14.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 15.09.2025 - 07:27
Dimitri Quenegei és un independentista canac. Detingut el juny del 2024, després de les protestes massives que hi va haver a Nova Caledònia. Traslladat a la força a la metròpoli, va estar un any a la presó, però en ser alliberat li han prohibit de tornar al seu país i, fins i tot, tenir contacte amb els seus companys que van ser detinguts aleshores acusats de coordinar les protestes. Ha estat el secretari general de les Joventuts del FLNKS, el Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista.
—La primera pregunta és obligada. Després del fracàs dels acords de Bougival, quina és la situació a Nova Caledònia?
—Força difícil. Perquè Bougival és un acord molt, molt perillós per a nosaltres. Acceptar Bougival seria acceptar l’extinció del nostre poble. Si acceptéssim Bougival, per a nosaltres s’hauria acabat. Per això el FLNKS ha rebutjat en bloc, durant el darrer congrés, aquest acord.
—Però els independentistes van participar en les converses. Què va passar?
—Els signants no tenien mandat per a signar res. Per a nosaltres només era un projecte d’acord que havíem de consultar a les bases. I les bases van dir clarament que no era acceptable. Però després vam saber que per a l’estat francès i per als lleialistes allò no era un projecte, sinó un acord ja tancat i barrat. I no ho era.
—El principal problema va ser l’obertura del cens electoral, per a permetre el vot dels francesos que viuen a Nova Caledònia?
—Hi ha la temptativa francesa d’alterar el cens, de permetre’n l’entrada de ciutadans francesos establerts a l’illa, donar-los drets de vot que ara no tenen, etc. Això és inacceptable per a nosaltres.
—És la gran línia vermella?
—Ho ha estat sempre! Totes les revoltes que hi ha hagut a Kanaky han estat per això. El 1984, quan Éloi Machoro va trencar l’urna, era pel cos electoral. El 1988, quan hi hagué l’assalt de la gendarmeria d’Ouvéa, quan hi hagué els dinou independentistes assassinats, era pel cos electoral. Jean-Marie Tjibaou va ser mort per un home que no van comprendre del tot el sentit de la seva signatura sobre aquesta qüestió del cos electoral. La revolta de l’any passat, del 13 de maig, també va ser pel cos electoral. Vam perdre dotze joves, dotze militants canacs, dotze combatents de la llibertat que van ser assassinats per les forces de l’ordre i per la milícia. I una vegada més, va ser pel cos electoral. Per a nosaltres, mantenir el cos electoral fora de la influència dels colons francesos és la columna vertebral del país.
—Avui l’estat francès viu una gran crisi amb la caiguda del govern de Bayrou, un tercer govern d’ençà de les eleccions presidencials, Macron en una posició de gran feblesa. Què n’espereu?
—De moment, l’estat francès, encara està representat per Emmanuel Valls, que ha vingut fa poc a continuar treballant sobre el projecte de Bougival, donant per fet que hi haurà el referèndum anunciat sobre allò que ells diuen que és un acord. El FLNKS no ha participat en aquestes trobades. Però sí que s’ha reunit dues vegades bilateralment amb l’estat francès, i ha posat damunt la taula una proposta d’acord de Kanaky. Avui, el FLNKS està disposat a parlar. Amb el nou govern, ja veurem què passa.
—D’entrada el nou primer ministre, Sébastien Lecornu, no sembla una opció atractiva. Quan era el ministre d’ultramar va ser ell qui va refusar el tercer referèndum d’autodeterminació…
—Efectivament. I si hem arribat fins aquí, és perquè aquest senyor, en un moment donat, va fer-se l’orni sobre el tercer referèndum, que estava pactat i s’havia de fer. A partir d’aquí es va trencar el diàleg entre el FLNKS, els independentistes i l’estat francès, que va desembocar en tot el que passa ara. Dit això, el FLNKS té sempre la porta oberta a parlar. Ara, com que han de nomenar encara un nou govern, no hi ha continuïtat de les discussions. Caldrà veure quins seran els pròxims passos.
—No sé, per cert, si éreu conscient de l’actitud contra l’independentisme català de Manuel Valls…
—Oh, sí! I sabem que no li va resultar massa bé la maniobra.
—En el punt en què estem, quines són les condicions indispensables per a resoldre la qüestió colonial de Kanaky?
—Evidentment, l’exercici del dret d’autodeterminació i el manteniment del cos electoral, que no pot ser adulterat amb la inscripció dels francesos que han arribat al nostre país aquests darrers anys. En qualsevol cas, jo ara sóc un presoner i no participo en la definició de la política. Això li correspon al buró polític del FLNKS, que va posar una proposta damunt la taula del govern francès el 30 de maig.
—El govern francès sembla que vol tirar endavant unilateralment l’acord de Bougival i que vol fer el referèndum a la primavera i endarrerir les eleccions per a després del referèndum.
—Segurament, voldran aplicar en aquestes eleccions l’obertura del cens electoral als francesos, agafant-se al fet que això forma part de l’acord. Nosaltres no ho acceptarem de cap manera això. El 23 de setembre volen passar una llei per ajornar les eleccions a Kanaky previstes pel novembre, al maig, i colar així el referèndum pel mig. Nosaltres exigim que es mantinguin al novembre i que no es modifiqui el cos electoral amb l’excusa del referèndum.
—La vostra situació personal és ben estranya: heu passat un any a la presó, però ara sou lliure i, tanmateix, no podeu tornar al vostre país.
—Sóc un presoner polític.
—Encara que formalment sou un home lliure, ara?
—No puc tornar al meu país i estic encausat a la metròpoli. I no tinc, no tenim, el grup de presoners, dret de tornar a casa. L’estat francès em deixa venir a Barcelona, puc viatjar per tot Europa, però no puc anar al meu país. En qualsevol cas, allò que importa no és la meva llibertat, sinó la llibertat del meu poble. Mentre el meu poble sigui empresonat, jo seré empresonat, tant si sóc aquí com si sóc a Kanaky.
—És especialment ridícula la prohibició de trobar-vos i reunir-vos amb els vostres companys, amb els militants canacs amb qui vau ser detingut i empresonat. En el moment del WhatsApp i les videoconferències, és una mica incomprensible.
—No em puc ficar dins el cap de l’administració colonial. Però, en qualsevol cas, respectem aquesta ordre perquè necessitem tornar a casa. Necessitem que els veritables culpables del que va passar el 13 de maig a Kanaky siguin jutjats. L’estat i els lleialistes han d’assumir responsabilitats.
—Però no deixa de ser ridícul. El juliol, per exemple, vós i el vostre oncle, el dirigent de la Unió Caledoniana, també en la mateixa situació, éreu tots dos a Còrsega, participant en actes públics. Com s’ho feien? Teniu la sensació que us seguien i us vigilaven?
—Sabem perfectament que ens vigilen. Ells fan la seva feina i nosaltres la nostra. Per això hem estat a Còrsega, per això venim a Catalunya: per trobar els amics, els camarades, i veure com ens podem ajudar entre els pobles.
—En el vostre cas hi ha un element molt interessant: el suport obert que rebeu dels països de la Melanèsia.
—Sí, i ve de lluny. Els anys vuitanta es va crear el Grup de la Llança Melanèsia, amb països independents com ara Vanuatu, Fiji, Papua Nova Guinea i les illes Salomó, amb el FLNKS com a representant legítim del poble de Nova Caledònia. Aquest grup es va crear justament per acompanyar Kanaky cap a la independència i ens ha obert les portes de l’ONU. Efectivament, aquest suport és molt important per a nosaltres.
—Quin és, finalment, el vostre horitzó, l’esperança de futur del vostre país?
—La llibertat. I per això demanem el suport del poble cors, del poble català, del poble basc. Per això el gener vam participar en la creació d’un front internacional de descolonització, amb totes les colònies franceses, amb tots els territoris colonitzats. Ens ajudem mútuament en la lluita contra el colonialisme.
