Dimiteix el primer ministre d’Haití en plena onada de violència

  • "Cap sacrifici és massa gran per al nostre país", diu

VilaWeb
Europa Press
12.03.2024 - 10:54
Actualització: 12.03.2024 - 11:29

El primer ministre d’Haití, Ariel Henry, ha dimitit enmig de l’onada de violència que afecta el país aquests dies, i que li havia impedit de tornar després d’una ronda de visites oficials a l’estranger. El govern d’Henry es mantindrà al poder amb l’objectiu de posar fi “als fets actuals” fins que s’instal·li un nou consell presidencial de transició i es faci el nomenament d’un nou primer ministre.

La presidència transitòria aprovarà els decrets del consell de ministres i fixarà els criteris per a l’establiment d’una autoritat electoral provisional. Entre les seves funcions es troba la de prendre mesures cap a una transició pacífica, garantir la continuïtat de la governança i establir un consell de seguretat nacional.

“Vull agrair al poble haitià l’oportunitat que m’ha donat de servir amb integritat, saviesa i honestedat […]. Cap sacrifici és massa gran per al nostre país, Haití”, ha dit Henry en un vídeo compartit a les xarxes socials.

Henry, que actualment és a Puerto Rico, ha lamentat que l’augment de violència al país d’ençà de fa més d’onze setmanes, amb assassinats, atacs, saqueigs i la destrucció d’edificis públics i privats. De fet, la nova onada de violència que viu Haití va obligar l’executiu a declarar l’estat d’emergència i un toc de queda després d’una fugida en massa de presos de les dues principals presons de la capital, Port-au-Prince.

Un dels grans dirigents criminals, Jimmy Chérizier, conegut com a Barbecue, va amenaçar de submergir el país en una guerra civil si Henry no dimitia.

Henry va arribar al poder el juliol del 2021, dos dies abans de l’assassinat de Jovenel Moïse, per la qual cosa no va arribar a ser investit en el càrrec. En un discurs abans d’assumir la prefectura del govern haitià, va demanar unitat política i un gabinet de consens, si bé no hi ha un calendari electoral acordat, la qual cosa ha generat indignació entre la població.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any