Dimiteix el director del Centre Antiterrorista dels EUA en desacord amb la guerra contra l’Iran: “No era cap amenaça imminent”

Primera crisi de l’administració Donald Trump a conseqüència de la guerra contra l’Iran. El director del Centre Nacional de Contraterrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha dimitit en desacord amb el conflicte i ha acusat el president de mentir en els motius del conflicte. En la carta de comiat que ha compartit a les xarxes, ha dit que plegat perquè el règim de Teheran no representava cap amenaça a la seguretat imminent per als Estats Units. “No puc donar suport, amb tota la meva consciència, a la guerra en curs a l’Iran. L’Iran no representava cap amenaça imminent per a la nostra nació, i és clar que vam iniciar aquesta guerra a causa de la pressió d’Israel i del seu poderós lobby americà”, ha escrit.

Tanmateix, explica que al començament del mandat actual alts càrrecs israelians i sectors influents dels mitjans nord-americans van impulsar una campanya de desinformació que, segons ell, va generar un clima favorable a la guerra. Segons Kent, aquesta campanya pretenia fer creure que Teheran representava una amenaça imminent i que una ofensiva nord-americana conduiria a una victòria ràpida. També compara aquesta situació amb el procés que va conduir a la guerra de l’Irac i adverteix que els Estats Units no haurien de repetir els errors que van cometre aleshores.

After much reflection, I have decided to resign from my position as Director of the National Counterterrorism Center, effective today.

I cannot in good conscience support the ongoing war in Iran. Iran posed no imminent threat to our nation, and it is clear that we started this… pic.twitter.com/prtu86DpEr

— Joe Kent (@joekent16jan19) March 17, 2026

Kent recorda que havia compartit la política exterior de Trump en les campanyes electorals del 2016, 2020 i 2024 i durant el seu primer mandat. També sosté que fins al juny del 2025 el president havia considerat que les guerres al Llevat eren una trampa que havia costat vides nord-americanes i havia debilitat l’economia del país.

A banda, elogia algunes decisions preses durant el primer mandat de Trump, com l’operació en què va morir el comandant iranià Qasem Soleimani i la derrota de l’Estat Islàmic, que presenta com a exemples d’un ús de la força militar sense implicar els Estats Units en conflictes prolongats.

Kent també al·ludeix a la seva trajectòria militar. Explica que ha estat desplegat onze vegades en operacions de combat i que és marit d’una “Gold Star”, una distinció que identifica familiars de soldats morts en servei. A més, relata que la seva dona, Shannon, va morir en una guerra que atribueix a decisions impulsades per Israel.

Per aquest motiu, afirma que no pot donar suport a enviar la pròxima generació de nord-americans a combatre en una guerra que, segons ell, no beneficia el país ni justifica el cost en vides humanes.

En el tram final de la carta, Kent demana a Trump que reflexioni sobre el paper dels Estats Units en el conflicte amb l’Iran i sobre els interessos que hi ha al darrere. També li diu que encara és a temps de canviar el rumb de la política exterior.

La carta conclou amb un agraïment al president per haver-li permès servir en la seva administració i amb una referència al que descriu com “la gran nació” nord-americana.

Trump menysté la dimissió

La reacció del president Donald Trump no s’ha fet esperar. En una breu intervenció des del despatx oval de la Casa Blanca, després de reunir-se amb el cap de govern d’Irlanda, Micheál Martin, ha dit que està satisfet amb la dimissió de Kent perquè el fet d’haver afirmat que l’Iran no representava una amenaça demostra, segons ell, que “no era una persona intel·ligent”. A més, ha dit que malgrat considerar-lo “un bon tipus”, era “feble en seguretat”.

Trump també ha insistit que l’Iran sí que representava una amenaça. Segons que ha dit, molts països reconeixien aquest risc, però la qüestió era si estaven disposats a actuar-hi. També ha assegurat que alguns experts militars defensaven des de feia anys que el president dels Estats Units havia d’eliminar l’amenaça iraniana.

El president ha reiterat que Teheran volia desenvolupar una arma nuclear i ha tornat a criticar l’acord nuclear signat el 2015 entre l’Iran i l’administració de Barack Obama.