Duran i Lleida, trenta anys de vida política

  • Avui ha abandonat la presidència d'Unió després d'ocupar-la des de 1987 · Ha complert sis legislatures al congrés espanyol, ha estat parlamentari europeu i conseller de Governació amb Jordi Pujol

VilaWeb
Redacció
16.01.2016 - 13:15
Actualització: 16.01.2016 - 13:31

Josep Antoni Duran i Lleida ha anunciat avui la seva decisió d’abandonar la presidència d’Unió, un càrrec que ha ocupat de forma ininterrompuda des de 1987. Amb aquest gest, Duran fa un pas al costat i abandona la primera línia política, que va començar a principis de la dècada dels anys vuitanta, quan va ser escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982 i nomenat delegat territorial de la Generalitat a Lleida.

Duran sempre ha estat vinculat a Unió, partit on va entrar el 1974, amb 22 anys. La seva carrera política va cremar etapes de manera meteòrica. Va ser president d’Unió de Joves, paer segon de la Paeria de Lleida i director general d’Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquí, el 1982 Duran va fer el salt a la cambra on acabaria fent bona part de la seva carrera política, al congrés dels diputats espanyol. Hi va anar en representació de CDC durant sis legislatures, on va ser president del grup parlamentari. Entremig, també va passar per Europa, on va ser parlamentari i diputat al Parlament de Catalunya, on va ser conseller de Governació amb Jordi Pujol.

Durant la seva etapa a Madrid, Duran ha viscut a la primera línia els catorze anys de presidència de Felipe González (PSOE), els vuit d’Aznar (PP), els set de Zapatero (PSOE) i els quatre de Rajoy (PP). En total, trenta-tres anys que van tenir el punt culminant en el pacte del Majestic, l’aliança entre PP i CiU que ell i Pujol van bastir. El punt més baix, segurament, ha estat el cas Pallerols.

El Cas Pallerols

És un cas de corrupció política demostrat no únicament per la premsa, sinó pels jutges. Es tractava de la desviació de fons de la Unió Europea destinats a ajudar els desocupats catalans. La justícia va demostrar que aquests diners acabaven finançant al partit de Duran i Lleida. Ell mateix va dir que si es demostrava el cas de corrupció dimitiria. El 2011, alguns membres d’Unió van acabar acceptant la culpabilitat però Duran no va dimitir.

Les discrepàncies amb Convergència es van agreujar amb l’auge del procés sobiranista. El 2012, CDC, amb Artur Mas al capdavant, es va comprometre a fer una consulta sobiranista, un camí que no va voler emprendre Unió. Duran va erigir-se com el gran defensor de la tercera via, que buscava una nova entesa amb l’estat que permetés respondre les aspiracions econòmiques de Catalunya. La federació CiU es va anar deteriorant fins que al juny del 2015 es va trencar definitivament.

Ara Duran marxa. Assumeix com a propis els mals resultats del 27-S, on Unió no va obtenir ni un diputat al Parlament de Catalunya, i els del 20-D, quan no va aconseguir cap escó al congrés espanyol. Amb tot, creu que el partit podrà revertir la seva situació en el futur perquè creu que les idees que defensa són les que necessita el país. ‘No defalliu’, ha demanat a la militància.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any