Dues magistrades del Suprem s’oposen a la condemna de García Ortiz: “Hi ha dubtes raonables”

La sentència contra l’ex-fiscal general de l’estat espanyol inclou un vot particular de les magistrades Susana Polo i Ana Ferrer –pròximes al PSOE–, que discrepen del criteri de la majoria del tribunal –afí al PP– i defensen que s’hauria d’haver acordat l’absolució d’Álvaro García Ortiz perquè consideren que en el judici no va quedar demostrat que filtrés a la premsa el correu en què l’advocat d’Alberto González Amador reconeixia els delictes fiscals i proposava un pacte.

Segons que argumenten, els indicis aportats “no són suficients per arribar a un judici de culpabilitat, sense dubtes raonables”. A partir de l’anàlisi racional de les proves, diuen que es pot arribar a la conclusió que qualsevol persona amb accés al correu del 2 de febrer de 2024 podria haver-lo filtrat, tal com va passar amb l’expedient tributari i la denúncia.

El vot particular revisa els indicis aportats per la majoria per atribuir la filtració a l’ex-fiscal general de l’estat. Sobre els testimonis dels periodistes que van afirmar que tenien coneixement del correu abans de la nota informativa, les magistrades remarquen que “resulten creïbles” i que el secret professional no ha de restar-los credibilitat.

Un altre element tingut en compte per la sala és el testimoni de la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra. En aquest cas, les magistrades destaquen que la reacció de Lastra –quan va dir en una trucada a García Ortiz “Heu filtrat els correus”– només expressava les seves sospites, però no implicava que en tingués cap prova.

El vot també examina l’esborrament dels missatges del telèfon mòbil de García Ortiz. Les magistrades recorden que, com a fiscal general de l’estat, gestionava qüestions “extremadament sensibles” i això justificaria mesures de màxima precaució per a evitar revelacions sobre comunicacions amb dades confidencials de tercers.

En definitiva, consideren que “no ha quedat acreditat que el fiscal general de l’estat sigui l’autor de la filtració del correu del 2 de febrer de 2024 a la Cadena SER”. I critiquen que la sentència no detalla ni com, ni on ni per quins mitjans es va produir aquesta “intervenció directa” que se li atribueix.

Sobre la nota informativa, Polo i Ferrer remarquen que, considerada aïlladament, no constitueix cap delicte. Així, diuen que no contenia informació revelada indegudament, perquè quan es van publicar tots els fets que hi apareixien ja havien transcendit arran de filtracions prèvies que no es poden atribuir a l’ex-fiscal general de l’estat. I afegeixen que la nota pretenia “sortir al pas” d’aquestes filtracions, algunes de les quals contenien informacions falses, i oferir una versió “asèptica i objectiva”.

Inicialment, Susana Polo era l’encarregada de redactar la sentència, però les discrepàncies amb la majoria conservadora del tribunal van fer que se n’apartés i la redacció quedés en mans del president, Andrés Martínez Arrieta.