10.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 11.10.2025 - 07:43
El represaliat pel Primer d’Octubre amb una amenaça de càstig més gran, el jove informàtic Joel Muñoz, encara no pot respirar amb tranquil·litat. Ni tan sols ara que, després d’un calvari judicial de molts mesos, ha vist com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) finalment l’amnistiava. Durant molts anys, ha pesat damunt seu una acusació de divuit anys de presó per revelació de secrets, que ara ha quedat arxivada malgrat la resistència inicial de l’Audiència de Tarragona a amnistiar-lo. Però el malson continua, perquè Muñoz té encara pendent una causa, també relacionada amb el referèndum del Primer d’Octubre, per la qual la fiscalia li demana 115 anys de presó i no ha estat amnistiat (tampoc) en primera instància.
No ha estat fins aquesta setmana que s’ha sabut que el TSJC va amnistiar Muñoz el mes de maig passat de la causa per la qual li demanaven divuit anys de presó. La sala presidida per la magistrada Àngels Vivas va desmuntar amb molta contundència la resolució de l’Audiència de Tarragona que li denegava l’amnistia: li retreia l’esforç argumentatiu “escassíssim” per a justificar la decisió, perquè deia que simplement coincidia amb la posició de la fiscalia. El tribunal també subratllava que l’escrit d’acusació era “un calc” de les referències de l’atestat de la Guàrdia Civil.
Tant la fiscalia com l’Audiència havien argumentat que els fets pels quals s’havia encausat l’informàtic no tenien res a veure amb el procés d’independència, i per això no es podien amnistiar, però el TSJC ha deixat clar que anaven vinculats indiscutiblement a la causa independentista. Ressalta que la pericial informàtica de la Guàrdia Civil el relaciona amb “activitats reivindicatives vinculades amb el procés”, i que, per tant, no es pot argumentar que la causa no pugui ser amnistiada.
La segona causa, molt més dura
Però al mateix temps que el grup de suport a Joel Muñoz ha fet pública aquesta sentència del TSJC que l’amnistia de la causa per l’anomenada #OpCatalonia –una operació d’Anonymous i més grups que va consistir a llançar atacs informàtics a webs d’empreses i serveis governamentals espanyols els mesos posteriors a l’1-O–, també ha fet pública l’existència d’aquesta segona causa, molt més greu.
En aquest cas, li demanen un total de 115 anys de presó pels delictes d’accés il·legal a sistemes informàtics i descobriment i revelació de secrets. Concretament, és acusat d’haver accedit a webs com les del PP, de Vodafone, del poder judicial espanyol, del Ministeri de Defensa, del congrés espanyol i del CNI, entre més. La fiscalia afirma que Muñoz va arribar a obtenir el telèfon del magistrat Pablo Llarena, i que va dur a terme més atacs a diverses webs vinculades a organismes del govern espanyol.
Per tot plegat, la fiscalia considera que ha comès un total de 23 delictes de descobriment i revelació de secrets per haver-se apoderat, presumptament, de dades reservades de caràcter personal. Per cadascun d’aquests 23 delictes, demana cinc anys de presó. És a dir, un total de 115 anys. En aquest cas, podria anar a la presó, com a màxim, quinze anys perquè, segons el codi penal espanyol, la pena màxima de compliment de presó no pot excedir el triple de la pena més gran imposada.
La defensa del jove atribueix aquesta petició tan desproporcionada a un error de la fiscalia. En primer lloc, perquè sembla una causa duplicada, en què li atribueixen els mateixos fets que en l’anterior. En segon lloc, pel fet de demanar cinc anys de manera autònoma per a cada delicte, encara que en siguin vint-i-tres.
Sigui com sigui, per aquesta causa, vinculada també d’una manera evident a la repressió contra el Primer d’Octubre, la fiscalia va demanar que no s’apliqués l’amnistia a Joel Muñoz. I, segons les fonts judicials consultades per VilaWeb, la jutgessa de Valls que instruïa la causa es va negar a amnistiar Muñoz i, ara mateix, la decisió és en mans de l’Audiència de Tarragona. Un any i quatre mesos després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, Joel Muñoz sofreix la persecució judicial, i amb una amenaça de penes de presó que cap altre represaliat independentista no ha tingut.
