L’entitat de juristes Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra demanen a la justícia andorrana que emeti les comissions rogatòries necessàries per a prendre declaració a l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy i als ex-ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, a més d’altres membres de l’antiga cúpula del Ministeri d’Interior espanyol. A la petició que han entrat a la Batllia, han expressat la voluntat que sigui la jutgessa d’instrucció que investiga el cas sobre la presumpta extorsió a Banca Privada d’Andorra (BPA) qui es desplaci fins a l’Audiència espanyola. Segons que han explicat en un comunicat, l’objectiu és “aclarir el paper de l’estat espanyol en la trama andorrana de l’anomenada operació Catalunya“.

Totes dues entitats, que han aportat les adreces actuals dels querellats, han expressat que volen saber quines “intervencions” van tenir els governs espanyol i andorrà en la liquidació de BPA, el març de l’any 2015. El cas, que s’investiga d’ençà del 8 d’octubre de 2020, pretén saber si hi va haver coaccions i extorsions als responsables de l’entitat financera per a aconseguir els comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol, sota l’amenaça del tancament tant del banc andorrà com de la seva filial espanyola, Banco Madrid.

Segons que han explicat Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra en un comunicat, Rajoy, Montoro i Fernández Díaz són investigats per un presumpte delicte de falsedat de documents. Concretament, se’ls acusa de l’enviament d’informació falsa al FinCEN (organisme que depèn del Tresor dels Estats Units) perquè emetés una nota en contra de BPA, la qual va precipitar-ne la intervenció i liquidació per part del govern andorrà.

En el cas de l’ex-president i de l’ex-ministre d’Hisenda espanyol, també se’ls investiga per un suposat delicte contra els òrgans constitucionals –castigat amb penes de fins a deu anys de presó–, per haver intimidat, presumptament, el cap de govern d’Andorra i els ministres del Principat amb els quals s’havia reunit dos mesos abans de la intervenció de l’entitat financera. Mentrestant, l’ex-cúpula d’Interior és acusada dels delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge.

A banda de les declaracions de l’ex-president i dels dos ex-ministres del govern espanyol, també es demana la compareixença de l’ex-secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, que recentment ha fet pública una carta exculpant-se dels fets, i l’ex-director de la policia espanyola, Ignacio Cosidó. A més, les entitats volen que es torni a prendre declaració al comissari jubilat Eugenio Pino, que no va ser localitzat en la primera comissió rogatòria, i a l’inspector de la policia espanyola Bonifacio Díez. També insisteixen a reclamar que s’aixequi la immunitat diplomàtica del policia Celestino Barroso, que va ser qui va mantenir els primers contactes a Andorra amb els responsables de BPA.

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat de juristes Drets van presentar l’agost del 2020 una ampliació de querella per a donar continuïtat a les investigacions fetes contra els quatre policies espanyols que suposadament van pressionar la BPA. Segons que han expressat al comunicat, el testimoni de l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo en l’anomenada operació Catalunya va acreditar que l’actuació policial tenia també els seus responsables polítics, motiu pel qual es vol investigar quina era la implicació dels nous querellats i els delictes que s’hagin pogut cometre.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.