26.08.2025 - 13:53
|
Actualització: 26.08.2025 - 18:29
La vice-presidenta i portaveu del Consell, Susana Camarero, avui ha pitjat més l’accelerador de les crítiques al govern espanyol i a l’AEMET per la informació facilitada el 29 d’octubre. Camarero s’ha basat en una lectura parcial de les declaracions que ahir va fer el cap de Climatologia al País Valencià, José Ángel Núñez.
Ha dit que era molt greu que, després de deu mesos de mentir i de falsejar, ahir se sabés, per fi, la veritat. “Si ell no sabia què passava, si no es va avisar, si no sabia que caurien set-cents setanta litres a Torís, la capçalera del Poio, si no en tenia dades, com les va poder donar a la Generalitat? Si ell no les tenia, la Generalitat tampoc”, ha dit, i ha afegit que en les declaracions d’ahir a la ràdio pública, Núñez havia reconegut que havia fallat.
En aquesta línia, Susana Camarero ha estès la crítica a l’altra agència espanyola, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i s’ha aferrat a l’informe fet per la Guàrdia Civil, en què es parla de manca de previsió tant per part de l’AEMET com de la CHX. La jutgessa de Catarroja, que va encarregar l’informe, el va qualificar d’errat i d’inconvenient perquè excedia la petició d’una simple cronologia dels desbordaments, que és allò que ella havia demanat.
Susana Camarero ha dit que, durant deu mesos, el govern espanyol havia volgut construir una gran mentida que ara s’havia vist que no se sostenia i s’ha demanat per què el Partit Socialista no havia fet cap declaració en referència a les afirmacions de José Ángel Núñez.
No en fa cabal
En la conferència de premsa s’ha recordat a la vice-presidenta que el cap de Climatologia de l’AEMET no havia reconegut pas cap errada, sinó que va dir que ningú podia saber amb exactitud quanta aigua cauria, que es treballava amb llindars i que el que tenien en aquell moment eren cent vuitanta litres per metre quadrat, una xifra que és molt gran i que per això es va llançar l’alerta roja. En la seua resposta, Camarero no n’ha fet cabal i ha insistit a dir que José Ángel Núñez havia reconegut que durant deu mesos havia mentit perquè no tenia informació i que, per tant, tampoc no en podia tenir la Generalitat.