23.10.2025 - 22:34
|
Actualització: 23.10.2025 - 23:02
Els dirigents europeus tanquen la cimera feta a Brussel·les sense arribar a un acord sobre l’ús dels actius russos immobilitzats per finançar les necessitats d’Ucraïna. En les conclusions publicades després de la reunió, el Consell Europeu es limita a assenyalar que “es compromet a abordar les necessitats financeres urgents d’Ucraïna per al període 2026-2027”, tirant la pilota endavant i convidant la Comissió Europea a presentar “tan aviat com es pugui” per tal que la qüestió es torni a discutir en la pròxima reunió prevista per al desembre. No obstant això, fonts diplomàtiques reiteren que el compromís amb Kíiv continua sent “sòlid” i que cobrir les seves necessitats financeres és un assumpte “de gran importància”.
El debat sobre l’ús dels actius russos per entregar un nou macropréstec de fins a 175.000 milions d’euros a Ucraïna ha estat un dels temes centrals des de l’inici de la cimera. Bona part de les mirades en aquesta qüestió s’han centrat en Bèlgica, país que acull la seu d’Euroclear -la institució on es troben bona part dels actius russos congelats a la Unió- i que encara mostra reticències a sobre la legalitat de la proposta de la Comissió Europea.
En l’apartat sobre seguretat i defensa, les conclusions adoptades pels dirigens continuen referint-se a Rússia com “un repte existencial” per a la UE en un escenari de “canvis globals” en matèria de seguretat. És per això que fan valdre el pla per rearmar Europa presentat per la Comissió Europea i fa una crida al conjunt dels estats membres a “desenvolupar” les capacitats necessàries identificades en el document. D’acord amb el plantejament de Brussel·les, aquestes capacitats s’haurien d’implementar a través de coalicions liderades per un o més països i “en total coordinació” amb l’OTAN.
Els dirigents, doncs, insten els seus propis estats a concloure els processos per formar aquestes coalicions de treball “abans de final d’any” per tal “d’avançar en projectes concrets que puguin llançar-se a durant la primera meitat del 2026”. Sobre això, identifiquen el flanc de l’est com el punt on es concentren les amenaces més immediates i consideren que el suport a la zona fronterera amb Rússia ha de ser adreçat com una qüestió prioritària.
També en línia amb altres plantejaments de la Comissió Europea, els caps d’estat subratllen la importància d’impulsar la capacitat de la indústria de la defensa europea a través “d’inversions conjuntes, producció i adjudicació pública”. “Les economies d’escala són clau per oferir predictibilitat a la indústria, reduint costos i fomentant la interoperabilitat”, indiquen.
Situació al Llevant
Respecte al conflicte de Gaza, el Consell Europeu dona suport a la primera fase del pla de pau encapçalat pel president Donald Trump. Alhora, s’insta a pressionar Israel per poder fer entrar més ajuda humanitària, que ara per ara continua sent insuficient a ulls dels dirigents. En aquest context, el Consell Europeu continua instant al govern israelià que alliberi a les persones que segueixen retingudes per a avançar correctament en el procés de retorn de les autoritats palestines a Gaza, i així també poder proporcionar a la població els serveis bàsics fonamentals.
Objectius de reducció d’emissions 2040
Els dirigents també han abordat els objectius de reducció d’emissions de la UE de cara el 2040. L’última proposta de la Comissió Europea planteja retallar els gasos contaminants un 90% en els pròxims quinze anys en comparació als nivells preindustrials. Tanmateix, estats com Itàlia, Polònia o Hongria s’han negat a acceptar la proposta de l’executiu de Von der Leyen, fet que ha encallat les negociacions per aprovar els nous objectius climàtics del bloc comunitari.
En paral·lel, la UE té pendent també acordar els seus compromisos de reducció d’emissions pel 2035, els quals ha d’entregar durant la COP30 com a part signant dels Acords de París. Per ara, els estats membres s’han limitat a comprometre’s a reduir entre un 66% i un 72% les emissions de gasos contaminants el 2035, una forquilla de valors que encara es veu com una “declaració d’intencions” sobre els compromisos sobre la reducció d’emissions, ja que el que reclama l’ONU és una xifra concreta. Davant la manca d’acord per fixar tant els objectius de 2035 com els de 2040, es va decidir elevar la qüestió al nivell de líders per tal que aquests oferissin una orientació política general perquè els ministres de Medi Ambient de la UE puguin acabar adoptant la decisió final durant una reunió extraordinària convocada expressament per desencallar la qüestió el pròxim 4 de novembre, just abans que comenci la COP30.
Per poder donar llum verda a la proposta de Brussel·les, alguns estats reclamen flexibilitzar les obligacions comunitàries en matèria mediambiental. Alemanya, per exemple, s’oposa a vetar la venda de cotxes i furgonetes de combustió a partir de CO2, una normativa aprovada per l’executiu comunitari fa dos anys. La Comissió Europea ja s’ha obert a revisar la prohibició abans que acabi l’any. En aquest sentit, en les conclusions sobre la qüestió adoptades pels 27, els dirigents han instat la Comissió Europea a “continuar desenvolupant les condicions necessàries” per tal que la indústria i els ciutadans europeus puguin “assolir” els objectius fixats pel 2040.
Tot plegat, això sí, remarcant la importància que la UE mantingui el seu grau de competitivitat davant les amenaces econòmiques vinculades a la dependència d’altres grans potències com els Estats Units o la Xina. Sobre aquest punt, el Consell Europeu qualifica de “prioritat absoluta” l’impuls de les carteres de simplificació i eficiència sobre la regulació. “[Cal] assegurar la competitivitat europea sense perjudicar la predictibilitat, els objectius polítics, els elevats estàndards i la integritat del mercat únic”, subratllen els dirigents. “En particular, remarquen el compromís de reduir dràsticament, de forma urgent, les barreres administratives, reguladores i de rendició de comptes per a les empreses, incloses les pimes, i per a les administracions públiques”, conclouen.
