07.07.2025 - 21:40
|
Actualització: 07.07.2025 - 21:44
The Washington Post · Annabelle Timsit
Dinamarca s’ha convertit en un dels pocs països del món que reclutarà les dones al servei militar obligatori. Copenhaguen ha presentat la decisió com un intent de reforçar les capacitats militars del país en un context geopolític de tensions creixents amb Rússia, i de més pressió de Washington perquè els països europeus destinin més recursos a la defensa.
La decisió, que entrà en vigor la setmana passada, estipula que les dones que facin divuit anys després del primer de juliol podran ser reclutades aleatòriament per al servei militar en virtut d’un sistema de rifa, el mateix que ja s’aplica als homes. A partir de l’any vinent, la durada del servei militar obligatori també s’ampliarà de quatre mesos a onze.
El Ministeri de Defensa danès ha descrit la decisió com una manera de garantir “la igualtat de gènere plena en el servei militar obligatori”. És una opinió compartida per unes quantes de les daneses amb qui els periodistes de The Washington Post han parlat.
“Crec que és injust que tan sols es recluti els homes”, explica Rosa Collet, de setze anys. Collet, que es defineix a si mateixa com a feminista, explica que s’oposa al servei militar obligatori en el seu conjunt, però que creu que, si ha d’existir, hauria d’incloure tant homes com dones.
Emily B. Rasmussen, estudiant de física i filosofia de vint anys de la Universitat d’Aalborg, també acull amb satisfacció la decisió del govern danès, que descriu com a “positiva […] per al debat sobre la igualtat de gènere”. I hi afegeix: “És un gran pas endavant a l’hora d’anivellar les dones i els homes; també reduirà la quantitat de persones obligades a allistar-se contra la seva voluntat.”
Julie Christiansen, una altra estudiant de la Universitat d’Aalborg, de 23 anys, s’hi mostra d’acord: “És una bona decisió: a Dinamarca es parla molt de la igualtat entre homes i dones, i crec que això hauria d’aplicar-se a tots els àmbits de la societat.”
Encara que la igualtat de gènere a Dinamarca és relativament bona –el país ocupa la tercera posició en el rànquing d’igualtat de la UE–, el motiu per a reclutar dones no és tan sols ideològic, sinó també pràctic.
L’acord d’ampliació del servei militar obligatori, signat entre el govern i uns quants partits de l’oposició, defensa que “l’empitjorament del panorama de seguretat” i les crisis experimentades aquests darrers anys, incloent-hi la pandèmia del coronavirus, han evidenciat la necessitat d’expandir el reclutament militar.
En una declaració conjunta, el ministre de Defensa, Troels Lund Poulsen, i el general Michael W. Hyldgaard, cap de Defensa de Dinamarca, afirmaren que els canvis geopolítics d’aquests darrers anys –de la invasió russa d’Ucraïna al conflicte al Llevant– han posat de manifest la necessitat que Dinamarca desenvolupi capacitats de defensa “modernes i oportunes”, incloent-hi “més soldats”. El fet d’incloure les dones a les operacions de reclutament certificarà que les forces armades del país “captin els joves més talentosos i motivats de Dinamarca”, afegiren.
Però no tots els afectats pel canvi n’estan satisfets.
Othilie Fauerskov Jorgensen –una estudiant de setnze anys que, com Collet, podrà ser reclutada al servei militar obligatori en virtut de la nova normativa– diu que està “molt emprenyada i molt trista” pel canvi, i defensa que la participació en el servei militar hauria de ser una decisió personal.
“No hi dono suport, perquè és una cosa en la qual no em veig”, explica a The Washington Post, i afegeix que no creu que ni ella ni la majoria de les dones daneses siguin necessàriament “aptes per a l’exèrcit”.
“M’estimo més acabar els meus estudis que no pas passar un any o uns quants mesos a l’exèrcit. M’estimo més trobar feina aviat que no pas servir”, afegeix.
Collet, per la seva banda, diu que l’argument que sol sentir dels qui s’oposen a la inclusió de dones al reclutament militar és que les daneses ja tendeixen a quedar-se enrere, professionalment parlant, quan tenen fills, i que –fins i tot en un país com Dinamarca– cobren menys i progressen professionalment a ritme més baix, per la qual cosa el servei militar obligatori significaria “un pas enrere encara més gran”.
“Sí, a Dinamarca continua havent-hi desigualtat de gènere, escletxa salarial i moltes més coses que frenen les dones”, reconeix. “Però també som un dels països més igualitaris en termes de gènere […] No veig per què no hauríem d’esperar que tot sigui exactament igual per a reclutar les dones.”
El nou sistema obliga tots els homes i dones danesos a sotmetre’s a proves d’aptitud física i mental quan assoleixen la majoria d’edat. Si els consideren aptes per al servei, els assignen un número en un sorteig, que determinarà si queden exempts del servei militar o si poden ser cridats a files en cas que les forces armades no puguin cobrir les quotes de personal amb voluntaris. El primer sorteig amb aquest nou sistema es farà l’abril de l’any vinent, segons que ha informat el Ministeri de Defensa.
Fins ara, les dones podien allistar-se a l’exèrcit de manera voluntària: gairebé una quarta part de la promoció militar de l’any passat, de fet, fou formada per voluntàries. Ara, les futures generacions de dones participaran automàticament en el sorteig si són considerades aptes, en igualtat de condicions amb els homes.
Aquests darrers anys, segons que ha explicat l’exèrcit danès, gairebé totes les places del servei militar han estat cobertes per voluntaris. L’acord d’ampliació del servei militar obligatori reconeix que la decisió “imposarà més exigències a les generacions més joves, i podria reduir les xifres de voluntaris en el servei militar”.
Dinamarca no és l’únic país que ha ampliat el servei militar obligatori a les dones: Noruega i Suècia també han fet el pas aquests darrers anys, empesos per l’empitjorament del panorama geopolític al continent després de l’annexió russa de Crimea i, sobretot, de la invasió russa d’Ucraïna.
Tanmateix, a escala mundial, tots tres països continuen essent excepcions: menys d’un terç dels països disposen d’alguna mena de servei militar obligatori actiu, segons el Pew Research Center, i la gran majoria d’aquests països recluta exclusivament homes.
Els sondatges coincideixen a mostrar que els danesos estan a favor d’ampliar les capacitats defensives del país. Un sondatge publicat aquest maig pel Consell Europeu de Relacions Exteriors, per exemple, revelà que un 70% dels adults danesos dóna suport a l’augment de la despesa militar.
Prop d’un terç dels enquestats també deia que estava molt preocupat per la proliferació nuclear i la possibilitat d’una tercera guerra mundial, o d’un conflicte europeu a gran escala que transcendís la guerra a Ucraïna.
Més enllà dels temors desfermats per la invasió russa d’Ucraïna, molts danesos també han expressat preocupació per les insinuacions del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre la possibilitat que Washington prengui el control de l’illa danesa de Grenlàndia, sense descartar-hi l’ús de força militar i tot.
“Crec que tot el rebombori sobre Grenlàndia […] pot haver fet que el govern es plantegi: què farem, com a país realment petit, si esclata la guerra?”, reflexiona Collet.
Per la seva banda, Rasmussen diu que sent que Dinamarca, com a país petit amb una població de tan sols sis milions d’habitants, “ha de poder estar preparada, d’alguna manera” per a la possibilitat d’un conflicte. “Com a país petit amb poc múscul militar, estem assenyalats”, sentencia.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
