La jutgessa d’Osca Rocío Pilar Vargas Magallón no tan sols ha imposat un termini de cinquanta-sis setmanes –que ja ha començat a comptar– perquè el MNAC traslladi les pintures murals de Sixena a l’Aragó, sinó que també ha desestimat la petició que li havia reiterat el museu de demanar un informe sobre la viabilitat del trasllat a l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), dependent del Ministeri de Cultura. La jutgessa considera que un informe de l’IPCE, malgrat l’alta qualificació i autoritat dels seus experts, “no es podria considerar un informe pericial independent”, perquè recorda que el ministeri forma part del consorci del MNAC, juntament amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Però el Ministeri de Cultura no ha mogut ni un dit per disposar d’un informe tècnic de l’IPCE que avaluï les conseqüències que tindria el trasllat de les pintures murals en compliment de la sentència ferma del Tribunal Suprem. El patronat del MNAC, fent molts equilibris i expressant reiteradament i per pressions del ministeri la voluntat de complir la sentència, ha advertit de la impossibilitat tècnica de fer el trasllat sense posar en risc aquest conjunt pictòric que té la màxima qualificació dins la legislació espanyola, com a Bé d’Interès Cultural (BIC).

I aquest informe de l’IPCE podria tenir un pes important a l’hora d’aturar l’execució de la sentència. Però, si bé aquest organisme del ministeri ja ha elaborat informes que desaconsellaven el trasllat temporal de la Dama d’Elx i del Guernica de Picasso –a Bilbao–, no ha fet això mateix en el cas de Sixena, malgrat que aquestes pintures són més fràgils. Silenci. Ernest Urtasun tan sols ha dit i repetit que la sentència s’ha d’executar i, tot i la petició del MNAC perquè el ministeri elaborés un informe sobre la viabilitat del trasllat, ni Urtasun ni el secretari d’estat de Cultura espanyol, Jordi Martí, no s’hi han avingut. Han esquivat l’afer.

Per això el MNAC va insistir a la jutgessa de poder disposar d’aquest informe. I, tot i que Vargas Magallón desestima la petició i manté el compte enrere de cinquanta-sis setmanes, fa un darrer comentari en la resolució, a la qual ha tingut accés VilaWeb, tot dient que “no tanca la possibilitat que aquest informe [de l’IPCE] pugui ser sol·licitat d’ofici en un moment posterior, si es considera pertinent”. És a dir, que tot i la negativa a encarregar aquest informe, la jutgessa no descarta la possibilitat d’incorporar-lo posteriorment si el ministeri l’aporta. La responsabilitat recau en el ministre Urtasun.

El compte enrere ja ha començat

Aquesta resolució de la jutgessa acompanya una altra providència que imposa un calendari definitiu perquè el mes de maig de l’any vinent les pintures exhibides al MNAC ja hagin estat traslladades al monestir de Santa Maria de Sixena. I diu que, en cas que el MNAC incomplís el termini, el govern de l’Aragó estaria autoritzat a dur a terme el trasllat, però que el cost l’hauria d’assumir el museu.

I afegeix que, per més que s’acabi constituint una comissió d’experts que supervisi el trasllat, en cap cas no ha de servir per a avaluar la idoneïtat de fer-lo ni per a evitar que es faci, ni tan sols pot endarrerir aquest calendari tancat de cinquanta-sis setmanes. Només hauria de servir per a supervisar tècnicament els passos: del desmuntatge dels arcs on hi ha fixades les restes de les pintures afectades per l’incendi el juliol del 1936 –i que Josep Gudiol i el seu equip van aconseguir de salvar de les flames i van traslladar a Barcelona–, fins al muntatge a la sala capitular, passant per l’embalatge, el trasllat…

Ho fa invocant el testimoni de la conservadora-restauradora Rosa Gasol durant el judici de primera instància el 2014, quan va declarar que el trasllat no era del tot impossible, sempre que es prenguessin les mesures necessàries, i “sempre que no se separin les pintures de la tela, ni la tela de la fusta”. Però Gasol explicava en aquesta entrevista a VilaWeb: “Després del judici, els aragonesos deien que els pèrits no havíem dit mai que el trasllat fos impossible. Vaig estar-me una hora testificant. Ens van tergiversar completament, a banda que en la sentència hi surt poquíssim, l’argumentació tècnica. Les consideracions de l’estat de conservació per a ells no són importants.”

La jutgessa d’Osca repeteix l’argument esgrimit per la part aragonesa segons el qual Gasol va dir que no era impossible el trasllat, però menysté un altre gran argument de l’experta en pintura mural: l’estructura de fusta en què s’exhibeixen les pintures al MNAC –i que l’Aragó proposa de desmuntar en setanta-dos trossos– no encaixaria ara en els arcs de la sala capitular. “A la sala capitular no caben els arcs de fusta sobre els quals hi ha les pintures. Perquè al MNAC es van recrear els arcs amb una estructura nova, de fusta, més o menys amb les mateixes mides, però si d’aquesta estructura en separes els carcanyols d’una banda i d’una altra i els poses en l’arc original de la sala capitular, d’entrada aquell arc creix a banda i banda i, per tant, no hi cap l’estructura sobre els arcs originals.”

I Gasol advertia de l’alt risc de malmetre-les: “Si tenim en compte que s’haurien de desmuntar, aquesta primera vibració ja afectaria. Podria fer que es perdessin trossos de pintura, que hi hagués descamacions i aixecaments. Podria fer que els teixits amb les vibracions empenyessin els materials pictòrics: pèrdues de cohesió (quan es desfà), pèrdues d’adhesió (de capes).” Però la jutgessa desatén arguments com aquests, expressats també pel Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM) i per la italiana Simona Sajeva, que ja fa una dècada que examina l’estat de les restes de les pintures de Sixena exposades al MNAC. Malgrat els advertiments, el compte enrere ja ha començat.