15.01.2026 - 19:30
Un decret reial del 1952 obliga l’exèrcit de Dinamarca a respondre davant qualsevol “atac armat” contra el seu territori, inclosa Grenlàndia. La norma continua vigent i preveu l’ús de la força per defensar el Regne de Dinamarca, en un context marcat per les reiterades amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, de controlar l’illa àrtica.
Segons que ha explicat un portaveu de les Forces Armades daneses a Europa Press, el decret regula la conducta militar en cas d’un atac armat i estableix que les unitats tenen el deure de defensar el territori danès, “incloent-hi l’adopció de mesures defensives immediates, si cal”, fins i tot quan no sigui possible esperar instruccions polítiques o militars addicionals.
L’objectiu del reglament és garantir que les forces daneses puguin actuar per defensar el Regne de Dinamarca “en situacions en què el territori danès o les seves unitats militars siguin atacades”, encara que les circumstàncies impedeixin una resposta coordinada prèvia.
El decret s’aplica a tot el Regne de Dinamarca, també a Grenlàndia, que amb la Constitució del 1953 va deixar de ser considerada una colònia i va passar a formar part de l’estat danès. Posteriorment, el 2009, es va establir un estatus d’autonomia respecte de Copenhaguen, tot i que l’illa continua sota jurisdicció danesa.
Les amenaces reiterades de Trump han empès les autoritats daneses a reforçar la presència militar a la zona. Copenhaguen ha anunciat exercicis de vigilància que implicaran un desplegament ampliat a l’illa, en coordinació amb aliats europeus com Suècia, Noruega, Alemanya i França.
L’anunci del reforç militar a Grenlàndia es va fer poc abans d’una reunió a la Casa Blanca amb el vice-president nord-americà, JD Vance, i el secretari d’Estat, Marco Rubio. La trobada va acabar sense acord i va evidenciar el desacord amb l’administració Trump, que continua defensant el control de l’illa per motius de seguretat i per la presència creixent de Rússia i Xina a la regió de l’Àrtic
