07.02.2017 - 15:32
Domingo, un expres ja reinserit en la societat: “Sense esta associació estaria tancat o en el cementeri”
VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
L’Associació Domus Pacis-Casal de la Pau està “superada” per la demanda de presos i passa en estos moments per una situació “una mica crítica”. “Per a mantindre estes coses es necessita ajuda”, ha reivindicat el seu president, José Antonio Bargues. Davant esta situació, el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, que ha visitat el centre, s’ha compromès a treballar en la millora de les condicions de l’entitat.
Este organisme, amb 47 anys d’història, es dedica a l’acolliment, atenció integral i acompanyament de persones que dins de presó o amb el risc d’internament es troben en situació d’indefensió i excussió social.
“L’objectiu és tractar d’atendre la gent més necessitada, sense recursos i sense un arrelament familiar”, ha explicat Bargues en declaracions als mitjans de comunicació, i ha agregat: “Tenim molta clientela. Mantindre estes coses necessita ajuda i ara estem en un moment una mica crític”.
Sobre este tema, el director de l’associació, Vicente Serrano, ha manifestat que la demanda de presos és “constant” i “des de sempre estem superats per les demandes. És superior al que podem atendre”, ha insistit.
Així, segons les dades que tenen, en 2016 van residir en el Casal un total de 71 persones en diversos períodes de temps, de les quals algunes han mort, unes altres estan en pisos d’acolliment o han reconstruït les seues vides o han pogut llogar habitacions. “Uns altres venen al menjador, o a la infermeria, i alguns al centre de dia”, ha dit. Són 542 les persones que han passat per esta entitat al llarg del passat any.
El Casal té una residència per a malalts crònics de 12 llits i disposa d’altres 10 per a persones que estan de permís i fan una estada mitjana en l’organització. “El Casal acull presos de totes les presons d’Espanya i la seua tasca fonamental és acollir i acompanyar, acceptar estes persones com a societat, com a part nostra. Els donem esperança de reinserció”, ha postil·lat.
“És un voluntariat de persona a persona. Hi ha acompanyaments que duren fins el 40 anys a presos que no tenen família”, ha explicat per a agregar que “la majoria d’interns han sigut llançats a la delinqüència per pobresa, exclusió i falta de llaços familiars”. El pressupost amb el qual va comptar l’entitat en 2016 va ascendir a 490.000 euros, ha dit.
Sobre estes qüestions, Moragues, qui ha reconegut el treball dels 125 voluntaris que estan en l’associació, ha explicat que el Ministeri de Sanitat i Servicis Socials participa en dos projectes amb el Casal.
El primer, ‘Atenció sanitària i rehabilitació d’interns malalts de sida i altres malalties’, que el seu objectiu és cobrir les necessitats d’allotjament i atenció sanitària, social, jurídica i educativa de reclusos i exreclusos amb VIH i altres malalties greus. El segon, ‘Integració social i inserció laboral d’interns i alliberats condicionals’, que el seu objectiu és atendre a interns que procedisquen de qualsevol centre penitenciari i suport de cerca d’ocupació.
El delegat ha recordat que durant els últims tres anys (2013-2017), el Ministeri ha destinat 679.002 euros per a subvencionar estos programes que ajuden persones que volen reprendre les seues vides. La subvenció a través del 0,7% en este últim any ha sigut prop de 115.000 euros, ha destacat.
Moragues ha indicat que per a este exercici, 2017, es manté la mateixa línia d’ajuda que l’any anterior, és a dir, de 115.000 euros, però s’ha compromès a “treballar a millorar les condicions del Casal” perquè “quan es tracta de persones necessitades i excloses, els diners pareix que mai són suficients”, ha dit.
“En este Casal de la Pau col·laborem moltes administracions i entitats de la societat civil i, per açò, és un exemple de com la nostra unió ens permet ajudar a dibuixar un futur millor a moltes persones que busquen retrobar-se amb la societat i superar el seu passat”, ha asseverat.
“VOLEN SER COM TU”
Domingo, un del voluntaris del Casal que va rebre ajuda quan estava pres, ha explicat que coneix l’entitat des de fa 21 anys i ha assegurat que allí l’han “ajudat bastant”. “Ara que ja estic reinserit, em prenen com a exemple i volen –altres interns– arribar a ser com tu per a independitzar-se una mica”, ha manifestat.
“Ací t’orienten, t’ajuden i açò ho veig profitós”, ha dit després d’assegurar que va estar 12 a la presó. “Després ells –l’associació– sempre em van ajudar, donant-me consells. Porte sis anys sense xafar el calabós i sense estar detingut. He pogut netejar els antecedents i estic molt agraït”.
“Ara tinc llibertat per a anar pel carrer”, ha afirmat, i en ser preguntat per com seria la seua vida si no haguera conegut el Casal, ha contestat: “Estaria tancat o en el cementeri”.
Ha explicat que va conéixer l’associació a través d’un oncle seu, cura, que li va presentar un delegat del Casal. Després de rebre ajuda, ara ja és voluntari. “Porte cinc anys com a voluntari i m’encarregue d’arreplegar el pa a uns forns i de portar a les presons als xics que ixen de permís. Després et prenen com a exemple i volen arribar a ser com tu per a independitzar-te una mica”, ha dit.
