17.02.2026 - 19:01
|
Actualització: 17.02.2026 - 19:54
La directora del centre de dia Lloc del Major de Picanya (Horta Sud) ha explicat a la jutgessa que investiga la gestió de la gota freda del 29 d’octubre de 2024 que va decidir d’avançar el tancament del servei sense haver rebut cap ordre oficial d’evacuació. Segons l’escrit incorporat a la causa, la decisió va arribar després de veure per televisió la gravetat de l’episodi meteorològic i de comprovar personalment la crescuda sobtada del barranc proper al recinte.
La responsable relata que entre les 13.30 i les 14.00 va rebre la notificació del tancament del centre escolar dels seus fills a Torrent, en plena alerta roja. Quan va cercar informació institucional, no va trobar cap comunicació a les xarxes de l’Ajuntament de Picanya, però sí que va constatar que Torrent havia suspès l’activitat docent i la dels centres de gent gran. Poc després, quan va tornar a observar el barranc, va detectar una pujada notable del cabal amb arrossegament de sediments, cosa que, segons que explica, no havien vist mai “tan ràpid, en tan poc temps i sense ploure”.
Arran d’això, entre les 14.40 i les 15.00 va telefonar a la policia local per saber si calia tancar el centre o desallotjar-lo. L’agent que la va atendre li va dir que no en tenia “constància ni cap ordre” i que, si calia evacuar-lo, ja els avisarien. Però no hi va haver cap avís. Intranquil·la, la directora va decidir d’avisar les famílies, avançar les rutes de transport i clausurar el centre a les 16.30.
Cap avís als residents de les cases adaptades
El centre de dia formava part d’un recinte tancat amb trenta-una cases adossades destinades a persones grans amb vida independent. El servei funcionava de les 7.00 a les 18.00 i atenia tant residents del complex com usuaris externs. Malgrat la proximitat física i assistencial, cap institució no va avisar els residents dels habitatges adaptats del risc imminent. Aquest és, precisament, un dels punts que la jutgessa de Catarroja vol aclarir dins la causa que investiga els 230 morts de la catàstrofe.
A petició de la família d’una de les víctimes, la magistrada ha demanat informació a la Conselleria de Serveis Socials –que en aquell moment dirigia la vice-presidenta Susana Camarero– sobre el funcionament del recinte i les actuacions fetes aquell dia. L’objectiu és determinar si hi va haver cap instrucció d’evacuació o advertiment preventiu als residents. L’escrit de la directora no esmenta en cap moment cap comunicació de la conselleria ni cap ordre procedent de l’administració autonòmica. La decisió d’evacuar el centre de dia va ser exclusivament seva, basada en la informació pública disponible i en l’observació directa del barranc.
Una cadena d’errades amb conseqüències mortals
La manca d’avisos institucionals contrasta amb el relat de les famílies de les víctimes del complex. Alguns residents van morir dins les cases sense haver rebut cap advertiment previ. Testimonis familiars expliquen que l’aigua ja arribava als genolls al vespre, quan era massa tard per a escapar. La jutgessa analitza especialment la situació d’aquests habitatges públics per a gent gran, perquè la Generalitat n’era titular però considerava els residents llogaters autònoms sense dependència assistencial directa. Aquesta interpretació administrativa és clau per a determinar eventuals responsabilitats.
Mentrestant, el contrast entre l’actuació preventiva de la directora del centre de dia i la inexistència d’avisos als habitatges del mateix recinte s’ha convertit en un element de la causa. La seva decisió unilateral va permetre de salvar els usuaris del servei hores abans de l’arribada de l’aigua, mentre que a pocs metres de distància hi va haver gent gran que no va rebre cap advertiment. La investigació judicial continua oberta i ha de determinar fins a quin punt aquesta absència de coordinació institucional va contribuir al desenllaç tràgic d’aquell 29 d’octubre.
