21.03.2026 - 21:40
La gran majoria de municipis de Catalunya Nord van decidir la composició dels consistoris per als sis anys vinents en la primera tanda, el 15 de març. De 226 municipis, 208 no votaran avui perquè hi ha llistes que van tenir més d’un 50% dels vots; en 112 casos, perquè solament n’hi havia una. En total, queden 18 municipis pendents de resoldre.
Ara bé, la segona volta no és una simple continuació. Respecte de la setmana passada, hi ha hagut moviments significatius: retirades, suports creuats i reconfiguracions que, en molts casos, converteixen la votació d’avui en una nova elecció.
Quatre votacions clau amb l’amenaça de l’extrema dreta
El focus mediàtic se centra especialment en quatre municipis del Rosselló –l’àrea més poblada i políticament més exposada– on l’extrema dreta pot fer un salt qualitatiu i consolidar el patró que ja representa Perpinyà amb Louis Aliot.
A Elna, amb uns 9.200 habitants, la cursa és especialment ajustada. El candidat ultradretà, Steve Fortel (39,1%), va ser el més votat la primera tanda. Al darrere hi ha André Trives (36,7%), candidat de l’esquerra i continuista de l’equip municipal que encapçalava Nicolas Garcia –ara número 3 de la llista–, que el segueix molt de prop, a solament dos punts i mig. El fet que la tercera candidatura, centrista, de Marie-Ange Izquierdo (20%), hagi decidit de no retirar-se, impedeix qualsevol concentració de vot i deixa un escenari completament obert.
A Cabestany, municipi de més de 10.000 habitants, el panorama s’ha alterat respecte d’ara fa una setmana. La batllessa sortint comunista, Édith Pugnet (47,7%), parteix en primera posició, però el candidat del Rassemblement National, Olivier Mas (23,7%), es beneficia de la retirada del candidat de dreta Jean-Pierre Brazès, que havia obtingut vora un 20% i li ha donat suport explícit. Aquesta concentració del vot conservador dóna noves opcions a l’extrema dreta, malgrat l’avantatge inicial ampli de Pugnet, en un municipi que històricament ha estat un bastió de l’esquerra.
A Ribesaltes, amb uns 8.600 habitants, la votació és a tres bandes. El candidat del Rassemblement National, Julien Potel (30,8%), va ser el més votat, seguit d’Amélie Parraud (27,4%), candidata de la dreta i continuista del govern municipal, i de Laurianne Rawcliffe (16,9%), candidata d’esquerres. El suport del batlle històric André Bascou –que ha governat ininterrompudament d’ençà del 1983– a Potel pot ser determinant en una cursa molt fragmentada, amb solament tres punts de diferència entre els dos primers.
A Cànoes, que té més de 6.500 habitants, la segona ronda es resoldrà en una triangular després de l’eliminació de dues candidatures. La candidata del Rassemblement National, Carla Muti (30,7%), hi arriba en primera posició, però amb un marge molt ajustat sobre Denis Fourcade (27,9%), primer adjunt del batlle sortint i candidat continuista de la dreta, i sobre Gilles Trilles (26,7%), candidat d’esquerres. Trilles pot aspirar a captar part del vot de Christophe Climaco (7,28%), també de l’espai d’esquerra, i ha fet una crida explícita a ampliar suports entre l’electorat de la llista de la dreta moderada que encapçalava Jean-Marc Palma (7,31%), en una estratègia de transversalitat. Amb menys de quatre punts entre tots tres candidats, el resultat és completament obert.
Tretze llistes entre 226 municipis: l’estratègia de l’extrema dreta a Catalunya Nord
Tanmateix, en tots quatre casos el que s’evidencia és el fracàs de l’anomenat front republicà per a frenar l’extrema dreta, que implicava fusions, adhesions o, com a mínim, la retirada de la candidatura menys votada per a evitar la fragmentació del vot.
Duel directe en cinc municipis
En cinc municipis, la segona volta es resol en un cara a cara. El sistema electoral –que atorga una majoria clara a la llista vencedora– incentiva retirades estratègiques que simplifiquen l’escenari i polaritzen el vot.
A Prada, de poc més de 6.000 habitants i capital del Conflent, el duel és molt ajustat. Julien Audier-Soria (46,58%), candidat de centredreta amb el suport de l’ex-primer ministre Jean Castex i d’Unitat Catalana, manté un avantatge estret sobre Aude Vivès (43,11%), candidata d’esquerres. El tercer candidat, David Berrué (10,31%), vinculat a l’espai ecologista, s’ha retirat per facilitar que hi hagi un enfrontament directe entre la candidatura de dreta i la d’esquerra i no dividir el vot.
A Argelers de la Marenda, al Rosselló i amb més de 10.000 habitants, la primera ronda ha deixat un escenari inesperat amb la victòria de Julie Sanz (42,31%), ex-primera adjunta, que ha superat el batlle sortint Antoine Parra (35,91%), amb el suport d’Unitat Catalana, per més de 400 vots. La tercera llista, encapçalada per Hélène Broc (21,75%), s’ha retirat i ha cridat explícitament a votar per Sanz, tot descartant qualsevol fusió prèvia. Això configura un duel directe entre antics col·laboradors amb un avantatge clar per a l’alternança.
A Salelles, també al Rosselló i municipi de gairebé 5.000 habitants, la segona ronda es decidirà en un duel molt ajustat entre Fabrice Rallo (42,36%), amb el suport d’Unitat Catalana, i Jordi Delclos (38,89%), amb menys de quatre punts de diferència. El tercer candidat, José Cascales (15,08%), s’ha vist obligat a retirar-se per desavinences internes a la seva llista i no ha donat cap consigna de vot, mentre que Louis Ruzafa (3,67%) sí que ha demanat el vot per a Delclos. Les dues candidatures que resten són de dretes i, en aquest escenari, el comportament dels electors de les candidatures desaparegudes i el nivell de participació seran determinants.
A Clairà, al Rosselló, amb vora 4.000 habitants, la segona ronda s’ha transformat en un duel directe entre dues llistes de dretes, després de la retirada de dues de les quatre candidatures que havien superat el llindar. El batlle sortint, Marc Petit (44,6%), parteix amb un avantatge molt ampli sobre Michel Barbé (24,4%). Ara bé, les retirades de Nathalie Denis Teruel (13,95%), que dóna suport explícit a Barbé, i d’Angélique Sorli (17,03%), que no ha donat cap consigna de vot, reconfiguren l’escenari i poden reduir la distància inicial.
Dreta, esquerra i fragmentació de blocs
A Sant Llorenç de la Salanca, al Rosselló i amb uns 10.000 habitants, la cursa es manté oberta en una triangular marcada per l’equilibri de forces, amb tres candidatures situades dins l’espai de la dreta diversa. La batllessa sortint, Laurence de Besombes-Singla (38,7%), que va assumir el càrrec després de la mort del batlle Alain Got el 2024, parteix en primera posició amb vora 400 vots d’avantatge sobre Franck Sasot, segon, amb vora un 34%.
En tercer lloc, Laurence Gossard, amb vora un 30%, ha optat per mantenir la candidatura, tot descartant qualsevol retirada o acord. Aquesta configuració fragmenta el vot contrari i situa la batllessa en una posició favorable.
A Illa, municipi de vora 6.000 habitants a l’interior del Rosselló, la successió del batlle sortint William Burghoffer es presenta especialment oberta amb una triangulació marcada per la divisió de l’espai progressista. Alain Fabresse (39,49%), candidat de dreta, va encapçalar la primera ronda per davant dels dos aspirants d’esquerra, Claude Aymerich (31,17%) i Caroline Pagès (29,34%), tots dos provinents de l’equip municipal sortint. Com que no han aconseguit d’acordar cap fusió, la fragmentació del vot progressista obre una finestra d’oportunitat a Fabresse.
Al Voló, al Vallespir i amb més de 6.000 habitants, el primer torn ha causat un gir significatiu amb l’eliminació política del batlle sortint, François Comes (15,05%), d’esquerra, que ha decidit de retirar-se sense donar cap consigna de vot. El segon torn es resoldrà així en una triangular entre Patrick Francès (43,05%), també d’esquerra i clar vencedor de la primera ronda, i dues candidatures de dreta: Alain Granat (21,23%) i Rose-Marie Quintana (20,67%). La retirada de l’actual batlle pot reforçar encara més la posició de Francès.
A Millars, al Rosselló i amb vora 4.000 habitants, antic bastió socialista passat a la dreta el 2020, el segon torn es presenta especialment fragmentat. Quatre llistes continuen en cursa –tres dins l’espai conservador– després d’un primer torn que ha situat en primera posició la candidatura de Joseph Olive (32,38%), d’una llista diversa amb el suport d’Unitat Catalana. Al darrere, Céclie Quintus (23,52%), Jacques Garsau (22,27%), batlle sortint d’Horizons, i Olivier Senyarich (21,84%) mantenen una quadrangular completament oberta. L’absència de fusions i la dispersió del vot conservador pot ser determinant.
Candidatures sense adscripció política
A cinc municipis més, la clau no és tant ideològica com local: dinàmiques personals, equilibris interns i pactes de proximitat hi tenen un pes determinant. En aquestes localitats totes les candidatures han estat adscrites ‘sense etiqueta’, és a dir, es considera que no tenen adscripció ideològica.
A Formiguera, al Capcir i amb menys de 500 habitants, la segona ronda es presenta com un duel marcat pels reagrupaments. Stephane Aggéri (31,72%) va ser la primera força, però el batlle sortint, Serge Vaills (30,82%), compta ara amb el suport explícit de les dues candidatures eliminades (19,64% i 17,82%), cosa que reconfigura completament l’escenari.
A Sant Genís de Fontanes, al Rosselló i municipi de gairebé 3.000 habitants, Jean-Claude Royo (42,7%) té un avantatge clar respecte de les altres dues candidatures: la de Nathalie Regond-Planas (32%) i la de Laurent Counord (25,3%). Sense retirades ni canvis, la mobilització serà decisiva.
A Sant Hipòlit de la Salanca, també al Rosselló i amb més de 3.000 habitants, la votació es manté a tres bandes: Guillaume Mora (41,47%) va ser el més votat per davant de Madeleine Garcia-Vidal (37,68%) i Loïck Bailly (20,85%).
A Trullars, al Rosselló i amb vora 2.000 habitants, hi ha un duel clar. Jean-Marc Bassaget (49,59%), després d’haver acaronat la majoria absoluta, parteix amb avantatge davant Pierre Fernandez (35,3%). Malgrat que Laurent Corbacho (15,11%) s’ha retirat i ha demanat el vot per a Fernandez, Bassaget continua essent el favorit evident.
De la mateixa manera, a Paçà, al Rosselló i amb poc més de 1.100 habitants, la votació repeteix pràcticament la del dia 15. Laurent Girbau (43,30%) es manté al capdavant, seguit de Céline Davesa (34,36%), que té el suport de Sí al País Català, i de Patrick Bellegarde (22,34%).
Finalment, a Maurí, a la Fenolleda i amb poc més de 700 habitants, la competència és màxima. Michel Guallar (46,46%) i Alexandre Villa (45,6%) es disputaran la batllia separats només per quatre vots. La rivalitat personal entre tots dos –després d’haver compartit equip– afegeix tensió a una de les votacions més ajustades, que hauran de mobilitzar nous electors o convèncer els que van optar per Lola Beuze (7,88%), ara eliminada.
