encara de la força de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, ha assumit la responsabilitat de la qüestió més que no la classe política i ha tornat a mostrar les fotografies del desastre com a denúncia. Una d’aèria que ensenya aquesta llengua de terra totalment desdibuixada i inundada per les ones; i el restaurant Vascos, símbol emblemàtic dels assentaments humans amenaçats directament per l’aigua, ha tornat a circular acompanyada dels missatges d’indignació ciutadana.

Potser no hi ha cap resum tan bo com el que proposa el biòleg ebrenc Carles Ibánez, investigador del Departament de Canvi Climàtic de l’Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya, al llibre Terra presa, publicat fa poc, de l’antropòleg i periodista Josep Juan Segarra i la il·lustradora Carme Pons Calvet. Ibánez hi diu que el problema del delta evidencia moltes de les xacres contemporànies. “La prepotència patriarcal –porque yo lo digo–; la inoperància –vuelva usted mañana–; la deixadesa –ya lo arreglarán los que vengan después–, la irresponsabilitat –no hay para tanto–; la ignorància total –el Delta no existía en la Edad Media– i la desesperança –se siente, no hay nada que hacer–.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.