L’educació en català a les Illes s’ha endinsat en una gran crisi. Els atacs del govern de Marga Prohens, amb la complicitat de Vox, no són cap novetat. Al fracassat pla de segregació lingüística, al –també fracassat– pla de lliure elecció de llengua en el primer ensenyament, a la proposta de fer del castellà llengua vehicular i al pacte amb Vox per a eliminar el requisit de català en places de difícil cobertura, s’hi ha afegit una dada molt preocupant: 650 ensenyants interins no tenen acreditat el coneixement de català aquest curs.

Dimarts al parlament, el conseller d’Educació i Universitat, Antoni Vera, confirmava ja una xifra esfereïdora: el curs passat hi havia 455 professors en aquesta situació. Enguany n’hi ha  dos-cents més, segons que ha reconegut la conselleria. Des que governa Prohens la xifra s’ha triplicat, perquè un any abans que fos investida n’hi havia 220.

“Es converteix una excepció en una norma.” Aquest és el resum que fa el sindicat Unió Obra Balear (UOB) Ensenyament, que diu que la política lingüística que ha aplicat el govern Prohens és tan perjudicial, o fins i tot més, com la que va aplicar el govern de José Ramón Bauzá. Critiquen taxativament que el govern vol enderrocar un pilar fonamental de l’educació i la llengua: el coneixement de català dels docents. I diuen que, per tant, es dificulta encara més que els alumnes de totes les illes puguin aprendre plenament la llengua. Molts d’aquests alumnes no tenen el català com a llengua familiar. “El govern Prohens, com el govern Bauzá, veu clar que s’ha d’atacar aquest pilar. La realitat d’aquesta legislatura són els retrocessos lingüístics i les retallades constants en l’educació pública”, denuncien.

El triple en tres anys

“Que en tres anys s’hagi triplicat aquesta xifra vol dir que s’han fet poques polítiques perquè els docents puguin exercir la seva feina essent plenament competents en llengua catalana”, diu el sindicat. Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents, s’expressa en una línia similar: “D’entrada, és lamentable. I és prou greu com afecta els drets lingüístics dels nostres alumnes.”

Pel sindicat STEI, aquest problema s’agreuja per l’augment demogràfic. Calen més centres; per tant, més professors que no hi són. “Arran de la necessitat de docents, s’han de rebaixar les característiques d’aquestes places. Hi ha docents sense el català, però també hi ha docents sense el màster de professorat”, diu el secretari de Normalització Lingüística, Carles Cabrera. Afegeix que és un acord a què va arribar la conselleria amb els sindicats en un moment determinat, perquè l’alternativa era que els alumnes quedassin sense professor.

Ser docent ja no és atractiu

Però realment aquests 650 ensenyats vénen de la península? No hi ha xifres que ho corroborin, però segons alguns docents consultats és estrany. De tota manera, més enllà de la llengua, l’STEI proposa que la professió es faci atractiva, que ho ha deixat de ser per unes quantes raons, cosa que impulsa molts ensenyants –de totes les etapes– cap a uns altres sectors.

També ho subratlla la portaveu de l’Assemblea de Docents: avui ser ensenyant no és atractiu. Posa d’exemple el preu de l’habitatge –ningú no vol anar a Eivissa, per exemple, per no haver de pagar preus elevadíssims–, l’augment d’agressions als professionals, les condicions salarials, etc. “S’hauria de demanar a la conselleria quines mesures pensa posar en pràctica per aturar tot això”, diu Vergés.

Però al PP, amb connivència amb Vox, ja li va bé de dir que el problema és el requisit del català i no totes aquestes altres qüestions, igual com fan amb la sanitat. “Estam en unes condicions de precarietat que no es poden sostenir. Dir que tot això és culpa de la llengua… rius per no plorar”, afegeix Vergés. Ella també subratlla la mà de l’extrema dreta rere totes aquestes polítiques i l’objectiu clau d’eliminar el català: “Tot passa al mateix moment i amb els mateixos actors a l’escenari.”

Places de difícil cobertura

De tota manera, la UOB insisteix que de l’excepció se’n fa aquesta norma. I això es fa palès amb l’acord entre PP i Vox per a eliminar el català en les places de difícil cobertura. “Pretenen que persones que no tenen el requisit puguin fer oposicions. No s’aguanta de cap manera que et converteixin en funcionari de carrera sense necessitat de tenir el català. S’aconseguirà que aquests sis-cents i escaig es converteixin en un miler”, diu el sindicat. Adverteixen, per tant, que hi haurà com més va més professors que no sabran català i que estaran en contacte amb els alumnes que, precisament, necessiten un entorn de protecció lingüística com l’escola. L’Assemblea de Docents també ho denuncia: “És una manera amagada d’introduir docents que no parlen català i, per tant, també impedeixen d’aplicar els projectes lingüístics de centre”. 

L’STEI també veu malament la mesura pactada amb Vox. Funcionaris que entraran “per la porta de darrere” sense el català i que, a més, originaran situacions indesitjades a les aules. Posen l’exemple d’un cas que els ha arribat, d’una professora que obliga els alumnes a fer els treballs en castellà. I matisen que entre aquests professors n’hi ha de dos perfils: els qui directament no saben català i els simpatitzants dels partits espanyolistes. “Els alumnes es poden trobar un professor que no sap català, i això és greu”, diu Cabrera. 

“Augmenta cada dia”

Per això la reivindicació és clara: que el govern prengui totes les mesures adients perquè els treballadors públics tenguin coneixement de les dues llengües. De fet, no solament ha passat en l’educació. En la funció pública i en la sanitat també s’han eliminat requisits. “Veim que, en lloc de reduir-se augmenta, i de manera exponencial. El PP s’ha venut a les polítiques que dicta Vox”, lamenta la UOB, que insisteix a dir que “és un panorama trist”. 

“A Portugal no s’eximeix el coneixement del portuguès per a poder fer feina. No hi ha cap territori amb llengua pròpia i oficial que ho faci”, denuncia la UOB. “Va en contra de les lleis aprovades i dificulta encara més que els alumnes aprenguin català. El govern ha d’abandonar aquesta dèria contra la llengua”, sentencien. Per això alguns sectors reivindiquen que el català es faci indispensable per a viure a les Illes, cosa que el PP i Vox allunyen de cada vegada més.